A bales o al que sigui.
Tot perfecte. El públic ja estava entregat quan els jugadors només escalfaven i com un termòmetre de precisió la temperatura pujava grau a grau. Potser per això, conscient d'aquest fet, l'organització d'aquest partit històric va fer sonar la versió més sentida i profunda d'Els Segadors. Tot perfecte menys pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, que devia preguntar-se perquè apart de les competències de trànsit pels Mossos d'Esquadra no ha reclamat al govern espanyol les d'ordre públic en estadis de futbol. Tota la policia que hi havia a Montjuïc era l'espanyola.
Pujol també va haver de retrobar cara a cara el cos de bombers després d'un altre acte emblemàtic com va ser la inauguració de l'Eix Transversal, que va venir a l'Estadi Olímpic a reivindicar tot i que no van dubtar a apagar el foc quan es va incendiar una bandera espanyola. Aquest va ser, el reivindicar vull dir, un verb que va regnar en el cor de tots els aficionats. Tots volien seleccions seleccions nacionals catalanes. No és extrany doncs que amb aquest ambient el president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, arribés deu minuts tard. És evident que hauria estat molt incòmode per Samaranch escoltar Els Segadors davant 35.000 espectadors quan tothom sap que si Catalunya no té Comitè Olímpic propi és perquè ell no ha volgut. Però començat el partit Catalunya va protagonitzar un primer quart d'hora infernal. El conjunt dirigit per Pichi Alonso va gaudir de fins a sis situacions de perill sobretot gràcies a les incursions de PInilla per la banda dreta. I arriba el primer gol. La rauxa substitueix el seny amb per obra de Dani, curiosament jugador del Reial Madrid. Fins aquí una demostració pel secretari d'Estat per a la comunicació, Miguel Angel Rodríguez, que no sabem si va seguir el partit per Vilaweb. D'aquesta manera va poder veure com apart de jugar a bales els catalans juguen també a futbol dins l'escena internacional i molt bé per cert. El bon guerrer reposa i Catalunya va tranquilitzar el seu joc fins que va arribar un autogol desgraciat de Quique Alvarez. Però que consti que Quique no era un botifler perquè es va deixar la pell sobre el camp com tots els jugadors de la selecció catalana com varen poder comprovar els espectadors. Com deia una pancarta "Avui contra Bulgària, demà contra Espanya"...esportivament parlant és clar.
(VilaWeb va desplaçar a l'Estadi Olímpic Rosa Pérez i David de Montserrat)
Tornar a l'índex