25.01.2011 - 06:00
Aquesta setmana coincideixen a la cartellera l’estrena teatral de ‘Pedra de tartera‘ de Maria Barbal, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC); i ‘El quadern gris‘ de Josep Pla, adaptat i dirigit per Joan Ollé. A més, aquestes obres vénen precedides d’una altra adaptació, sobre Vicent Andrés Estellés, feta per Pep Tosar i produïda per la Companyia Teatre Micalet. Afegim-hi que divendres arribarà a les sales de cinema ‘Mil cretins‘ de Ventura Pons, que adapta quinze contes de Quim Monzó; que l’adaptació de ‘Pa negre‘ d’Emili Teixidor per Agustí Villaronga ha tingut un gran èxit de públic i de crítica, fins al punt que ha obtingut quasi totes les estatuetes dels Premis Gaudí de l’acadèmia catalana del cinema. Per Joan Ollé, aquesta setmana d’adaptacions literàries, al teatre i al cinema, és un indici de normalitat, que el país comença a normalitzar-se.
Normalitat
Posem el focus en les adaptacions teatrals: ‘El quadern gris’ de Josep Pla es mantindrà al Romea del 25 de gener al 13 de febrer. Ha costat que aquesta adaptació de Joan Ollé, amb Montserrat Carulla, Joan Anguera i Ivan Benet, arribés a Barcelona per passar-hi unes poques setmanes. Aquesta coproducció del Canal Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i el Festival Grec es va estrenar el 2009 i, després d’un any i mig, ha trobat un espai al Romea, precedida de ‘Poseu-me les ulleres‘, una altra adaptació d’unes proses de Vicent Andrés Estellés, que ha tingut molt bona acollida.
Per Salvador Sunyer, responsable del Canal, l’espectacle planià és rodó. Després de recordar que l’adaptació de textos d’autors catalans és una de les línies de feina del centre, diu, sobre aquesta coincidència d’adaptacions: ‘Sí que és indici de normalitat que es portin a l’escenari els autors catalans, però el fet no serà normal del tot fins que a més de textos de primera fila no se n’hi portin d’altres que no formin part del cànon literari.’ Sobre el fet que ‘El quadern gris’ es pugui veure al Romea durant tres setmanes: ‘Aquest és un dels llibres imprescindibles del cànon literari català i tothom l’hauria de conèixer. Per això hauria d’anar tornant periòdicament a l’escenari. Com passa amb la ‘Divina comèdia’ a Itàlia’.
Una de les conseqüències importants de les adaptacions teatrals és que l’obra arriba a un públic més vast: molts espectadors de ‘El quadern gris’ es proposen de comprar i llegir el llibre després de veure l’obra. I això pot passar també amb ‘Pedra de tartera’ de Maria Barbal, que demà s’estrenarà al TNC, en una adaptació de Marc Rosich, sota la direcció de Lurdes Barba, i amb Àurea Màrquez fent de Conxa, la protagonista de la narració.
Un text en expansió
Aquest espectacle s’havia d’haver estrenat l’any passat, per fer-lo coincidir amb els vint-i-cinc anys de la primera edició de la novel·la, però al final s’estrena ara. Però el fet important és que ‘Pedra de tartera’ restarà al TNC fins el 20 de març i després començarà una ronda per algunes ciutats catalanes (Lleida, Reus, Girona, Tàrrega). En la presentació de l’obra Sergi Belbel reivindica la presència teatral de textos catalans, i que el muntatge sobre Barbal contribueix a expandir el text.
Ara, ‘Pedra de tartera’ és una de les novel·les contemporànies més llegides, amb obres com ‘Les veus del Pamano’ i ‘La pell freda’, que també comparteixen una important internacionalització. De ‘Pedra de tartera’, se n’han venut 200.000 exemplars en català, i en alemany ja sobrepassen els 100.000, i s’ha traduït també a l’astur-lleonès, a l’eslovè, a l’espanyol, al francès, al neerlandès, al portuguès, al romanès, i recentment a l’anglès i a l’italià.
Una fórmula addictiva
Un fet curiós és que les adaptacions literàries sembla que creïn addicció. Joan Ollé, per exemple, ja ha fet cinc adaptacions d’obres de grans autors catalans: ‘La plaça del Diamant’ de Mercè Rodoreda, ‘El quadern gris’ de Josep Pla, ‘Coral romput’ de Vicent Andrés Estellés, ‘El jardí dels cinc arbres’ sobre Salvador Espriu i ‘Joan Maragall, la llei d’amor’. I Pep Tosar ha dirigit uns quants espectacles literaris d’autors catalans: ‘La casa en obres’ sobre Blai Bonet, ‘Esquena de ganivet’ sobre Damià Huguet i ‘Poseu-me les ulleres’ sobre Vicent Andrés Estellés. Finalment, Marc Rosich es va iniciar en aquest camp amb l’adaptació literària de ‘Mort de dama’ de Llorenç Villalonga, i ara hi torna amb ‘Pedra de tartera’.
