Maria Àngels Anglada, nom de clàssic

Fins el 8 de novembre es pot veure al Museu de l’Empordà de Figueres una exposició entorn la vida i l’obra de l’escriptora i hel·lenista Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 – Figueres, 1999). Fa deu anys que es va morir, i el reconeixement internacional de la seva obra no para de créixer. L’any passat a la Fira del Llibre de Frankfurt l’interès per l’obra d’Anglada va ser altíssim: es van vendre els drets de traducció de ‘El violí d’Auschwitz’ a vuit llengües, i tant la versió francesa com l’alemanya de ‘El quadern d’Aram’ van estar tan disputades que van anar a subhasta. La doctora Mariàngela Vilallonga directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada i comissària de l’exposició, ens aproxima a la figura de l’escriptora i a la seva obra, que diu, és l’obra d’un clàssic.Hem demanat a Mariàngela Vilallonga per correu tot un seguit de qüestions sobre Anglada, en motiu de l’exposició homenatge que es mostra al Museu de l’Empordà. Ens explica:

‘L’obra d’Anglada és una obra literària sòlida, feta amb rigor i sentit crític, és un diàleg constant amb els clàssics, és una obra bastida sobre tres pilars fonamentals: la llengua, la memòria, el compromís. Així la tria i la defensa de la llengua, el compromís envers aquesta llengua i envers el país, el paisatge i el territori, sempre sense perdre de vista el passat que li serveix per il·luminar el present, són alguns dels eixos fonamentals de l’obra i de la vida d’Anglada, estretament lligades, com en tots els escriptors. Va llegir, va escriure, va ensenyar. Va tenir una vida familiar plena. Va deixar un excel·lent record entre la gent, els que la van conèixer i els que la llegeixen. Per la seva humanitat, per la seva obra ben feta. Què més es pot desitjar?

—Deu anys després de la seva mort, la seva obra narrativa es continua

reeditant i traduint; la literatura d’Anglada pren dimensions internacionals.

—I anirà a més. Perquè l’obra d’Anglada és l’obra d’un clàssic, si entenem per clàssic allò que ella entenia: una obra vivent. I l’obra d’Anglada és ben viva. Es llegeix arreu, a les escoles, als instituts, la llegeixen grans i petits. Les versions francesa i portuguesa de ‘El violí d’Auschwitz’ acaben de sortir al mercat. L’edició francesa ha estat rebuda com una obra sobre l’holocaust a l’alçada de la de Primo Levi. I és a punt d’aparèixer la versió grega i la versió anglesa. Anglada va escriure sobre els grans temes de la literatura, sobre les grans preocupacions de l’ésser humà i la seva obra és un clam contra la injustícia.

—L’assignatura pendent és la seva obra poètica?

—No crec que sigui cap assignatura pendent. Maria Àngels Anglada és una poeta llegida i reconeguda. Hi ha sectors de la població que coneixen de memòria poemes de Maria Àngels Anglada. Penso en el poema que va escriure en defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, que va servir per donar veu al Grup de defensa dels Aiguamolls i que va ajudar a la conservació del territori i a la consecució de la creació del Parc Natural. En l’exposició, a més del poema, mostrem una fotografia d’una paret de Figueres en la qual, a manera de grafit, algú havia escrit uns versos d’aquest poema. Encara avui és un poema que es recita i es canta de memòria. Perquè, a més, la poesia d’Anglada ha estat musicada per diversos cantautors com Joset Tero, Rafael Subirachs i aquest mateix any pel jove Joanjo Bosk. Anglada es considerava per sobre de tot poeta, així deia que era ‘una poeta que escriu novel·les’. En la seva poesia hi ha l’essència de tota la seva obra en prosa. El corpus poètic angladià és breu però d’una solidesa i d’una qualitat innegables. Es coneix menys probablement perquè la poesia en general es llegeix menys. A l’exposició hi hem inclòs una bona colla de poemes, perquè il·lustren molt bé la trajectòria literària d’Anglada. Ens permeten de veure, per exemple, els seus models literaris i de llengua, penso en el poema dedicat a Verdaguer i en el que va escriure en la mort de Josep Pla; ens permeten també de veure la seva geografia literària, penso en el poema dedicat a les seves dues planes, la de Vic i la de l’Empordà; ens permeten de resseguir la seva sensibilitat i la seva humanitat que la portaren a donar la seva veu per lluitar contra la injustícia, penso ara en el poema ‘Làpida i Afrodita’, que reuneix

l’admiració d’Anglada vers la capacitat de l’ésser humà de crear una escultura d’una bellesa tan exquisida com l’Afrodita de Rodes i l’horror i el neguit que li provocaven la crueltat d’aquells que enviaren infants i vells als forns d’Auschwitz. Tots aquests poemes els hem inclòs en l’exposició. I d’altres.

—Quina influència creu que té en l’obra de Maria Àngels Anglada la seva formació clàssica?

—Hem intentat de reflectir allò que hem anomenat les arrels clàssiques d’Anglada. A través dels seus estudis, però també a través dels seus viatges i del tracte continuat amb la literatura grecollatina clàssica, Maria Àngels Anglada fa del món clàssic un mirall de l’ésser humà, hi troba tots aquells elements que configuren i que van descriure la condició humana. Entre els clàssics i ara, la vida. Al llarg de la seva obra, Anglada va maldar per difondre i per divulgar el món clàssic, amb tot allò que ens ofereix per conèixer-nos una mica més nosaltres mateixos. La literatura grecollatina li ofereix a Anglada temes per a la seva obra, un arrelament amb la tradició, amb les arrels de la nostra cultura, aquella manera de dir acurada, senzilla, però no per això menys elaborada que caracteritza la literatura grecollatina.

M. S.

Enllaços
Maria Àngels Anglada a l’AELC.
Maria Àngels Anglada a Lletra
Càtedra Maria Àngels Anglada.
Quadern d’Anglada.
L’obra literària de Maria Àngels Anglada a Edicions 62, Columna, Destino, Empúries, Infantil i juvenil del Grup62. (El gruix de la seva obra el va publicar a Destino, però no té la web en construcció).
Bloc de Mariàngela Vilallonga.
Diari de l’Escola: Rememorant Maria Àngels Anglada.