10.12.2010 - 06:00
Des del 1998 l’entitat sense ànim de lucre Softcatalà promou la normalització lingüística del català en les noves tecnologies i ha establert un estàndard sectorial. Una vintena de voluntaris, i una vintena més de col·laboradors esporàdics, entre informàtics, lingüistes i dissenyadors treballen en una quinzena de projectes de traducció de programari al català.
Repassem amb Jordi Mas (Barcelona, 1972) un dels membres fundadors, el paper que té el català en les noves tecnologies, sobretot a internet i a dispositius nous com ara ‘tablets’ i ‘telèfons intel·ligents’. Ens explica també el paper de l’administració per a garantir la normalitat.
Mas és enginyer informàtic per la UOC i MBA en administració d’empreses per l’EADA. Ha treballat per a empreses com Servicom, Quarterdeck, Translation Craft, iNet Client Technlogies, Novell i Openbravo. Ha col·laborat en una colla de projectes lliures com Abiword, Mono, GNOME i en algunes distribucions de Linux. Actualment és responsable tecnològic d’una empresa de comerç electrònic.
La situació del català en el camp de la informàtica era precària quan vau començar?
Un grup de gent que ja ens coneixíem, alguns des de petits i uns altres de treballar a l’estranger, vam observar que la situació del català en informàtica i en les noves tecnologies era força precària. Amb els coneixements d’informàtica que teníem hi podíem aportar el nostre gra de sorra. En aquell moment el navegador Netscape no era traduït al català i ens vam proposar de traduir-l’hi. Si ho aconseguíem, assoliríem una gran fita: tenir en català el navegador que era la finestra d’internet. Crèiem que, si aquesta finestra era en català, la gent es començaria a acostumar al català en aquest àmbit, que en aquell moment es limitava a unes quantes webs. Però no hi havia terminologia, ni guia d’estil. Els objectius eren, i són, molt modestos.
Els heu aconseguits, aquests objectius?
L’objectiu inicial sí, encara que ens va costar més que no havíem previst. Vam subestimar l’esforç de fer la traducció del navegador, perquè, quan vam començar a traduir, ens vam adonar que no hi havia terminologia establerta ni gaires eines bàsiques i volíem fer un producte de qualitat. Per això calia desenvolupar un seguit d’eines que han resultat molt importants, com ara la guia d’estil i el recull de termes.
I us vau marcar noves fites.
El Netscape en català va tenir molt d’èxit. Quan el vam publicar a la web de seguit vam tenir mig miler de descàrregues diàries, que llavors, el 1999, eren moltíssimes. De fet, de seguit vam haver de canviar de proveïdor d’internet perquè aquell tràfic no era gaire assumible, pel cost d’internet en aquell moment. Quan vam tenir algunes eines de navegació traduïdes, el segon gran objectiu va ser de posar a disposició dels usuaris un paquet d’ofimàtica. Vam començar unes quantes coses, com la traducció de l’OpenOffice.org, que era un projecte molt ambiciós per a un equip petit com el nostre, i vam començar a fer coses per tenir productes ofimàtics en català, com ara AbiWord i Gnumeric. Amb els anys l’eina principal ha estat l’OpenOffice.org. En aquella època també vam començar a optar pel Linux i vam involucrar-nos en la traducció de Mandriva. És així que vam estendre la feina cap als sistemes operatius.
Encara fa falta la vostra entitat?
La informàtica és un món molt innovador. N’hi ha prou de veure com ha canviat en un parell d’anys la manera de treballar amb l’ordinador; com interactuem amb els telèfons mòbils intel·ligents o amb els ‘tablets’. Hi ha tanta innovació i passen tantes coses en tan poc de temps que mai no tens una situació ideal. Tenim eines de navegació, sistemes operatius lliures, Google, Apple i Microsoft s’abonen al català, però, quan sembla que ja s’ha normalitzat tot, surten nous productes. La missió de Softcatalà, que és de treballar per la normalització del català en les noves tecnologies, és molt difícil de complir, perquè és un món molt canviant. Sempre hi haurà feina per a la gent d’aquest àmbit.
Per què és important el programari lliure?
Vam començar a treballar amb programari de lliure distribució, tant gratuït com de codi lliure. A final dels 90 vam veure una oportunitat en el programari lliure perquè dóna drets als usuaris. Es pot traduir, distribuir i fer servir lliurement. Per això hi vam veure una gran eina de normalització lingüística. Vam passar d’haver de demanar permisos a poder traduir programes directament. A més, un cop traduïts, són més fàcils de distribuir. Hem traduït l’Open Office al català i cada mes en distribuïm 20.000 còpies, que al cap de l’any són 240.000. El programari lliure és una eina de difusió enorme i ho continuarà essent. No solament permet de treballar tot el dia en català, sinó que ha afavorit que el català sigui una realitat i que els fabricants de programari entenguin que volem treballar en català. No solament ha beneficiat els qui el fan servir, sinó també els qui no el fan servir.
