09.04.2008 - 15:00
Aquest dijous 10 a 2/4 de 10 de la nit, ‘Dijous a l’Institut del Teatre’ presenta l’obra Ob-sessions, de la companyia Indi Gest. L’autor i director d’aquesta obra, Jordi Oriol, havia actuat al cicle el dia 31 de gener amb ‘La caiguda de l’amlet (o la caiguda de l’hac)’. OB-sessions mescla diferents registres i convencions teatrals. La història gira al voltant d’un pare de família amb una vida envejable que tot d’una s’obsessiona per un fet ridícul.A OB-sessions se’ns mostra com “un bon dia comences a plantejar-te les coses que fas. Tot comença a tenir un aire absurd i sense sentit. Penses el per què de les coses, i acabes tornant-te boig. La vida se’t gira en contra. Perds el punt de partida, l’estat inicial, l’equilibri. I comences a buscar la raó del desequilibri. I et perds. Tens la sensació d’estar enmig d’un laberint infatigable, com una neurona perduda pel plecs del cervell. Intentant fer un puzzle que no encaixa, vaja. Perds el sentit de la raó, de les coses veritablement boniques. Perds les ganes de menjar, la capacitat de parlar. Fins que decideixes fer sessions de teràpia. Sessions, diuen, per recuperar la felicitat, per fer desaparèixer les ob-sessions.
I la teva vida ja no es basa tant en viure, com en esperar. Un compte enrere trepidant. Però no t’adones que tot és fruit de la teva imaginació. La part més cruel del teu inconscient. Innocent.
En Pere té una vida envejable: una dona, un fill, una caseta als afores de la ciutat, una bona feina,… Fins que un dia succeeix una cosa aparentment absurda i irrellevant, i comencen a desencaixar les coses. Aquesta vida perfecta comença a desfer-se. Les peces ja no encaixen. Comença la obsessió.”
En la seva concepció escènica l’espai delimita dos nivells clars de realitat: el del propi teatre (el dels actors i espectadors) i el de la ficció. Els actors es transformen en el personatge quan els veiem entrar en l’espai de ficció. A l’espai de ficció es recrea la història principal, que gira al voltant d’un pare de família que s’obsessiona per un fet ridícul, l’únic personatge que no trencarà mai la seva realitat. Els demés personatges de la història, la mare i la infermera (interpretades per la mateixa actriu) i el fill i el doctor (interpretats pel mateix actor), a mesura que avança l’obra ens adonem que són cada cop més productes de la ment del pare, fruit de la seva imaginació, perversa, que es recrea amb la seva obsessió. D’altra banda, la història és escapçada per sessions de teràpia, dirigides directament a públic.
OB-sessions serà el 12 d’abril al Teatre Alegria, dins el Festival TNT, organitzat pel Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i obrirà la temporada 2008-09 de la Sala Beckett, del 10 al 28 de setembre.
Intèrprets: Glòria Cano, Isak Férriz, Albert Pérez, Oriol Roca i Jordi Santanach.
Escenografia i vestuari: Silvia Delagneau.
Il·luminació: Alex Aviñoa i Silvia Delagneau.
Imatge: Silvia Delagneau.
Autor i director: Jordi Oriol.
Ajudant de direcció: Alícia Gorina.
Arranjaments musicals: Oriol Roca i Jordi Santanach.
