Tornar a Camp de Túria

Riba-roja de Túria
Vicent Esteve i Domènec




Situació Geogràfica
Riba-roja de Túria es troba al marge dret del riu Túria, que travessa el terme en direcció NW-SE, amb una altitud de 125 m sobre el nivell de la mar. Ocupa una extensió d'uns 62 Km2 al sud del Camp de Túria. Compta amb 11.236 habitants, població que s'incrementarà en els pròxims anys arran de l'expansió de la segona residència, perquè Riba-roja, L'Eliana i la Pobla de Vallbona són els pobles on té especial incidència aquest fenòmen de la segona residència (HERMOSILLA, J. 1993).

Orografia
El terreny és quasi pla, degut a la poca elevació respecte al nivell del mar (125 m). Destaquen petits anticlinals mesozoics, com ara el Pic de l'Àguila, entre els termes de Riba-roja i Vilamarxant, atorgant el característic color roig, fruit dels gresos triàsics. Aquests anticlinals han originat nombroses pedreres arreu del terme, mentre les terres de regadiu estan formades per al·luvions quaternaris.

Hidrografia
El terme és ric en aigües subterrànies, sobretot a les terres més meridionals del terme: ho detectem arran els nombrosos massos (i la seua posterior reconversió en alqueries) i comunitats de regants (tant de sèquies com de pous) que hi ha repartides pel terme. Les sèquies més importants són les del Quint (perllongació de la sèquia Major de Vilamarxant, a la vora dreta del riu Túria, amb un trajecte d'uns 11 km ambdós termes) i la sèquia de Lorca o Riba-roja que també naix al terme de Vilamarxant, però aquesta al marge esquerre del riu Túria.
En èpoques de manca d'aigua (sequera perllongada) destaquen les Concòrdies d'Aigua amb la veïna Vilamarxant, perquè en temps d'escassesa els enfrontaments fÌsics dels habitants d'ambdues viles estava a l'ordre del dia (sobre tot dutant el segle XVIII, data amb la qual es renoven les concòrdies d'aigua dels segles anteriors).
Un fet simptomàtic que avala això és que els senyors laics propietaris de Riba-roja sempre es reservaven el domini (propietat absoluta) dels molins hidràulics, sèquies i ponts dalt del riu, com ara el 1611, on el marqués de Guadalest es reservava per a ell els dominis adés descrits.




Economia
Al llarg dels cinquanta i seixanta el sector econòmic capdavanter era l'agricultura, destinada a les hortalisses, les taronges i les cebes (pel que fa al regadiu) mentre l'olivera i la garrofera ocupaven nombroses fanecades a les terres del secà.
Aqueixa tendència canvià als setanta, on es consoliden, arran l'expansió del sector de la construcció, les pedreres i la indústria del ciment (una indústria ja establida a Riba-roja des dels anys 20 i 30). També despega el sector agroalimentari.
Als vuitanta, arran l'expansió de l'eix ceràmic (Manises-Riba-roja-Vilamarxant-Pedralba) es consoliden nombroses empreses de ceràmica i porcellana de caire petit i familiar.
Però, sens dubte, la dinamització econòmica més forta es produí durant els primers anys dels setanta, perquè al sud del terme es troba la N-III (autovia Madrid-València), la qual ha configurat el polígon industrial de l'Oliveral, amb més de 500 empreses de tot tipus, dinamitzant aquesta zona arran la proximitat a l'àrea metropolitana de València i la seua accessibilitat a la N-III, destacant empreses i magatzems de serveis i del sector alimentari.




Història
Hi ha constància de l'existència de poblament neolític, ibèric, fenici, romà, visigòtic, musulmà i cristià. Des del mateix moment de la Conquesta de Jaume I, també hi ha documents de l'existència d'aquesta vila com a senyoriu laic.
Riba-roja sembla que sempre ha estat una vila de senyoriu laic arran els nombrosos propietaris que gaudiren del seu domini, així, el 1382 pertanyia a Pere de Centelles, el 1562 a Gabriel Roxes, el 1611 pertanyia al Marqués de Guadalest, posteriorment al marquesat de Benavites i des del segle XVIII al compte de Revillagigedo. No és fins el 13 d'abril de 1897 quan el VIé Comte de Revillagigedo cedí les terres i dominis que posseïa al poble de Riba-roja.
La Carta Pobla data del 7 d'agost de 1611, mitjançant la qual 41 nous pobladors s'hi establiren, perquè l'expulsió dels moriscos del 1609 havia deixat al poble quasi desert d'habitants.

Arqueologia
És un terme ric pel que fa a jaciments arqueològics i troballes. A Riba-roja trobem les restes de València la Vella, el jaciment visigòtic del Pla de Nadal i en nombrosos trams del terme, sobretot travessant els barrancs que hi ha dispersos pel terme, trobem encara avui les restes de l'aqüeducte romà que provenia de la partida de La Pea (Vilamarxant) i arribava fins el Pla de Quart.




Festes
A més de la setmana fallera, amb 5 comissions falleres, el plat fort de les festes té lloc la primera quinzena del mes de setembre, coincidint amb la celebració del Patró, el Crist dels Afligits (14 de setembre).
Una altra festa important era la festa "dels fadrins", la darrera setmana del mes d'agost, on els joves fadrins desenvolupaven una festa completament laica que no té res a veure amb les festes patronals i cerimonials adés esmentades, més bé era el preludi lúdic a les festes religioses patronals del mes de setembre, per treure el solstici de l'estiu. Aquesta festa va estar un munt d'anys sense celebrar-se degut a les discrepàncies entre el caràcter d'una festa jove i lúdica (Fadrins) vers d'altres de caire religiós (Festes Patronals).
Avui sembla que torna a ressuscitar aquesta festa laica i jovenívola "La festa dels Fadrins", però que encara no té el pes d'anys enrere.




Visions literàries