07.04.2007 - 06:00
A ‘Aquell món idíl·lic‘, Carles Decors (Barcelona, 1954) barreja elements biogràfics i de ficció. La novel·la comença quan el protagonista troba les cartes que li havia anat escrivint (sense enviar-les-hi mai) son pare, un home gran que s’acaba de moriri. Una part de les missives és escrita a la Guinea Equatorial, on l’home treballava. En aquestes cartes el fill descobreix la vida en aquel país africà i la història d’una infidelitat.La família del protagonista s’ha separat, el pare passa deu anys a la Guinea, mentre mare i fills resten a Barcelona. El fill creix sense el pare, en una casa plena de records de la Guinea, un país que el protagonista no arribarà a conèixer mai, però que esdevé en un món idíl·lic, idealitzat, el seu paradís particular.
Explica Decors: ‘El pare té un deute amb el fill, pels deu anys d’absència, i li explica per carta la història del Tomàs Rimbau (un personatge que ja apareix en un llibre anterior) i també la seva veritable personalitat.’ Les cartes fan avançar la història, que ressegueix una cinquantena d’anys del protagonista: els amics d’infantesa a la Barcelona franquista, els anys d’universitat, el pas per la Generalitat Valenciana com a gestor cultural, la tornada a Barcelona…
De cap a cap del relat Decors reflexiona sobre la classe política, amb anècdotes molt sucoses, i certes, de dirigents actuals, com la de Josep Piqué universitari i militant de Bandera Roja. Es pot llegir a la pàgina 88: ‘El conservaven (a Josep Piqué) com si fos una relíquia. Una vegada, arran del suggeriment d’un company en una assemblea de curs de consultar en Piqué per saber la seva opinió, vaig sentir dir a un futur catedràtic de política econòmica, actualment epígon de la fal·làcia de l’economia de mercat i de la competència perfecta i abans comunista i líder del moviment estudiantil: —A Piqué no se le puede molestar por una cosa así, hombre!, que está en casa estudiando.’
El llibre és també un retrat generacional. Decors diu que la seva generació és de transició enmig de molts esdeveniments: ‘És una generació difícil i desencisada, que no sap ni el lloc ni el paper que ocupa. Alguns de nosaltres, idealistes, crèiem que les coses anirien més enllà, i no. Estic disgustat pel fet que ja no qüestionem el sistema. També visc un desencís amb la vida pública, on cada vegada els joves em passen més al davant. Amb cinquanta-dos anys em començo a sentir arraconat. Jo ara aspiro a jubilar-me per fer allò que encara no he pogut fer i per viure més en contacte amb la natura.’
El llibre aporta molts elements autobiogràfics: ‘És veritat que vaig ser a punt de néixer a la Guinea. El meu pare era enginyer tècnic agrícola d’una plantació de cacau. Per mi la Guinea sempre ha estat com un paradís absent. De fet, jo no he superat que no visquéssim junts allà ni m’hi portessin. No he superat el procés de descolonització de la Guinea, no hi he anat mai i no hi aniré’.
Continua: ‘De fet, aquest llibre conté, d’alguna manera, tots els llibres anterior que he escrit: hi apareix la ciutat de València, que ja era protagonista de la meva primera novel·la, ‘F. M.: Fragmentació Modulada’ (Premi Documenta, 1983); ‘El forat de l’agulla’ (1996) parla d’infidelitats; i ‘Al sud de Santa Isabel’ (1999) se situa a la Guinea. Sense premeditar-ho, ha anat així. Potser tinc tendència a explicar-me massa. I sí que em preocupa de ser tan autobiogràfic, però no ho hauria estat tant, si no fos jo el primer que hi queda malparat.’
Tanmateix, Decors revela que ja té un altra novel·la escrita, ‘El soroll del petit rèptil’: ‘la primera de ficció absoluta que he fet’.
