10.03.2010 - 06:00
En tot el nostre país no hi ha pas cap revista de crítica literària tan completa i independent com Caràcters, que edita Publicacions de la Universitat de València. Ara n’ha sortit el número 50 i, per celebrar-ho, conté més col·laboracions que mai, i amb il·lustracions de color de Manuel Boix, un dels grans de l’art valencià contemporani.
Juli Capilla, director de la revista, en defineix la intenció, els trets que li donen caràcter: ‘Sempre mirem d’oferir pluralitat i de transcendir el País Valencià, fent crítica literària de tots els Països Catalans. Per dir-ho d’alguna manera, procurem que no hi haja ‘reserves’, que la crítica s’òbriga, de manera que, si un llibre es publica a València, en faça la crítica algú del Principat. I a l’inrevés. Busquem un distanciament. Aspirem a fer crítica literària seriosa i professional, fugint de l’adulació i del to personalista. I aspirem a ser una referència, no solament al País Valencià, sinó també a Catalunya i a les Illes Balears.’
De Daina a Caràcters
Vicent Alonso, fundador i durant dues dècades director de la publicació, n’esbossa la història: ‘Hi ha un precedent de la revista Caràcters: una altra revista, Daina, que publicàrem amb 3i4 del 1986 al 1991. Era una revista literària, però de contingut marcadament acadèmic. En un moment donat volguérem obrir-nos a un públic més general i va sorgir Caràcters, l’any 1992. La nova capçalera tenia la voluntat de fer crítica literària i reflexió de fons i d’incorporar gent jove que hi donàs continuïtat. Llavors Caràcters encara era un projecte de quatre amics que ens havíem agrupat sota el nom de Jordi de Sant Jordi, amb uns estatuts i amb seu a ma casa… Una revista literària és un projecte ruïnós i difícil de tirar endavant, sobretot a València. Amb la voluntat de professionalitzar-la, tornàrem a fer un pas endavant: començàrem la segona època aixoplugats per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que ens donà més estabilitat. Però amb la constitució de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el futur de l’Institut esdevingué incert, i per això passàrem a dependre de Publicacions de la Universitat de València, que ens té molt ben acollits.’
Diàleg amb les arts plàstiques
La història de Caràcters va íntimament lligada a artistes plàstics i a dissenyadors gràfics de primer rang. El disseny de la primera etapa de Caràcters (1992-1994) va recaure en dos pesos pesants: Joan Brossa i Enric Satué. En les dues renovacions posteriors, la qualitat no va baixar gens: l’any 1997, quan comença la segona temporada, el grafisme de la revista passa a Josep Palàcios, que se’n responsabilitza fins al número 20. Després va venir Albert Ràfols-Casamada, desaparegut fa poc, que va fer-ne un disseny que vol ser de vida llarga. Alonso recorda amb un afecte especial les converses amb Ràfols-Casamada, que van portar al disseny actual. ‘Em commogué el canvi de Palàcios a Ràfols i tot l’esforç que Ràfols va posar a construir la nova imatge’, comenta Alonso.
A Vicent Alonso, el vell patró d’aquesta història, li demanem que ens destaqui algun número de la col·lecció o alguna anècdota particular. I diu que el número més difícil va costar tant que es convertí en una experiència única, i no s’ha repetit. No recorda quin número fou, però sí que es féu amb la voluntat d’avaluar la producció literària de l’any abans. Era un salt qualitatiu, entrar a fer valoracions de fons, per gèneres, per territoris, per respondre, al capdavall, aquesta pregunta: ‘N’hem tret profit, de la literatura publicada l’any passat?’ Quant a l’anècdota, es relaciona amb la impossibililitat de dedicar les planes centrals de la revista a Quim Monzó, publicant-hi un relat inèdit. ‘Mira que vaig insistir-hi, però no me’n vaig eixir.’ En aquest número 50 les pàgines centrals són dedicades a Monzó, però Juli Capilla no ha aconseguit tampoc que l’escriptor hi enviés un text inèdit.
Un futur digital
El projecte de futur que tant il·lusiona Capilla com Alonso és d’arribar a fer una versió digital de Caràcters. Sense abandonar la publicació en paper, voldrien que la versió digital de Caràcters els vinculés amb els lectors, que hi hagués un ‘feedback’ constant. De moment, la revista és a punt de renovar una bona part del consell de redacció, que es rejovenirà notablement.
