 |
||||
|
||||
|
||||
|
||||
 |
|
|
||
Continuem en aquesta ciutat entre muntanyes, on els barrets típics dels oriünds són de tipus gàngster, amb diversos tipus de llaços envoltant-los (en forma de ventall, rodons, clàssics...). Com a enclavament turístic que és, aquí es troben tota mena de restaurants internacionals (un d'anomenat Euskal Herria inclòs), milers d'agències que et porten a escalar (lloguen els equips) o a fer excursions a peu o amb cavall a qualsevol indret que vulguis, bars-pubs-discoteques i dues-centes mil tendes de records i artesanies. Però, diuen, ara és temporada baixa (sort!) i tot l'esmentat anteriorment està tristament buit o directament tancat per vacances. Als carrers tampoc hi ha gaire presència viatgera (que, quan hi és, es fa notar), algun desorientat que acaba de descobrir que no estem precisament a l'època per fer alpinisme i desorientats com jo, que es mouen seguint els núvols sense saber esbrinar-ne abans la destinació (però aquests, sempre, van pel bon camí). I un bon dia, en plena efervescència carnavalesca, desfilada a la plaça d'Armas, convertida per a l'ocasió en un camp de batalles d'aigua llançada des de tota classe d'objectes (globus, galledes, pistoles de joguina, pals i llançadores artesanals...): les carrosses dels diferents barris van passant, llançant discursos antiimperialistes i revolucionaris, i totes elles guarden un petit espai per a les disfresses benladeanes i palestines, i algunes, fins i tot, inclouen espectacles pirotècnics amb dues torres (quines?) com a protagonistes. I el personal aplaudeix sorollosament, i expressa un sentiment estès als països de l'Amèrica Llatina visitats fins ara: i és que, el poble, acostuma a tenir les seves raons. També hi ha records per a Fujimori, Montesinos i Toledo (l'actual president del Perú). Una visita al museu arqueològic d'Ancash ajuda a completar la imatge de les diverses cultures existents a la zona, des de la huari i la huaray fins a la recuay, amb una interessant mostra d'escultures d'aquesta darrera al jardí de l'edifici. I les restes momificades d'un dels nens que vivia a Wilawain. El viatge amb bus fins a Chavín de Huantar (vegeu El petit reportatge) resulta extraordinari, per un camí carretera que passa de fer esses llargues a esses curtes i viceversa, remuntant fins als 5.000 metres d'alçada, travessant un túnel claustrofòbic (des de la finestreta puc tocar-ne les parets amb els dits) excavat a la roca, i tornant a baixar per la mateixa carretera (que es va fent cada vegada més estreta), fins a arribar al poble, que també està celebrant el carnaval. Salut a tots i a totes.
9 de març del 2001
|
Chavín de Huantar Per primera vegada des que sóc al Perú puc observar les llames passejant-se entre les pedres del monument arqueològic de Chavín. I fan patxoca, aquests animals de forma curiosa. Anem al tema, doncs: Chavín, cultura del ca. 1000 a.n.e. de la qual caldria destacar, a part les construccions arquitectòniques, l'escultura gravada en relleu sobre pedres i esteles i la ceràmica. Bé, i el conjunt que avui visitem està format per una sèrie d'edificacions, places i plataformes situades, estratègicament, entre dos rius (el Wachecsa, a dalt, i el Mosna, a baix), i aixecats tenint en compte elements astronòmics i numerològics. Comencem per l'anomenada plaça Cuadrada, que segons sembla era el centre on se celebraven reunions cerimonials per a personatges foranis, amb un canal subterrani de drenatge per on passaven les aigües del riu superior i que desembocaria al riu inferior. Construïda amb el nombre 7 com a referent (49 m2, 7 escales (probables llocs d'observació del cel...), resulta que el Sol, en el solstici de primavera, passa pel mateix centre del quadrat, on hi havia també l'obelisc de Tello (Tello, arqueòleg peruà) utilitzat com a rellotge solar. A un costat de la plaça hi ha l'altar de Choque Chinchay, una pedra amb set forats que coincidirien amb les set constel.lacions i que omplien d'aigua per guaitar-hi reflectits els estels i la seva ubicació per fer prediccions. Davant la plaça, el gran temple major (construït amb una lleugera inclinació per fer front als sismes), l'entrada del qual coincideix exactament amb el centre de l'àgora, i per l'interior del qual discorren diverses galeries que tenien diferents funcions (habitacions per a personalitats, magatzems, cel.les per a presoners...). Una plaça circular relacionada amb el culte a la Lluna i la joia de la corona: la galeria del Lanzón, on s'amaga una mena de tòtem petri altíssim (4 metres i escaig) a la cara del qual es reflecteix el Sol en el solstici d'estiu (entrant per una minúscula finestreta). Tot el conjunt es connecta a través d'escales i camins i es va construir en períodes diversos que es van superposant en els edificis i places. La coneguda estela de Raimondi també es va trobar en aquest complex, i representa un oceel felí bicèfal amb plumatges que sorgeixen d'una espina dorsal farcida de símbols animals. Aquí, és clar, només se'n pot veure una rèplica. I això és tot, gent: comença a avorrir-me el tema cultural-descriptor-de-monuments... una mica. |
Fins a aquest lliurament, cada etapa del periple d'en Guillem incloïa algunes imatges dels llocs que visita o que li han cridat l'atenció. Amb tot, des d'aquesta crònica en Guillem no podrà enviar més fotografies. Totes les fotografies són propietat de Guillem de Jòdar i Tubau. Cal demanar permís per reproduir-les. |
A la guia personal d'en Guillem podeu trobar les recomanacions pel que fa a allotjament, menjar (sibarites, absteniu-vos-en), transports i visites del Perú. |
 |
| Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000 Posa VilaWeb a la teva pàgina. Control d'audiència per OJD. |