08.03.2008 - 06:00
Isidor Cònsul, editor de Proa i responsable des de fa deu anys de la col·lecció ‘A tot vent’, ha fet públic el programa d’actes de celebració dels vuitanta anys d’aquesta col·lecció literària, que va néixer a Badalona com a editorial, l’any 1928, i que ha continuat viva fins ara. Cònsul ha fet una selecció de vuitanta títols de la col·lecció, els quals es podran trobar a les llibreries del país. Aquesta és un esdeveniment important, ja que al voltant d’un deu per cent d’aquests es trobaven descatalogats.Entre els vuitanta títols triats hi ha un reguitzell de clàssics, encapçalats per ‘La Ilíada’ d’Homer, els Evangelis, i també ‘La Divina comèdia’ de Dante, els ‘Assaigs’ de Montaigne (el tercer volum dels quals acaba de sortir, traduït com els altres per Vicent Alonso). Hi ha els grans noms de la literatura russa del XIX (Tolstoi, Dostoievski) i els de la francesa (Voltaire, Balzac, Flaubert, Zola), i ‘Ulises’ de Joyce i ‘La muntanya màgica’ de Mann i ‘El procés’ de Kafka… Al costat d’aquests hi trobem ‘La marxa de Radetzky’ de Joseph Roth o ‘La ribera de les Sirtes’ de Julien Gracq (dos títols que estaven descatalogats).
Entre els autors catalans que Cònsul ha posat a la llista, hi ha Marià Vayreda, Joan Puig i Ferrater, Josep M. de Sagarra, Llorenç Villalonga, Sebastià Juan Arbó, Josep Palau i Fabre, Jordi Sarsanedas, Emili Teixidor, Baltasar Porcel, Joan F. Mira, Julià de Jòdar, M. Antònia Oliver, Jaume Cabré, Jordi Coca i Carme Riera.
Segons Cònsul, ‘A tot vent’ és una col·lecció de long-sellers, i que la tria que ha fet és una història de la literatura. L’editor també ha dit que es farà una edició no venal d’un llibre que es repartirà a les llibreries, amb la història de la col·lecció, la història de la goleta que n’és el logotip, i una breu explicació de cadascun dels vuitanta títols seleccionats. I també l’edició numerada del gravat de la goleta, obra de Josep Obiols. També s’organitzaran diversos actes literaris pel territori, segurament en format taula rodona, i una festa d’aniversari que segurament es farà a finals d’any a Badalona, ciutat on es va fundar l’editorial.
A l’acte, que s’ha fet dins la Setmana del Llibre en Català, hi ha assistit Fèlix Riera, director editorial del Grup 62; Oriol Izquierdo, editor de ‘A tot vent’ abans de Cònsul i avui director de la Institució de les Lletres Catalanes; i els escriptors Jaume Cabré, Vicent Alonso i Joan Francesc Mira. Hi ha hagut dues absències: l’escriptora Carme Riera, que no hi ha pogut ser, i Xavier Bru de Sala, que en va ser editor, i que no ha aparegut.
Quatre pinzellades històriques
L’editorial Proa i la seva col·lecció principal, ‘A tot vent’, van néixer l’any 1928 a Badalona, a partir de la iniciativa de Marcel·lí Antich i Josep Queralt, personatges de cultura vinculats al món de l’ensenyament i la pedagogia. Animats per Pompeu Fabra, el seu projecte volia contribuir a la traducció de clàssics i moderns de la literatura universal, així com esperonar als autors d’aquí per publicar novel·les, en un temps on encara cuejava el debat sobre ‘la generació sense novel·la’. El primer director literari fou Joan Puig i Ferrater, i comptà amb personatges de pes al seu costat com Andreu Nin, que havia tornat a Catalunya després que fou expulsat de la URSS, i que va traduir tot un seguit de clàssics russos. Amb l’època de la República els llibre de ‘A tot vent’, amb sobrecoberta taronja, tenien prestigi i eren ben acceptats pels lectors. L’any 1938 la col·lecció ja comptava amb noranta-dos títols.
En un catàleg dels anys trenta es recollia els idearis de la col·lecció: ‘Durant vuit anys una novel·la cada mes. Una antologia de la novel·la clàssica i moderna universals. Les millors obres estrangeres traduïdes pels millors escriptors catalans. Les més importants novel·les del nostre temps. Cap sectarisme, cap exclusivisme. Del catòlic Baring al comunista Bogdànov, del cristià Dostoievski al sensualisme de Proust, totes les formes de pensament són acceptades en la nostra col·lecció mentre siguin encarnades en una intensa i pura obra d’art. Una gran col·lecció europea de novel·les, digna germana de la ‘Nelson’ francesa i la ‘Tauchnitz’ anglesa, que hem volgut prendre per models.’
Però al 1935 Proa va entrar en crisi, arran de la ruptura entre els dos socis fundadors. L’editorial va quedar en mans de Josep Queralt. Amb la guerra, l’edició s’alentí. Després arribà l’exili. Durant uns anys i amb molta dificultat, Queralt va continuar editant des de Perpinyà. Però a finals de 1963, un any abans de la mort del fundador, Proa va tornar a Barcelona, sota l’aixopluc d’Edicions Aymà, propietat de Joan B. Cendrós. Aquesta situació s’allargà fins el 1983. En aquesta època el director literari fou el poeta Joan Oliver, fins que el 1982 propietari i editor es van barallar de manera sonada. Proa va passar a Enciclopèdia Catalana, on s’ha mantingut fins el 2006, quan es va integrar al Grup 62.