Quin paper ha tingut l’administració pública en l’ús del programari lliure?
Molt pobre, limitat. És una pena, perquè hi ha una massa de programari lliure molt potent, des del punt de vista tècnic i d’ús. Hi ha servidors de Linux i d’uns altres sistemes operatius lliures que configuren una opció molt potent, que moltes empreses de tot el món, com Google, IBM o Amazon, fan servir. Des de l’òptica de l’usuari hi ha Firefox, Open Office, Gimp, Netscape…; a més, tant el programari com la documentació dels programes és en català des de fa molt. Hi ha una comunitat d’usuaris molt potent que té interès a donar suport a l’administració pública perquè el pugui fer servir, i hi ha un sector empresarial, agrupat en CatPL, capaç d’oferir serveis amb aquestes eines. Ens trobem en una situació ideal, hi ha totes les eines necessàries: programari en la llengua pròpia, comunitat d’usuaris i empreses que ho poden fer possible. Fer-ho servir depèn exclusivament de l’administració pública. Més facilitats no es poden tenir.
Quina serà la tendència del futur?
El gran canvi d’aquests deu darrers anys ha estat passar d’un gran fabricant de programari, Microsoft, amb qui calia posar-se d’acord en tot, a una situació prou heterogènia. Sobre les plataformes de telèfons intel·ligents, Microsoft hi té ben poc a dir; en canvi fabricants com Apple (que ja ha tret la versió 4 de l’iPhone en català) o Google, amb l’Android, hi tenen un paper molt important i això és un segment importantíssim de gent que es connecta a internet. Apple ha experimentat un creixement amb el sistema operatiu Mac Os, i també el programari lliure, sobretot amb Linux i amb Ubuntu com a distribució. Les ‘tablet PC’, com l’iPad o les d’Android, també obren noves possibilitats. Afegim-hi les aplicacions en xarxa, com Gmail, Google o Facebook. La manca de monopoli beneficia els usuaris.
Hem de ser optimistes, doncs?
Si mirem internet, el català està prou bé; hi ha molts continguts. El programari també està raonablement bé. Però la majoria de dispositius o de videojocs comercials encara no tenen el català com a opció. Hi ha molt a fer per millorar la situació del català en les noves tecnologies, encara que en innovacions com els ‘tablets’ i telèfons intel·ligents ja hi ha versions en català. D’aquí a dos anys o tres el català potser tindrà molt bona salut en aquest domini.
I es faran les traduccions les empreses mateixes?
Vam començar a traduir el sistema operatiu Android al català, però Google va dir que ja ho farien ells. Va ser fantàstic perquè han traduït el sistema operatiu i nosaltres traduïm les aplicacions lliures per a aquest sistema operatiu. Ara col·laborem amb ells perquè ens van demanar si podíem revisar la traducció.
L’existència d’un programari lliure en català ha fet que ara hi hagi un mercat que exigeix productes en català?
Les empreses de noves tecnologies, sobretot Google i potser Apple, s’adonen que el món és multilingüe i que hi ha unes quaranta llengües que s’han de tenir molt en compte. I el català compta. Encara que no hi hagués gaires programes, la presència del català a la web o a la Wikipèdia sempre ha estat important. Això vol dir que hi ha una comunitat important que se’n serveix i que crea continguts. Nosaltres som dins aquestes quaranta llengües per totes les coses que s’han creat i pels usuaris incorporats. És molt important d’incorporar l’usuari, com han fet Google i Facebook per exemple. El model de Google és molt bo: barreja les coses que fan ells (és fantàstic que el sector privat impulsi el català) i deixen fer allò que ells no fan.
Softcatalà és dins la xarxa. Com ha canviat aquests anys la vostra manera de treballar, i com canviarà?
No ha canviat pas gaire. Vam començar com la majoria de projectes lliures: tenim una web, llistes de distribució per a coordinar-nos, correu electrònic i xat. L’eina més important que hem incorporat potser és la MediaWiki, que fem servir per coordinar la vintena de projectes que portem a terme, per actualitzar el rebost del programari i per actualitzar pàgines de la web que canvien molt sovint. Ens ha facilitat molt la tasca perquè és una eina molt flexible, que tothom pot fer servir. Això s’ha traduït en més transparència, perquè tothom pot veure qui fa què i permet més agilitat.
Com treballeu els recursos lingüístics per crear un català estàndard en les noves tecnologies?
