Nadal Batle i Nicolau
Nadal Batle i Nicolau va néixer a Felanitx (Mallorca)
el 1945. Ha mort a Ciutat de Mallorca el 7 de desembre del 1997, amb 52
anys d'edat.
Nadal Batle va arribar al rectorat de la Universitat de
les Illes Balears el 1982 i va ocupar el càrrec fins el 1995. Durant
aquest període de temps va posar les bases del que ara és
la Universitat. Va treballar d'una manera molt especial en obrir nous camins
a la ciència i la investigació, sobretot en noves tecnologies,
en arrelar la Universitat a la societat mallorquina i en fer d'ella una
institució normalitzada des del punt de vista nacional. Sota la
seua direcció s'eixamplaran els estudis i es va crear l'actual campus.
Batle era doctor en matemàtiques per la Universitat
de Barcelona i havia estudiat també a l'Institut Henry Poincaré
de París. Va treballar a les universitats de Barcelona, València
i Sevilla, abans de tornar a Mallorca. Va publicar nombrosos treballs de
la seua especialitat, molts d'ells en anglès (The Redfields topology
on some groups of continous functions. Isometries in generalized metric
spaces. Entropy and fuzzy integral. Autómatas, lenguaje, lógica.
Multiple conclusion logic and fussy logic...) Era membre de la junta directiva
de la International Association of Knowledge Engineers. Sempre havia manifestat,
i practicat, la seva creença que l'unic bilingüisme pràctic
pels Països Catalans era el català-anglès.
Nadal Batle era també un convençut nacionalista
i un agitador incansable de la societat mallorquina. Des del càrrecs
que va ocupar (va ser secretari de la comissió executiva de la Caixa
d'Estalvis de Balears) des de la seva activitat política (anava
a fundar un nou grup polític amb el nom Alternativa per Mallorca
i havia participat en tot d'activitats nacionalistes) i des del seu treball
als mitjans de comunicació (escrivia tres articles setmanals al
diari Balears, del qual preparava ara l'edició digital i va ser
peça clau per a l'aparició de VilaWeb Ciutat de Mallorca.)
Entre els seus hàbits personals destacava la música.
Nadal Batle tenia una immensa col.lecció de discos de música
barroca, sobretot Bach, Haydyn i Mozart. Era també un enorme lector
amb una preferència especial, com Joan Fuster, per Bertrand Russell.
