29.06.2011 - 06:00
Edicions Bromera va celebrar ahir al Palau Robert de Barcelona els seus vint-i-cinc anys d’existència, amb autors, editors i gent de la cultura, presidits pel conseller Ferran Mascarell. L’editorial d’Alzira s’ha caracteritzat per un ferm compromís cultural i pedagògic i no ha parat de créixer i de consolidar-se. Avui té un catàleg de més de 1.200 títols, aplegats en quaranta col·leccions de tots els gèneres.
Bromera ha aconseguit de formar un catàleg que equilibra autors locals i internacionals. Hi ha cinc premis Nobel de literatura: Dario Fo, Naguid Mahfuz, Herta Müller, Orhan Pamuk i Harold Pinter; i noms com John Banville, John Connolly, Frank McCourt, Cees Nooteboom, i Pasqual Alapont, Joan Francesc Mira, Joan Pons, Màrius Serra, Isabel-Clara Simó, Josep Lozano, Silvestre Vilaplana…
Josep Gregori, fundador de la casa, diu que el catàleg de Bromera revela una acurada atenció als autors. ‘Nosaltres sempre diem que no publiquem llibres, sinó que publiquem autors; ens agrada acompanyar-los.’ Gregori va començar el 1986 amb un capital que tot just li permetia d’editar tres o quatre títols. Però la fortuna li va somriure i la primera novel·la que va publicar, ‘L’últim roder‘ de Josep Franco, va interessar el públic fins al punt d’esdevenir el primer ‘best-seller’ de Bromera: avui se n’han fet més de trenta-dues edicions i se n’han venut més de 75.000 exemplars.
‘L’ultim roder’ va mantenir viva l’empresa, que es va anar fent gran de mica en mica, amb un catàleg ple d’interès i d’intencions en literatura per a adults, en literatura infantil i juvenil, un dels motors de la casa, i en llibres de text. ‘Vam nàixer d’una manera molt modesta, diu Gregori, però amb un gran capital: la voluntat de fer una aportació a la cultura del País Valencià i amb moltes ganes de treballar. I crec que hem contribuït a la normalització lingüística i literària amb un fons potent, normalitzat, d’ací i de fora.’ Aquesta comesa encara té més mèrit, si tenim en compte les dificultats del mercat valencià: ‘El País Valencià té un mercat de llibre feble, pel baix índex de lectura (un 2% de lectors adults en català) i per la dificultat de l’ensenyament en català.’
Bromera és forta en llibre de text, però ara, amb el decret d’ensenyament trilingüe a punt, i amb la pràctica eliminació d’Escola Valenciana (un moviment important que ha anat sumant èxits fins a aconseguir el 30% de l’escolarització en valencià: el motiu de fons del decret és precisament frenar aquest moviment), Bromera ha de pensar en unes altres vies. Per exemple, no descarta de publicar en anglès.
Avui Bromera té un equip d’una quarantena de persones, joves, que no superen els trenta-cinc anys de mitjana. Josep Gregori continua essent el president de l’empresa; Joan A. Llinares fa pocs mesos que ha assumit el càrrec de director gerent; Joan Carles Girbés és el director de publicacions i Bernat Bataller, el director comercial.
La independència dels grans grups és la raó de ser de Bromera, una empresa valenta a l’hora d’assumir les noves tecnologies editorials: va ser una de les primeres editores de tenir web pròpia, molt completa i actualitzada diàriament, i va constituir, amb les editorials Cossetània i Angle, la primera plataforma de llibres electrònics en català, Edi.cat. Amb aquestes editorials independents i amb algunes més, ha bastit la Xarxa de Llibres i el segell de butxaca Portàtil, que es va presentar fa unes poques setmanes.
Gregori parla d’un altre fonament de l’editorial: ‘Nosaltres no hem volgut mai establir fronteres. Compartim una cultura i una llengua que també ha de ser un mercat. I el dels escriptors és un dels sectors que accepta amb més naturalitat de publicar en tots els territoris de l’àmbit lingüístic.’ Li demanem si, amb les noves tecnologies i internet, Bromera deixarà de ser perifèrica. Gregori és rotund: ‘Nosaltres no ens hem sentit mai perifèrics. Nosaltres fem llibres, aquesta és la cosa més important, tant se val on tinguem la seu.’ I l’editor, Joan Carles Girbés, rebla: ‘La perifèria és més mental que real.’
Bromera es caracteritza pel seu compromís social i per la voluntat de potenciar uns valors. És així que va constituir la Fundació Bromera per fomentar la lectura en català, que té la revista L’Illa (que edita 45.000 exemplars) i que col·labora amb Escola Valenciana i amb Metges sense fronteres.
Joan Llinares va fer una anàlisi de present i de futur: ‘Avui vivim en una època molt complexa, immergits en una crisi que es pot aproximar, diuen, a la del 1929. No n’hem viscuda mai cap com aquesta. L’altre factor és la crisi tecnològica, pròpia del llibre, de les eines que afecten directament el llibre: de com el llibre ha de trobar-se a internet, en les plataformes digitals… Són fites molt complexes, però afortunadament Bromera té un camí a recórrer, i puc dir que en l’àmbit de la distribució ens mantenim.’
