11.03.2011 - 06:00
Els atemptats gihadistes de Madrid de l’11-M van anar acompanyats d’un intent del PP de manipular l’opinió pública, amb el propòsit d’endossar-los a ETA. Mentre molts mitjans seguien les ordres d’Aznar, VilaWeb, pràcticament en solitari al principi, va plantar cara a la versió manipulada dels fets.
El dia 11 de març de 2004, entre les 7.36 i les 7.40, deu artefactes van esclatar a quatre trens de rodalia de Madrid. Era l’hora punta i els vagons anaven plens. Van matar 191 passatgers i en van ferir 1.858. Dos artefactes més van esclatar d’una manera controlada i un tercer es va desactivar. L’atemptat més mortífer del fonamentalisme islàmic a Europa s’esqueia tres dies abans de les eleccions espanyoles del 14 de març de 2004, i l’intent del PP, per boca del ministre d’Interior Ángel Acebes (vídeo), d’atribuir-lo a ETA va mobilitzar espontàniament molts ciutadans. El PP s’havia sumat amb entusiasme a la guerra de l’Irac i saber qui havia fet l’atemptat era essencial. Si hagués estat d’ETA, segurament que hauria ratificat la línia de duresa del govern del PP i l’hauria afavorit electoralment. Però, que fos obra d’al-Qaida era un inconvenient seriosíssim que li podia costar el govern, com, amb l’agreujant de la manipulació, l’hi va costar.
Tres anys i mig més tard, el 31 d’octubre de 2007, es va publicar la sentència del judici (pdf i vídeos), que considerava provat que l’11-M va ser inspirat per la xarxa al-Qaida, en resposta a la participació espanyola en la guerra de l’Irac, i perpetrat per una cèl·lula gihadista, set membres de la qual es van suïcidar el 3 d’abril de 2004, quan la policia els va encerclar en un pis de Leganés.
La manipulació d’Aznar
Immediatament després de l’atemptat el govern espanyol va decidir una gran manipulació informativa per a atribuir la matança a ETA. Però les coses no eren gens clares i el mateix dia 11 a mig matí els indicis que era un atemptat gihadista ja eren clars.
Mentre tots els mitjans espanyols demostraven les seves limitacions ignorant la conferència de premsa de Batasuna, que deslligava ETA de l’atemptat, Clarín, a Buenos Aires, publicava en la seua web una llarga entrevista amb Arnaldo Otegi. També els mitjans internacionals van començar a dir obertament que l’autor de la matança era al-Qaida, mentre diaris com El País o El Periódico treien al carrer edicions especials atribuint-la a ETA…, després d’una telefonada d’Aznar als directors.
VilaWeb, en canvi, va fer un seguiment especial de la informació que a migdia ja apuntava la hipòtesi gihadista i acumulava informació que posava en qüestió la versió oficial dels fets. Fins i tot va publicar, en pdf, una crònica de la derrota electoral del PP i un repas de tot quant havia passat aquells dia. En van sortir dues edicions, el dia 12 i el dia 16. El Partit Popular, contra tots els pronòstics, va perdre les eleccions, en bona part perquè dissabte a la nit la pressió del carrer, dels mòbils i, potser per primera vegada, d’internet va desmuntar la seva farsa informativa.
El director de Berria, Martxelo Otamendi, i Vicent Partal, director de VilaWeb van publicar poc després un llibre titular 11-M. La crisi dels mitjans, en què descrivien fil per randa l’experiència d’aquell dia. Aquests dos directors de mitjans que s’havien desmarcat de seguit de la versió oficial, coincideixen a dir al llibre que aquells dies el comportament dels mitjans tradicionals va deixar molt a desitjar. D’aquí va venir un estat de desconfiança radical, mentre alguns mitjans d’internet, encapçalats de manera clara per VilaWeb, feien un relat més ajustat dels fets, obrien finestres informatives que els mitjans tradicionals tenien tancades per la seva estreta relació amb el poder i fins i tot alimentaren la reacció del carrer durant les hores anteriors a les votacions, que foren decisives. Mentre diaris com El País era incapaç, dos dies després, de parlar de la pista islàmica i no gosava qüestionar obertament la versió oficial, VilaWeb ja publicava, el mateix dia de l’atemptat a la vesprada, un editorial exposant les alternatives possibles. I al matí ja havia publicat informacions diverses que assenyalaven que no era clar que ETA hagués fet l’atemptat.
De l’impacte d’aquells dies, a VilaWeb en tenim dos records. D’una banda, la xifra més alta mai assolida de visitants en un sol dia: 140.000 l’11 de març; d’una altra, les dues edicions en format pdf que poques hores després del llançament es van difondre molt. Ens consta que hi hagué llocs on se’n van fer grans tirades i es van repartir a mà. Era la primera vegada que VilaWeb esdevenia una realitat física en paper.
