08.03.2009 - 06:00
Uns cinc mil manifestants (més de deu mil segons l’organització i uns tres mil segons la policia) van omplir ahir els carrers de Brussel·les per demanar un referèndum per a l’autodeterminació. Enric Canela, impulsor de la manifestació, i representants polítics, lloaren l’èxit dels Deu Mil a Brussel·les. A més dels catalans, molts mitjans de comunicació europeus se n’han fet ressò. VilaWeb TV oferirà demà un gran reportatge. Aquest vídeo n’és un avançament.
La protesta va recórrer el centre de Brussel·les, en un trajecte de poc més de tres quilòmetres. Al final s’hi va llegir un manifest en què es demanava ‘que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com a prioritat en la seva acció de govern’. ‘Volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic, els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret, volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu, volem votar’. L’acte va acabar amb unes albades valencianes i el cant dels Segadors.
CDC i ERC enviaren representants de la direcció a la manifestació. Els diputats Jordi Cuminal i Albert Batalla i els secretaris d’Immigració i de Relacions Internacionals de Convergència, Àngel Colom i Carles Llorens, foren alguns dels dirigents convergents que acudiren ahir a Brussel·les, juntament amb Alfons López Tena. La portaveu d’ERC al Parlament i al Congrés dels Diputats, Anna Simó, el diputat d’ERC del Congrés, Francesc Canet, i el seu candidat a les eleccions europees, Oriol Junqueras, encapçalaren la delegació republicana en la manifestació.
‘És un moment històric per al nostre país; que deu mil catalans vinguem a internacionalitzar la nostra causa té molt de mèrit’, va expressar el diputat de CDC al Parlament i alcalde de la Seu d’urgell, Albert Batalla. ‘Però és més important treballar el dia a dia per al país’, va afegir. ‘Més enllà dels moments puntuals, els que som aquí i els molts que s’han quedat a casa, el que hem de fer és treballar dia a dia per autogovernar-nos i decidir nosaltres mateixos quin futur volem.’
‘Des d’aquí davant costa dir si som deu mil o una mica més o una mica menys. El que sí està clar és que és un èxit, que hi ha molta gent i molta il·lusió’, va destacar per la seva banda diputat de CDC al Parlament, Jordi Cuminal. ‘Encoratgem que la gent segueixi tenint la flama encesa en els moments importants i cal que estiguem apunt. Cal que siguem a punt per a reivindicar el dret que tenim com a nació, ara que vénen moments més importants’, va apuntar.
La portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó, va argumentar que ‘cap gest no es queda en el no-res, tot pas va sumant, ara hi ha més gent per a l’autodeterminació que fa cinc, deu, o quinze anys’.
‘L’únic que volem fer algun dia és fer el que han fet milions d’europeus. És inconcebible que Europa avali els processos d’autodeterminació de tants i tants pobles i no el de Catalunya’, va assenyalar finalment el candidat d’ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras.
Cap eurodiputat català no va participar en la protesta: l’ecosocialista Raül Romeva hi dóna suport, tot i el rebuig d’ICV, però no va ésser a la manifestació, ni tampoc el convergent Ignasi Guardans, tot i que CDC sí que hi va enviar representants.
La protesta va tenir el suport de partits europeus
També l’Scottish National Party, el Sinn Féin i el Plaid Cymru gal·lès se sumaren a la convocatòria, així com Eusko Alkartasuna i el Bloque Nacionalista Galego (BNG).
Els eurodiputats de l’Scottish National Party, Ian Hudghton, i el d’Eusko Alkartasuna, Mikel Irujo, van rebre aquest dijous al Parlament Europeu una vintena de representants de la plataforma encapçalats per Aureli Argemí i Manel Bargalló, que van lamentar l’absència dels europarlamentaris catalans. Deu Mil a Brussel·les va lliurar una carta a tots els eurodiputats en què reclamava el dret a l’autodeterminació del poble català i feia un ‘toc d’atenció’ sobre les polítiques ‘separadores i discriminatòries dels estats’. ‘Pertanyem a la societat civil d’un poble europeu que, com a poble distint, aspira a integrar-se plenament i en primera persona, sense mitjancers, a la Unió Europea’, reivindiquen.
