El Ramadà torna a desfermar la
violència
El mes de Ramadà, sagrat pels musulmans, representa
des de fa anys a Algèria una època d'horror. Els radicals
islàmics del GIA se'l prenen com un moment especialment indicat
per a matar a tots aquells que no comparteixen el seu ideari (per exemple
acudint al cinema o donant suport al govern o l'exèrcit). El Ramadà,
aquest any 1998, començava el 10 de gener.
L'orígen immediat d'aquesta crisi cal anar-lo a
cercar a la victòria del Front Islàmic d'Alliberament en
les eleccions de fa cinc anys. Aquella victòria, clara i contrastada,
no va ser acceptada pel govern. Que va perpretar un autèntic cop
d'estat, ignorant-ne el resultat. La Unió Europea, especialment
França, va beneïr aquesta interrupció del procés
electoral, tement que un ascens dels islamistes posés en perill
l'abastiment a Europa del gas i el petroli algerians.
La repressió contra el moviment islàmic
va donar ales al seu sector més radical, els GIA (Grups Islàmics
d'Alliberament). El GIA es caracteritza per la seva violència extrema
i indiscriminada.
L'actuació dels GIA ha estat contestada cada cop
de manera més descontrolada també per l'exèrcit algerià
i en aquests moments uns i altres protagonitzen constants episodis d'agressió
sobre la població civil, que veu amb impotència com els assassinats
es succeeixen. En aquests cinc anys es calcula que han mort 60.000 persones.
Després de molts mesos de paràlisi sembla
que la comunitat internacional, i especialment la Unió Europea,
ha decidit proposar un canvi en la seva política i comença
a insinuar una possible intervenció estrangera a Algèria,
amb la voluntat de protegir la vida dels civils dels atacs del GIA i de
l'exèrcit. Mentrestant, políticament, es comença a
qüestionar el suport al cop d'estat i a dir, de moment en veu baixa,
que sense el FIS (islamista moderat) no hi ha solució possible a
l'atzucat polític algerià.
I aquí es tanca el cercle de la crisi. Ja que,
més enllà dels fets puntuals, el que està passant
a Algèria és una conseqüència de la colonització.
Cap país àrab va patir una assimilació tant gran des
de la metròpoli com Algèria per part de França. La
guerra d'independència va deixar pas a un govern revolucionari,
que malgrat els enormes recursos naturals del país, no va saber
encarrilar l'economia algeriana en una via satisfactòria per a la
majoria de la població. La successió del fracàs de
la dominació europea i del govern revolucionari laic va fer que
l'única alternativa de canvi per a una bona part de la població
fos el retorn a un islamisme més o menys idealitzat. Un retorn que
Europa no està disposat a acceptar, aparentment incapaç de
distingir entre moderats i radicals.
El gran dubte, amb això, és si una intervenció
estrangera no servirà, precisament per a atiar més encara
el foc.