Jordi Oriol
Nascut a Barcelona l’any 1979. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, també s’ha format com a actor a l’Estudi Nancy Tuñón i al Col·legi de Teatre i com a músic a l’Aula de Música Moderna i al Taller de Músics (saxo tenor, clarinet i combo). Ha dirigit diversos espectacles teatrals entre els que destaquen Concert per a sis oficinistes i un lloro (Teatre Romea, 2006), Digestions mentals (AREAtangent, 2006), Three More Sleepless Nights de Caryl Churchill (The Barn Theatre, London, 2005), Lleons al jardí, a partir de textos d’Albert Roig (Festival de teatre Entrecultures, Tortosa, 2004), i I pelava la taronja amb les dents / E pelava a laranja com os dentes, conjuntament amb Silvia Delagneau, a partir també de la poesia d’Albert Roig (AREAtangent, 2004). A més, ha treballat d’assessor escènic de l’espectacle La Belbel Underground, dins el marc BarriBrossa, produït per l’Espai Escènic Joan Brossa (Mercat de les Flors, 2006), i d’ajudant de direcció de Stefan Metz a Are You Talking To Me? (La Manufacture, Lausanne, 2006). Té una àmplia trajectòria com a actor. En teatre, recentment l’hem pogut veure a l’obra La Caiguda d’Amleth, de la qual també n’és l’autor, dirigida per Xavier Albertí (Festival Temporada Alta 2007, oct’07 i Sala Beckett, nov-des’07) i en l’obra Mil Tristos Tigres dirigida per Alex Serrano, estrenada al Festival Neo 2006. En televisió, l’hem vist a les sèries Majoria Absoluta, Setze Dobles, De moda, entre altres. Com a músic ha format part de quartets de cambra, quartets de jazz, Big Bands de Jazz (Alois Hába Big Band, amb Ramon Cuadrada, i la Big Band de Terrassa, amb John Dubuclet), bandes de Funky i música Disco, com INO (‘95-’98), i formacions pròpies com UNISO (amb Sergi Sirvent). Ha estat cofundador de l’associació cultural Heliogábal i de l’espai AREAtangent. Des de fa dos anys que també imparteix classes d’interpretació poètica al CaixaForum de Barcelona. És fundador i membre de l’associació Indi Gest.
Glòria Cano
Nascuda el 1976, ben aviat va començar a treballar com a actriu a la sèrie Estació d’enllaç entre els més grans del panorama teatral català (Josep Maria Pou, Ramón Maduala, Laia Marull, entre molts altres). La formació d’actriu la completà a l’estudi de teatre Nancy Tuñón i posteriorment en nombrosos cursos de perfeccionament actoral i de dansa. En teatre, entre altres, l’hem pogut veure a Eva Perón, dirigida per Jordi Prat i Coll (Teatre Lliure, 2004-2005), El público dirigida per Jordi Prat i Coll (Institut del Teatre, 2003), Mentides dirigida per Àlex Serrano (Teatre Malic, 2001), ¡Ay, Carmela! dirigida per Jordi Olivé i Entre mujeres dirigida per Nancy Tuñon (Teatre Lluïsos de Gràcia, 2001). En cine l’hem pogut veure a les pel•lícules Lisístrata dirigida per Francesc Bellmunt, Barcelona, historia de una noche dirigida per Jorge Acebo, i Transeúntes dirigida per Luis Aller. També ha participat en nombroses sèries de televisió entre les que destaquen Estació d’enllaç, Porca Misèria, El comisario, Tic Tac, Mirall trencat, Setze dobles i Majoria absoluta. També té una àmplia experiència en el camp del doblatge i un llarg currículum de curtmetratges i migmetratges. És membre de l’associació Indi Gest.
Isak Férriz
Nascut a Barcelona l’any 1979. Ha treballat com a actor en nombroses obres de teatre, entre les que destaquen Concert per a 6 oficinistes i un lloro dirigida per Jordi Oriol (Teatre Romea, 2006), Metamorfosis amb la Fura dels Baus (2005-2006), Genova 01 dirigida per Carme Portaceli (2005), Super-Rawal dirigida per Marc Martínez (2003-04), El Caballito del diablo dirigida per Marc Martínez (2002), Cara de foc dirigida per Carme Portaceli (2002) i Sirenas en alquitrán dirigida per Cristina Lügstenmann (Teatre Artenbrut 2001). També l’hem pogut veure en les pel·lícules Zulo dirigida per Carlos Martín (2004), Anita no pierde el tren dirigida per Ventura Pons (2001), Mi dulce dirigida per Jesús Mora (2000) i El tercer párpado dirigida per Paco Jodar (1999), en diversos curtmetratges i a la televisió en sèries com Mar de Fons (TV3, 2006), Majoria absoluta (TV3 2004), Compañeros (Antena3, 2002), Hospital Central (tele5, 2002), Temps de silenci (TV3, 2001), Al salir de clase (tele5, 2000) i Laberint d’ombres (TV3 1999-2000). És membre de l’associació Indi Gest.
