08.02.2007 - 19:00
Durant cinc anys Narcís Comadira (Girona, 1942) ha anat guardant en una carpeta poemes solts, alguns de fets per encàrrec, i tres traduccions de clàssics llatins que ha fet seus. El resultat, ‘Llast‘ (Edicions 62), que coincideix amb els seus seixanta-cinc anys. ‘Suposo que amb els anys tens ganes de treure’t noses de sobre’, diu Comadira referint-se al títol, i assegura: ‘Això de la poesia depèn d’una senyora voluble que es diu inspiració.”Hi ha poetes que dediquen cada dia algunes hores a escriure poesia. Jo no sabria com posar-m’hi. S’ha de trobar la inspiració, però, alhora, s’ha de desencoratjar-la, posar-hi pals a les rodes, perquè a vegades els artistes omplim el món de porqueria.’ I ha dit, en relació amb el nou poemari: ‘Per això, tot i ser un aplec de poemes, no n’he fet cap planificació prèvia. Al cap dels anys me’ls miro, els selecciono, hi poso un cert ordre.’ L’editor Jordi Cornudella ha subratllat que, encara que el llibre sigui constituït per peces disperses, el resultat és un volum unitari i ben estructurat, amb una evolució emotiva ben clara. ‘La meva poesia, ha exposat Comadira, és el resultat de la meva vida, i jo sóc un poeta una mica obsessiu. Per això hi ha poemes que estan relacionats. Però n’hi ha que no, com els poemes d’encàrrec, òbviament.’ I ha prosseguit: ‘Sobre la progressió emocional que diu en Cornudella, puc dir que és sobretot a la tercera part, amb els tres poemes més narratius, on s’aconsegueix aquesta càrrega més emotiva.’
Comadira obre el llibre amb unes paraules amb què explica el contingut del volum i comenta els dotze poemes escrits per encàrrec: ‘Però algú potser trobarà estrany que un poema escrit per encàrrec pugui arribar a commoure. Sembla com si l’encàrrec anul·lés d’entrada aquella cosa immaterial estimulant, aquell vague contorn de sentiments, aquella energia profunda que trasbalsa el lector i se l’endú a regions del coneixement i de l’emoció que hem vingut a anomenar poètiques. La veritat és que no és pas així. Moltes vegades l’encàrrec posa en moviment tot de recursos quiets, potser endormiscats, tot de capacitats potser ignotes. (…) La inspiració, que sempre he cregut que existia, té molts camins per visitar els seus poetes.’
Cornudella també ha explicat que el llibre integrava una de les facetes destacades de Comadira, el poeta que tradueix els altres poetes. Als seus poemes, hi incorpora tres traduccions de dos poetes llatins, Horaci i Catul, i d’un d’italià, Jacopone da Todi. Comadira (reconegut sobretot per la traducció dels ‘Cants’ de Leopardi) és la primera vegada que barreja en un llibre poemes propis amb traduccions, però això no és excepcional en poesia: n’hi ha precedents. Per Comadira, ‘si aquest poeta, diguem-ne traductor, és capaç de transferir al lector aquesta capacitat de commoció del text d’origen, és que ha aconseguit de salvar-ne l’essencial i, de passada, de demostrar que la traducció de poesia és possible. Allò que s’ha perdut, en tot cas, són coses marginals, i allò que s’ha salvat és precisament la poesia.’
FOLLIA
Per què afegir més desordre a aquest món?
Jo solament aspiro a donar un poc de forma
al llenguatge i a la imatge.
Vana follia, ho sé. I, tanmateix, no paro.
(Narcís Comadira, ‘Llast’, Edicions 62.)
