-
- Amigues i amics:
- La Flama de la Llengua torna avui a ser entre
nosaltres, fidel a la seua cita de tots els anys. Enguany ha estat encesa
a Perpinyà, a la
- part més septentrional del nostre domini
lingüístic, i després de
- recórrer les terres del Principat de Catalunya
arribarà a Poblet, als
- peus de la tomba de Jaume I, seguint sempre la
ruta original de la
- llengua, avançant de Nord a Sud seguint
el camí dels repobladors
- medievals. I ara arriba a la nostra població,
per dur-nos a tothom un
- missatge ben clar i concret: la nostra llengua
està viva i ben viva, per
- més que alguns no vulguen i facen tot
el possible per trossejar-la,
- esperant que la divisió poguera arribar
a matar-la algun dia. Però no ho
- han aconseguit en el passat, ni menys encara
ho aconseguiran en el
- futur; i no ho aconseguiran perquè nosaltres
estem ací, amb la nostra
- actitud ferma en la seua defensa i el nostre
treball dia a dia, no només
- per evitar aquesta desaparició, sinó
per aconseguir que cada dia siga
- més forta i més usada a tots els
nivells pels nostres conciutadans.
-
- El Correllengua 96 demanava, bé deveu
recordar-ho, el reconeixement
- legal de la unitat de la llengua. I bé,
ara, passat un any, podem dir
- amb alegria i optimisme que aquest reconeixement
legal ja s'ha dut a
- terme. El Tribunal Constitucional espanyol i
el Congrés dels Diputats
- han donat el màxim suport judicial i legislatiu
a la realitat científica
- que "valencià" i "català"
no són sinó dues maneres de designar una
- mateixa llengua, que ens és comuna als
uns i als altres. I el que és
- encara més important, milers i milers
de valencians, amb la seua
- pràctica diària, amb el seu ensenyament,
amb el seu ús, amb la seua
- normalització, estan ratificant aquesta
unitat i, sobretot, aquesta
- voluntat que la llengua estiga viva, pròspera
i en bon estat de salut.
-
- Enguany, el Correllengua 97 vol homenatjar una
de les persones que,
- sense cap dubte, més va fer durant molts
anys per la unitat, l'ús i la
- normalització del català. El Correllengua
97 homenatja la figura de Joan
- Fuster en acomplir-se
els 75 anys del seu naixement. I l'homenatja en
- uns moments en què aquest homenatge pren
alhora formes de desgreuge
- davant de l'ultratge de què han pretés
fer objecte les seues restes
- mortals. Un degut desgreuge a la seua memòria,
perseguida pels enemics
- de la nostra llengua i de la nostra terra fins
i tot més enllà de la
- mort. I juntament amb aquest homenatge, l'exigència
a les autoritats
- pertinents que la seua obra, els seus documents
i la seua casa siguen
- posats a la disposició dels estudiosos
i de tots els ciutadans del
- nostre país, tal i com havia estat la
seua voluntat testamentària.
-
- L'exemple de Joan Fuster, com el de totes les
dones i les homes que
- han treballat i treballen d'una manera callada
i incansable per la plena
- normalització lingüística
de la nostra terra, ens serveix d'estímul per
- prosseguir la nostra tasca, per sostenir la nostra
reivindicació, per
- enfortir cada vegada més la presència
del català als carrers, als
- centres d'ensenyament, als mitjans de comunicació
escrits, a la ràdio i
- a la televisió, al seu ús públic
i legal, entre gent de totes les edats
- i professions, fins aconseguir un país
plenament normal, com els altres
- països d'Europa, en tot el que fa referència
a la llengua que tant va
- estimar Joan Fuster i per la qual tots nosaltres
treballem i treballarem
- sense aturar-nos, mirant de contagiar a tots
els nostres compatriotes,
- tots els nostres conciutadans, l'amor i l'estima que
d'ell vam aprendre.
|