Albert Pérez
D’una extensa trajectòria actoral i un ampli ventall formatiu (amb Carol Rosenfeld, John Strasberg, Andy Higinson, Les Saxon, … entre molts altres) tant en la interpretació com en la dansa, a l’escena teatral no ha parat de treballar des que fou dirigit per Mario Gas el 1991. L’hem vist sota les mans de Carme Portacelli, Sergi Belbel, Magda Puyo, Lourdes Barba, Ramón Simó, Juni Dhar, Antonio Simón Rodríguez, entre altres. Aquest mateix any l’hem pogut veure a L’agressor de Thomas Jonigk, dirgida per Carme Portacelli (2007); el 2006 el vam veure a La finestra tancada d’Agustí Vila amb direcció també de Portacelli, La fam de Joan Oliver, dirigida per Pep Plà, i a Uhhh! de Gerard Vázquez, amb direcció de Joan Font; Entre tantes altres, l’hem vist a El professional, amb direcció de Magda Puyo (2005), i un any abans a Diktat D’Enzo Cormann (direcció de Lourdes Barba) i a Forasters (escrita i dirigida per Sergi Belbel). En cinema, aquest any ha treballat a El greco, dirigida pel director grec Iannis Smaragdis. El 2005, el vam veure a La educación de las hadas dirigida per José Luís Cuerda, a El perfume digida per Tom Tykwer, i a Sol negro sota les mans de Gami Orbegozo. Entre moltes altres pel·lícules, també l’ha dirigit Mario Camus a La ciudad de los prodigios. I en televisió també té un interminable currículum, ja que fa més de 15 anys que hi treballa. Els últims tres anys l’hem pogut veure a Porca Misèria, a TV3 (dirigida per Joel Joan), però també a Vent del Pla, Àngels i Sants, De moda, Jet Lag o El comisario (Tele5), entre moltíssimes altres sèries i tele-movies.
Jordi Santanach
Nascut a Barcelona l’any 1978. Llicenciat en saxòfon jazz al Royal Conservatory de La Haya, Holanda com a alumne de John Ruocco i Toon Roos, i masterclasses realitzades per Dave Liebman, Chris Cheeck, Michael Brecker, Kurt Rosenwinkel, Rick Margitza entre d´altres, també ha seguit estudis d’aquest instrument al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, a l’escola de Música de Bellaterra, a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona i a l’escola de música Virtèlia. També ha estudiat flauta travessera, combos, harmonia, guitarra elèctrica, Big Band, cant coral i estètica de la música. Ha estat involucrat en tipus de formacions musicals d’estils diversos, entre els quals s’hi troben Fundacion Tony Manero, Il Dolce Fare Niente, Enric Carreras Eclèctic Project, The Oliver Nelson Project o la Koninklijk Big Band (Holanda). Actualment lidera la seva proposta personal (SANTANACH & G.O.O.). Ha participat en l’obra “Concert per a sis oficinistes i un lloro” escrita i dirigida per Jordi Oriol. Combina la seva pròpia carrera musical amb la feina de professor de Saxofon i flauta travessera.
