04.02.2011 - 06:00
Xavier Theros (Barcelona, 1963) sol presentar-se com a escriptor, poeta i antropòleg. Col·labora regularment en l’edició catalana del diari El País, en el primer cas; el seu nom, juntament amb el de Rafael Metlikovez, va íntimament lligat des de fa dues dècades al grup de poesia crítica Accidents Polipoètics, i en l’aspecte d’antropòleg o d’observador social, acaba de publicar a la Campana un llibre excepcional, ‘La Sisena Flota a Barcelona‘, en què analitza minuciosament els trenta anys (1951-1987) d’amarratge de l’armada dels EUA al port barceloní. Gràcies a una intensa tasca documental i d’entrevistes amb cambreres de ‘barres americanes’, amos de locals (Califòrnia, Panams, New York…), veïns i veterans d’aquelles tripulacions, Theros plasma en quatre-centes cinquanta-quatre pàgines (i seixanta-sis fotografies dels millors fotoperiodistes del moment) un retrat precís de l’impacte de la presència de ‘marines’ a la capital catalana: ‘Amb aquelles visites va canviar tota la part baixa de la ciutat, que va viure una època daurada. Meuques, comerciants, hostalers, sastres o taxistes, tothom va aprofitar aquella pluja de dòlars.’ Però la influència, com s’explica al sisè capítol (pdf), va anar molt més enllà que no sembla.
‘La crònica de la ciutat ha passat sovint de puntetes per damunt d’aquell període, que va marcar el seu aspecte i el seu caràcter durant trenta-sis anys de visites contínues’, se sorprèn Theros al pròleg. ‘En general, ha estat una etapa rebutjada sovint pels cronistes locals. (…) Qui sí que va copsar l’impacte social que van tenir aquelles visites van ser els fotògrafs’, reconeix, i per això al final del llibre hi ha un extens àlbum de fotografies dels principals noms del fotoperiodisme del moment, de Català-Roca a Joan Colom, passant per Nat Farbman i la família Pérez de Rozas, on queda retratat el xoc cultural, en ple franquisme, entre els soldats nord-americans i els barcelonins. Quasi una revolució cultural, si es tenen en compte els nombrosos costums i productes que, per mitjà de la flota nord-americana, es van introduir a casa nostra. N’esmentem uns quants, força cridaners, que Theros descriu amb molta gràcia al sisè capítol del llibre:
La Coca-Cola
‘Expressions com ‘modelo americano’ o ‘tipo americano’ es van estendre a tot el comerç. El consumidor volia productes fets als Estats Units; o, pel cap baix, manufacturats com si ho fossin. L’empresa que millor va representar aquest nou esperit va ser la Coca-Cola, que tornava als aparadors de bars i botigues després de quinze anys d’absència. Arribava [la distribuïdora de la península es va instal·lar a Barcelona] pocs mesos després de la primera visita de la Sisena Flota; i, en certa mesura, conseqüència directa de l’afició a prova de bales dels mariners per aquest popular refresc.’ [p. 211]
Els dònuts
‘A bord dels vaixells de la Sisena Flota també n’hi havia [de dònuts], amb una gran varietat de gustos i colors. Però quan els nois de la Navy baixaven a terra es trobaven que a casa nostra ningú no els coneixia. Pel que he pogut esbrinar, va haver-hi diverses iniciatives per fer-ne de casolans en algunes fleques del barri Xino i la Rambla. (…) Les primeres rosquilles fetes aquí industrialment es van fer esperar fins l’any 1960, quan Andreu Costafreda –un fabricant de farines barceloní–, de tornada d’un viatge als Estats Units, es va associar amb el madrileny José Rivera i van fundar l’empresa Panificio Rivera Costafreda, més coneguda per Panrico.’ [p. 216]
Els xiclets
‘Una altra de les llaminadures introduïdes directament pels nois de la Sisena Flota van ser els xiclets, que van conèixer un èxit immediat entre la canalla. A casa nostra, aquesta goma de mastegar arriba amb els mariners, que la regalaven habitualment als nens de Barcelona.’ [p. 216]
Els supermercats
‘Enmig d’una gran expectació al desembre [de 1958] s’obria el primer establiment d’aquest tipus al passatge Domingo, entre la Rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia, ‘con unas supermodernas puertas en ‘uve’, grandes cristales y una clara madera que con su grito funcional alcanza a cubrir toda la fachada del establecimiento, anunciado por unas airosas letras rojas’. (…) El juliol de 1959 obria el segon establiment, a l’avinguda Sant Antoni Maria Claret. S’anomenava Caprabo, acrònim del cognom dels seus fundadors: Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Bonet.’ [pp 210 i 211]
Les rebaixes
‘A mitjan anys cinquanta s’instal·len les primeres escales automàtiques als gran magatzems i comencen les ofertes, seguint els agressius sistemes de venda nord-americans. La pelleteria Oso Blanco del carrer Fontanella presentava una gran liquidació d’estocs per l’anomenat ‘sistema americano’ (actualment en diem, senzillament, ‘rebaixes’).’ [p. 210]
Els texans…
‘Però si hi havia un producte que representava l’estil de vida nord-americà eren els pantalons texans, també introduïts a Catalunya per la Sisena Flota, que aviat els va convertir en una preuada moneda de canvi. Els mariners podien treure’n sucosos beneficis, fins i tot dels estripats, ja que el públic català els valorava com una peça de roba associada a la més rabiosa modernitat. […] L’any 1954 els germans valencians Sàez Merino van fabricar un teixit pensat per fer roba de treball que s’adaptava perfectament a la producció de texans. Durant un temps en van fer sense nom, fins que el 1962 van registrar la marca Lois, que es convertiria en la principal subministradora a casa nostra.’ [p. 217]
…i el rock’n’roll!
‘El primer rock-and-roll el van portar els mariners, començant pels discs d’Elvis Presely, que l’any 1956 acabava de sortir al programa de televisió d’Ed Sullivan. Si a Espanya el rock va començar a les emissores de ràdio de la base sevillana de Morón i de la gaditana de Rota, a Catalunya neix gràcies als mariners de la Sisena Flota i els discos que duen a sobre quan baixen a terra.’ [234]
De la primera visita de la Sisena Flota dels EUA, el 9 de gener de 1951, fins a l’atemptat encara no resolt del dia de Sant Esteve de 1987, en què el jove ‘marine’ Ronald Strong va morir quan va esclatar una bomba en un club privat de la plaça del duc de Medinaceli, el pas de milers de nord-americans pel port de Barcelona va representar no sols una via d’entrada de diners, sinó també de nombroses influències culturals i socials. Theros no dubta a relacionar l’arribada d’aquells soldats i l’impacte que van tenir en la societat amb el naixement d’una indústria turística ‘que encara conserva moltes pràctiques i costums d’aquells anys’.
