A les eleccions s'arriba amb un virtual empat entre els dos partits principals d'Alemanya, els socialdemòcrates i els conservadors. Però també amb el precedent de les recents eleccions a Baviera, on les expectatives de vot donaven guanyadors als socialdemòcrates i on la Unió Social Cristiana (el soci bavarès de la CDU) es va imposar per sorpresa.

Helmut Khol ha marcat tota una era de la política alemanya, especialment a través de dues decisions clau: la seva voluntat de reforçar l'eix franco-alemany com a motor de la unitat alemanya i, sobretot, la seva agilitat a l'hora d'integrar els territoris de l'antiga Alemanya Democràtica. Però són precisament les dificultats econòmiques derivades de l'absorció de la RDA les que ara el posen en dificultats.

A davant seu té Gerhard Schröder, un dels candidats socialdemòcrates amb més carisma entre els molts que s'han enfrontat a Kohl al llarg de la seva carrera. Schröder proposa un programa molt moderat, en ocasions difícil de diferenciar del dels partits conservadors. I aprofita bé els errors o els flancs febles del canceller Kohl.

Precisament aquesta moderació de l'esquerra fa que en l'horitzó electoral es dibuixi amb força també la hipòtesi d'una gran coalició entre els dos partits cristians i els socialdemòcrates. Aquesta coalició treuria Kohl de la cancelleria a canvi d'un govern bicèfal del propi Schröder i del número dos de la CDU Wolfang Schäuble. Tot això depèn, tanmateix, del resultat dels partits minoritaris.

En aquesta pàgina trobareu els principals enllaços a les institucions alemanyes, els principals mitjans de comunicació i els partits polítics. Cal destacar, a més, la Borsa Electoral, una curiosa iniciativa que fa cotitzar als partits i ensenya l'evolució del vot popular des d'una perspectiva insòlita.