Oriol Roca
Nascut a Igualada l’any 1974, és llicenciat en Interpretació de Contrabaix de Jazz per l’ESMUC ( Escola superior de Música de Catalunya), tutoritzat per Horacio Fumero. Anteriorment va estudiar el Grau Mig (Pla ‘66) de Contrabaix Clàssic al Conservatori del Liceu, amb Enric Ponsa com a professor. Així mateix ha cursat tres anys al Conservatori Reial de L’Haia, sota les directrius de Hein van der Geyn, Franz van der Hoeven i Uli Glazman. Ha estat involucrat en múltiples formacions musicals de diversos estils, entre les quals, la banda de rock Quóniams (entre 1991 i 1999), amb dos discs al mercat: “Quòniams” – Alel.luia Records 1995, i “Happy at Last” – Alel.luia Records 1996. També és membre del grup Quim Vila & Eutanàsia Col.lectiva, des de 2002, amb el qual ha tret els discs “Verbaquim 700” – Picap 2003, i “Fent Amics” – Picap 2005. I des del 2006 que forma part del trio Marcos Pin Trio, amb un disc recent: “Directions” – Sonogalicia 2006. També ha participat en l’obra “Concert per a sis oficinistes i un lloro” escrita i dirigida per Jordi Oriol.
Alícia Gorina
Graduada en interpretació, veu i cos pel Col•legi de Teatre de Barcelona, actualment està pendent de realitzar el projecte de final de carrera per acabar els seus estudis de Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre. Entre els anys 2003 i 2006 ha escrit i dirigit diversos treballs dels que destaquen Yo pienso en ti y hago las gachas de patata a l’Institut del Teatre l’any 2006, El cercle de guix caucasià dins del programa “Big stage” al Helsinki city theatre, Finlàndia, l’any 2005, Les dues a l’Àudio del Poble Espanyol de Barcelona l’any 2004, Noches pequeñas, Safrà 18 de Barcelona l’any 2004 i Cortesans de naixença raça vil a l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 2003. Ha treballat com a ajudant de direcció en els muntatges Mil Tristos Tigres, dramatúrgia col•lectiva dirigida per Alex Serrano al Festival Neo de Barcelona 2006, En la soledad de los verbos de Sandra Simó dirigida per Sandra Simó a l’Institut del teatre de Barcelona 2006 i a Concert per sis oficinistes i un lloro de Jordi Oriol. També ha exercit com a productora en els espectacles El factor Luxemburg dirigida per Víctor Muñoz al teatre Lliure 2006-2007, Bales i ombres de Pau Miró dirigida per Pau Miró al Teatre Lliure de Barcelona 2006, Misteris dramatúrgia col•lectiva amb la companyia Expresso Teatre dirigida per Lluís Elias 2000-2003, i del curs El text: veu, dicció i interpretació impartit per Salvador Oliva i Coralina Colom i coordinat per Pere Planella a l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 2006. És membre fundador de l’associació Indi Gest.
Silvia Delagneau
Actualment està acabant la llicenciatura d’escenografia a l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD). Ha cursat l’últim curs de l’École supérieure des Arts Décoratif, a Paris. Ha fet cursos de formació completa en Maquillatge Artístic i Efectes Especials per cine, teatre i televisió a Stick Art Studio, i està graduada en Imatge (F.P.G.S) a I.E.S. de la Mercè de Barcelona. Combina les facetes de creació, disseny d’escenografia, de vestuari, il•luminació, i intèrpret. En teatre ha participat en nombrosos espectacles. Com a escenògrafa, disseny de vestuari i llums, cal destacar Lleons al jardí, a partir de textos d’Albert Roig i dirigida per Jordi Oriol (Festival de teatre Entrecultures, Tortosa, 2004), de Odio, odio bastante de Cia.Las Perras (Premi especial del jurat a la 10a mostra de Teatre de Barcelona), Davant l’home d’Esteve Soler, dirigida per Pau Carrió com a assaig obert al Teatre Lliure, o Concert per a sis oficinistes i un lloro de Jordi Oriol, estrenada al Teatre Romea, entre altres. També ha participat en la direcció de l’espectacle I pelava la taronja amb les dents / E pelava a laranja com os dentes, i en la creació d’espectacles, accions i instal•lacions com Un present, proposta pel festival NEO de Barcelona (2006), 1981 proposta per la Biblioteca Nacional de França, a París (2006), o Save our Souls com a creadora i intèrpret d’una proposta d’Oriol Nogués (Sala Planeta de Girona, 2006), entre altres. És membre fundador de l’associació Indi Gest.