El grup de lingüistes va redactar una guia d’estil, que no ha d’envejar res a les de llengües com el castellà o el francès, i un recull de termes. Els recursos lingüístics són molt costosos; requereixen molta recerca, molta precisió, i allò que publiques determina moltíssim la teva reputació. Si publiques un recurs poc acurat i poc precís, tindrà poc ús. El primer recurs de termes que vam publicar estava molt bé, atès el moment en què es va publicar, però, en perspectiva, era petit i força imprecís. Però hem tingut prou recursos per a fer allò que calia a cada moment. Hem anat millorant-los de mica en mica, incorporant-hi canvis a petició dels usuaris i treballant en col·laboració amb el Termcat. Una de les grans contribucions que hem fet, més enllà de les traduccions, és d’estandarditzar la terminologia de la tecnologia i la manera de traduir els programes al català. Això té molt impacte perquè fa que les traduccions entre projectes siguin més fàcils de reutilitzar, perquè tots fem servir els mateixos criteris, cosa que en algunes altres llengües no passa. A més, per a l’usuari és més agradable.
Com trieu els productes que traduïu i per què?
Sempre hem tingut un pensament estratègic. Al principi vam observar que calia un navegador, després que calia tenir un paquet ofimàtic i, més recentment, que era molt important de treballar amb les plataformes de mòbils. També tenim en compte allò que els usuaris ens demanen, que es concreta en projectes per a traduir.
En quins projectes treballeu ara?
Treballem en àrees diverses. En escriptori, maldem per tenir l’Open Office en català en totes les plataformes. Treballem els recursos lingüístics, com la guia d’estil, el recull de termes, els correctors ortogràfics en català, les memòries de traducció, etc. I també en la traducció de les plataformes de mòbils, com ara l’Android; col·laborem en la traducció de la plataforma Meego i de Firefox per a dispositius mòbils. I en fem difusió via web.
Sempre traduïu programari de lliure distribució?
Com que som voluntaris tenim molt clar que traduïm programari de lliure distribució per un fet molt important: els sistemes operatius com el Mac Os o el Windows, els han de traduir professionals, les empreses que els fan. No volem fer intrusisme; volem un espai de col·laboració entre voluntaris. Les empreses han de fer serveis professionals, comercials. El paper que hem tingut, de fer créixer el català en les noves tecnologies, ha tingut una repercussió positiva en la gent que treballa en aquest àmbit.
Si, aquesta feina, no l’haguéssiu feta vosaltres, qui l’hauria haguda de fer? L’administració?
L’administració té una altra feina. No es pot comparar un grup de voluntaris com nosaltres, o com els qui fan la Viquipèdia, amb els recursos humans, econòmics i de poder de l’administració pública –en aquest cas, la Generalitat. Creiem que la primera cosa que hauria de fer l’administració pública –i les universitats catalanes– és servir-se del programari en català, cosa que no fa, i això que els programes són en català. Si no els fan servir, com han de voler traduir? Si l’administració i la universitat fessin servir programari en català, creixeria moltíssim el nombre d’usuaris en català en moltes aplicacions.
Què més hauria de fer l’administració per promoure l’ús del programari en català?
Que el català tingués un paper en els concursos públics: que a l’hora de triar solucions informàtiques valorés que fossin en català. L’administració hauria d’exercir el poder de compra perquè, si no, ho tindrem molt fumut. També creiem que tant l’administració com les universitats creen molts recursos lingüístics, com ara correctors gramaticals i tecnologies de traducció, i haurien de publicar-los en règim de drets obert perquè són recursos de cost molt elevat, que s’han sufragat amb diners públics.
Com us financeu?
Tenim poques despeses, les justes per a mantenir la infrastructura d’internet, per a pagar els viatges dels voluntaris a les reunions presencials que fem i l’assistència en alguns congressos internacionals que són bàsics. El nostre finançament es basa en la publicitat, bàsicament via Google.
Quines col·laboracions porteu a terme?
Bàsicament, col·laborem amb els interessats a difondre el català en les noves tecnologies, com Racó Català. També amb la Universitat de Lleida, que ofereix un màster en enginyeria de programari lliure, i on els estudiants poden fer pràctiques traduint programari lliure. Col·laborem amb Termcat en qüestions de terminologia. Vam col·laborar amb VilaWeb per establir els preferits de Netscape en català i, més recentment, sobre les festes del Firefox.
Quin és el futur de Softcatalà?
Som una associació de voluntaris. La nostra missió, els nostres principis i objectius són ben definits. Continuarem treballant, doncs, en tots els projectes que trobem i que permetin de complementar l’esforç dels sectors privat, públic i voluntarista.
