01.09.2009 - 06:00
Òmnium Cultural convocarà una manifestació si el Tribunal Constitucional espanyol tomba l’estatut després de la sentència, i no abans. El president de l’entitat, Jordi Porta, considera, en una entrevista amb VilaWeb, que així l’acte seria més unitari. Es mostra decebut amb el pla B del govern: ‘Recórrer a l’article 150.2 de la constitució seria una presa de pèl’, i suggereix que s’hauria de preveure la convocatòria d’un altre referèndum.Per què heu decidit que convocaríeu la manifestació després i no abans de la sentència del Constitucional?
Ens sembla que pot ser més unitària i massiva si es fa després. Ara pot haver-hi més desunió. I l’Onze de Setembre es fan tantes coses que la manifestació quedaria desdibuixada.
La PDD, Sobirania i Progrés i Deumil.cat organització la manifestació per la Diada, però no per defensar l’estatut, sinó per reclamar un estat propi. Esteu d’acord amb aquest plantejament?
Això es pot demanar sempre, però ara ho fem per una sentència, per una cosa concreta. Volem destacar la contradicció que hi ha en el sistema democràtic espanyol, en què fonamentalment fallen els valors democràtics. Quan una cosa s’ha aprovat per dos parlaments i pel poble de Catalunya en referèndum i es retalla és motiu de mobilització. No tant per defensar l’estatut com per defensar els valors democràtics bàsics. Això ho han d’entendre aquests grups. La reivindicació fonamental és que la gent s’adoni que falla el sistema democràtic, que l’estat de dret espanyol comença a ser una presa de pèl.
Què li sembla la posició del govern sobre la sentència del TC?
El govern respon que si ens retallen l’estatut intentarem aconseguir les competències que prevèiem mitjançant l’article 150.2 de la constitució espanyola.. Això és una presa de pèl. Hauríem estat sis anys per aconseguir una cosa per la qual no calia ni l’estatut ni tant desgast… No penso que aquesta sigui la solució política que s’ha de donar.
Quina hauria de ser?
Per exemple, convocar un altre referèndum per preguntar al poble si està d’acord amb la sentència, que també ho preveu la constitució. Què passaria si sortís en referèndum un resultat que digués massivament que no? És una possibilitat. També es podria internacionalitzar el conflicte, entès també com la falla democràtica que representa haver modificat una decisió presa en referèndum. Plantejar això a la Comissió Europea seria una manera d’actuar.
I quina feina toca fer a Òmnium?
Primer hem de treballar en el món associatiu per acabar de definir l’objectiu de la mobilització. Perquè hi ha gent que diu que no val la pena manifestar-se per defensar l’estatut. A part de treballar amb entitats, associacions i sindicats hem de parlar amb els partits polítics. Nosaltres no ens podem abrogar la responsabilitat de la presa de decisions dels partits. És el govern qui ha de respondre? El govern no va aprovar aquest estatut; fou el parlament. I és al parlament a qui fonamentalment toca respondre, a més del govern, que el tria el parlament. Nosaltres, que ens vam expressar en referèndum, volem manifestar que no estem gens d’acord que es toqui allò que vam decidir.
S’ha d’acatar la sentència?
El president Pujol diu que s’ha d’acatar, però que no s’ha d’acceptar. No sé a la pràctica quina diferència hi ha entre una cosa i l’altra. Es podria fer, com va suggerir el conseller Maragall, de complir igualment el programa sense fer cas de la sentència. Així s’entraria en una via judicial complicada i, per tant, hauria de ser una cosa molt unitària i molt forta.
La sentència del Constitucional i el finançament poden fer més gran la desafecció. Té por que la desafecció es tradueixi en desmobilització?
Hi ha dues actituds negatives. Una és pensar que no hi ha res a fer i l’altra, que els problemes que importen a la ciutadania són uns altres. Són maneres d’escapar-ne, desvinculant un estatut institucional dels problemes dels ciutadans, quan en realitat una cosa va molt lligada a l’altra. I de vegades penso que això pretenia el govern espanyol: ‘Esgotem-los per fer-los desistir i que no tornin a plantejar mai més un nou marc institucional i que al final hagin d’anar a l’article 150.2!’.. Davant d’això hem de dir que no, que nosaltres persistirem, i que volem tenir la capacitat de decidir i que ens respectin les decisions, sobretot quan hem respectat les regles del joc.
Jordi Pujol diu que ha detectat una ‘onada positiva’ a Catalunya…
Hi ha moltes plataformes, probablement poc coordinades entre elles. I això és un símptoma de vitalitat, o de descontentament expressat en forma de ‘ja n’hi ha prou!’. Però a més d’una coincidència amb els objectius hauríem d’assolir una certa eficàcia en els resultats. Penso que al nostre país hi ha més coincidència en els objectius del que sembla entre molta gent i grups, però moltes diferències sobre l’estratègia. En el fons, convocar aquesta manifestació és una estratègia. I cal veure quina és l’estratègia que pot aconseguir més bons resultats.
Enllaços
Article 150.2 de la constitució espanyola.
Bloc de Jordi Porta, amb apunts sobre la possible manifestació contra una sentència del TC.
Notícia anterior de VilaWeb: Deumil.cat, la PDD i Sobirania i Progrés es manifestaran conjuntament per un estat propi l’Onze de Setembre.
