|
ELS ACORDS
Texte de l'acord
del 10 d'abril
Principis de
Mitchell
Carta
de Tony Blair a David Trimble durant les últimes hores
del pacte.
Campanya del "Sí"
al Referèndum
ELS PARTITS
Fianna Fail
Partit de
l'Aliança d'Irlanda del Nord
Partit Laborista d'Irlanda
del Nord
Partit Socialdemòcrata
i Laborista (SDLP)
Partit Democràtic de l'Ulster
Partit Socialista Republicà
Partit Unionista de l'Ulster (UUP)
Partit Unionista Democràtic
(DUP)
Partit Unionista Progressista (PUP)
Sinn Féin
Women's
Coalition
Partit Conservador
Partit Laborista
Demòcrates Liberals
|
22 DE MAIG DEL 1998
Els irlandesos voten avui el seu suport, o no al
procés de pau de Stormont. Han passat 76 anys de la divisió
d'Irlanda, 29 de l'arribada de les tropes angleses, 26 del Diumenge
de Sang que va convulsionar Derry. I 21 mesos d'una negociació
que sembla impossible però que pot haver arribat a bon
port.
|
A Irlanda avui es posa en joc el futur
i per això des de VilaWeb hem volgut crear un servei
especial que aporti el màxim de documentació
sobre el conflicte i també sobre el procés
de pau.
Des d'aquesta mateixa pàgina us mantindrem
informats del desenvolupament del procés electoral
però també us facilitem tots els lincs als
actors imprescindibles de les negociacions. Un d'ells, potser
el més significatiu, és Gerry Adams. Per això
hem volgut presentar-vos la seva visió amb la traducció
catalana del seu article "Un nou
començament". Un article que va publicar
en diversos diaris europeus hores després de l'acord
de pau.
|
L'acord |
|
Reformes constitucionals: la constitució
irlandesa i les lleis constitucionals britàniques
són canviades per a reconéixer el dret d'Irlanda
del Nord a decidir el seu futur.
Noves institucions: es crea un parlament nordirlandés
i un Consell nord-sud a tota l'illa.
Seguretat: es proposen passos per a alliberar els
presos polítics, controlar la policia i l'exèrcit
i desarmar els grups paramilitars.
Referèndum: es celebren dos referèndums
simultanis al nord i el sud. La majoria simple és
suficient.
Eleccions: al juny es triarà el nou parlament
del nord, amb 108 diputats. Les decisions del parlament
s'hauran de prendre per majories superiors al 70% per a
garantir el dret de les minories.
|
Al costat d'aquest article trobareu també
una radiografia dels principals partits
irlandesos i britànics, artífexs de la pau. I una
cronologia de les complexes relacions
entre Irlanda i la Gran Bretanya. Durant segles les dues illes
han protagonitzat enfrontaments que, potser ara, poden haver trobat
per fi un camí de resolució.
Camí que és seguit amb molta atenció
en tot el món. Per això us oferim finalment una
pàgina amb la relació dels dossiers especials més
interessant que hi ha sobre aquest tema en els mitjans
de comunicació presents a Internet.
|
L'ENQUESTA
DE VILAWEB
Penseu que hi ha semblances entre aquest procès
i el País Basc?
 * No. A Irlanda hi
ha una fractura en dues comunitats i a Euskadi no. [10%]
* Sí. Es tracta també de resoldre un conflicte
nacional violent dins de la Unió Europea. [30%]
* Les situacions són molt diferents, però
la manera en que s'ha portat el procès de pau és
interessant per a Euskadi. [60%]
Enquesta
realitzada entre els usuaris de VilaWeb, durant els
dies 19, 20 i 21 de maig
|
|
