Recuperats ‘Els treballs perduts’ de Joan F. Mira

  • L'Institut Joan Lluís Vives ret homenatge a l'escriptor

VilaWeb

Redacció

28.10.2005 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Joan F. Mira (València, 1939) és un dels escriptors i erudits (antropòleg, sociòleg, catedràtic de grec i professor de cultura clàssica) més destacats de les lletres catalanes. Avui, l’Institut Joan Lluís Vives (institució que aplega vint universitats dels Països Catalans) clou els actes que commemoren els deu anys, amb un homenatge a l’escriptor. Coincidint amb aquest acte de reconeixement, l’editorial Proa acaba reeditar una de les seves obres més significatives, ‘Els treballs perduts‘.

Joan F. Mira va publicar ‘Els treballs perduts’ l’any 1989 a l’editorial 3i4. La crítica va elogiar l’obra i la va considerar una de les millors escrites en llengua catalana després de la guerra del 1936-39. Però actualment era introbable. Segons Isidor Cònsul, director de Proa, aqueta novel·la és mítica i marca l’inici de recuperació de tota l’obra de Mira que farà aquesta editorial.

‘Els treballs perduts’ va ser l’inici d’una triologia que va continuar amb ‘Purgatori’ (2003, premi Sant Jordi) i que es clurà amb una altra novel·la que l’autor està escrivint. Totes tres obres tenen en comú tres eixos: es situen a la ciutat de València, tenen com a referència un mite universal, i mostren una forta presència d’un substrat filosòfic. En el cas d’Els treballs perduts’, tracta la València de dintre muralles, el mite és Hèrcules i el substrat filosòfic el paganisme hel·lènic. A ‘Purgatori’, situa l’acció a la València de l’eixample, la València burgesa, s’inspira en la ‘Divina comèdia’ i el referent filosòfic és el cristianisme.

La història de ‘Els treballs perduts’ té com a protagonista a Jesús Oliver, un biblioteca que hereda un palau del seu avi, que acaba de morir. El seu ideal és construir-hi una biblioteca magnífica. Però el seu projecte xoca amb els interessos de la família, que vol vendre l’edifici a uns especuladors immobiliaris. El pròleg d’aquesta edició és a càrrec del crítica literari Joan Josep Isern, que elabora una mena de guia literària on mostra les referències de cada capítol amb el mite dels dotze treballs Hèrcules. Així mateix, Isern descobreix les referències a un altre mite, l’Ulisses’ de Joyce.

Joan F. Mira també és autor de ‘Viatge al final del fred’ (1984) i ‘Borja Papa’ (1996). Ha traduït la ‘Divina Comèdia’ de Dant i els ‘Evangelis’. D’entre els reconeixements que ha rebut també destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2004.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem