L'AUTOVIA D'ADEMÚS O EL MENYSPREU AL CAMP DE TÚRIA

Des de fa una dècada, els que vivim al Camp de Túria suportem el pas pel mig de la nostra comarca d'un eix viari de primera importància: l'autovia d'Ademús. Aquesta obra ens va ser venuda com a pilar bàsic de la vertebració comarcal, pagaven la pena tots els esforços en la construcció d'aquesta carretera que ajudaria al desenvolupament de l'economia i les infrastructures del Camp de Túria. I, efectivament, aquest eix vertebra el transport i el flux demogràfic d'anada i tornada a la capital. Ara estem més a prop dels serveis metropolitans, les nostres parcel·les tenen més fàcil accessibilitat als "urbanites" i els nostres polígons industrials no tenen prou naus per atendre la demanda. Tanmateix, des de la seua inauguració s'han anat escoltant diverses veus que posen de relleu un fet que ens temíem: l'autovia és un servei per al cap i casal d'esquenes a les nostres necessitats quotidianes. Fora de contribuir a la interrelació dels pobles comarcans, aquesta via pública està pensada "des de" i "per a" la ciutat de València. Deixant a part els problemes -ja passats- de destrucció de patrimoni que comportà la construcció de dita obra, cal parar esment en el fet escandalós de la distribució d'entrades i eixides a la xarxa viària. Per posar un exemple: els de la Pobla de Vallbona, quan van a Llíria, no poden agafar l'autovia, han d'anar per la vella carretera, sembrada de làpides mortuòries i semàfors. Els de Llíria, si van a la Pobla, han de tornar forçosament per la carretera de tota la vida. Per això no calia tant d'esforç. Els sotasignant demana des d'aquestes lìnies que es reconsidere i s'adapte a la realitat comarcal el sistema d'entrades i eixides a l'autovia.

Joan Domínguez -

president de la Federació Comarcal del Camp de Túria d'ERC