27.08.2010 - 06:00
Del desembre de 1903 al març de 1904, Maragall publica per lliuraments diversos plecs de poesies a la revista Joventut, que després publicarà en volum amb el títol ‘Les disperses’. Glòria Casals relaciona aquest poema amb la sèrie ‘Pirinenques’ anterior: ‘la ‘Pirinenca’ d’ara seria un perfecte epíleg líric al cicle ‘Pirinenques’, i un primer anunci de la substitució progressiva de les muntanyes pel mar com a motiu poètic. Maragall escriu ‘Pirinenca’ al balneari de Cauterets on hi fa estada sol, no l’acompanya mai Clara, que es queda a Caldetes amb els fills.
PIRENENCA
Dins la cambra, xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
La muntanya, alta, alta,
que se’m menja tot el cel,
se m’arrima dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.
Els meus somnis volen, volen
cap als plans i vora el mar,
on els meus amors m’esperen
sota el cel assoleiat.
Jo somric an els meus somnis
adormit en la nit, sol…
Part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.