28.06.2010 - 19:27
Els canvis d’última hora fets per la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emília Casas, al seu propi esborrany de sentència sobre l’estatut de Catalunya n’ha permès l’aprovació, quatre anys després d’haver-se presentat els recursos contra el text. Sembla que un d’aquests canvis inclou una referència a ‘la indissoluble unitat d’Espanya’, cosa que pot haver fet decantar el vot decisiu de magistrats com Manuel Aragón i Guillermo Giménez. S’ha votat l’estatut en quatre blocs diferents, i tots han estat aprovats: el preàmbul, els articles inconstitucionals, els articles constitucionals però reinterpretats i els articles que queden sense tocar pels recursos.
Les retallades
Després de la votació de quatre blocs, el TC manté el terme ‘nació’ del Preàmbul però estableix explícitament que ‘no té eficàcia jurídica’. També manté el català com a llengua vehicular a l’ensenyament però elimina el seu caràcter ‘preferent’ a les administracions públiques i mitjans de comunicació. La majoria dels articles que són declarats inconstitucionals afecten al model judicial català. També elimina el caràcter exclusiu del Síndic de Greuges i algunes competències en matèria de caixes, i retoca un dels preceptes del finançament.
A més dels preceptes suprimits, n’hi ha una trentena més que han estat reinterpretats, tot i que de moment no se sap de quina manera: això se sabrà quan es faci pública la sentència completa.
El TC també toca les competèncie exclusives
Ara, de moment, segons el veredicte publicat, es reinterpreta l’article 110, inclòs al Títol IV, que parla sobre les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya. Aquest article diu que corresponen a la Generalitat ‘de manera íntegra’ la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva i assegura que pot establir polítiques pròpies al respecte. L’apartat 2 d’aquest article afirma que el dret català és el dret aplicable en el seu territori ‘amb preferència sobre qualsevol altre’, en matèria de les competències exclusives.
A més, el TC també diu la seva en reinterpretar sobre les competències executives a l’article 112 del mateix títol que l’anterior. Així, es reformula que correspon a la Generalitat, en l’àmbit d’aquestes competències, la potestat reglamentària que permet que la Generalitat aprovi disposicions per a executar les normes de l’Estat, així com la potestat executiva, que inclou la organització de la seva pròpia administració. ‘I, en general, totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’administració pública’, afegeix aquest article que el TC ha decidit reinterpretar.
