 |
||||
|
||||
|
||||
|
||||
 |
|
|
||
Els paisatges que creua l'autobús per arribar a Cajabamba, primer, i a Huamachuco, després, ja intueixen la proximitat del Callejón de Huaylas que travessa la Cordillera Blanca. Però aquest, amics i amigues, serà el tema del proper lliurament. Paisatge, dèiem, plenament muntanyós, transitant per carreteres que passen, alhora, pels cims i altiplans d'aquestes formes arrodonides i pelades, i permet contemplar-ne els vessants i, al fons, les valls. Cajabamba reposa als peus d'un d'aquests muntanyots: població petita (allunyada dels circuits turístics massius) de cases d'adob i teules, la plaça d'Armas amb la pertinent església i, una nit, la lluna plena que apareix impressionant per l'esquena de la muntanya perfilada i crea, novament, una imatge casperjohnsiana. Nens i nenes, adults, avis i àvies, et fiten amb certa curiositat, preguntant-se potser "què hi fan aquí, aquests. Es deuen haver perdut?", o simplement "mira, els forasters gringos". I, al cap de poc, caminant per un dels barris, un grup de joves ens fa tastar la seva chicha (suc de blat de moro fermentat) casolana, tradició carnavalesca (la de convidar els qui passen amb un got d'aquest beuratge semblant a la sidra). Poc abans, dues dones que vesteixen amb vius colors fan fil de llana d'ovella amb dos palets prims, l'un amb la llana en brut i l'altre que va enrotllant el fil resultant que després tenyiran amb anilines per donar els diferents tons a les robes. Des de terra, assegudes davant la porta de casa, ens saluden tímidament. El tema de les muntanyes, les valls, els rius, els llacs tocant el cel i els camins es repeteix en el trajecte cap a Huamachuco, passant cases i masies on els habitants es dediquen a la tasca artesanal de fabricar maons i teules de fang. Treballen en boques de pou d'un metre de profunditat d'on extreuen la terra mullada, li donen la forma desitjada amb uns motlles de fusta i l'assequen al sol. I, aleshores, el poble, a 3.100 metres d'alçada, d'on pretendrem saltar directament cap a l'entrada del Callejón de Huaylas però d'on, finalment, sortirem en direcció a la costa trujillana davant la impossibilitat d'arribar amb mitjans a la Cordillera Blanca. A Huamachuco hi ha un d'aquells cinemes antics, de poble petit, tradicional, màgic, en el qual assistim a la projecció d'un film (que no paga la pena d'esmentar) en sistema... DVD! La modernitat tecnològica ficant el nas al Cinema Paradiso... Trujillo, a la costa del Pacífic, ens retorna al nivell del mar, a la calor, a la suor. És una ciutat que, diuen, té la plaça d'Armas més gran del Perú i disposa, també, d'una gran quantitat de casinos, sales recreatives, escurabutxaques i bingos. Una mostra palpable que, aquí, si més no a les altes esferes, les coses funcionen. A la catedral presenciem dues bodes, mostra de dues capes socials, també: la dels que han hagut de fer mans i mànigues per preparar la història i la dels que portaven ja fetes les mans i les mànigues per a l'esdeveniment. Des del meu humil punt de vista, tot plegat molt més "sentit" en la primera. Una d'aquelles tardes de "què fem?", decidim anar a la gran final del concurs nacional de marineras, un ball tradicional peruà barreja índia, hispana i negra. L'home busca la dona per seduir-la mentre ella l'esquiva. Passem sis hores al palau municipal d'esports observant els grups i les parelles ballant al ritme d'una música amb clares reminiscències de boleros i pasdobles. Està bé, tu. Salut a tots i a totes.
25 de febrer del 2002
|
Chan-Chan, la ciutat de fang A pocs quilòmetres de Trujillo s'aixeca Chan-Chan, la que va ser capital del regne de Chimú, cultura existent entre els segles IX i XV d.n.e. i que dominaria tota la costa del Perú des de Tumbes (a la frontera amb l'Equador) fins a Lima. Enmig d'una gran planúria desèrtica a tocar de mar comencen a percebre's les restes dels grans murs de fang, i a mesura que avancem entre la sorra, les arquitectures van adquirint claredat fins a topar amb la ciutadella Tschudi, l'única de les diverses que formen la ciutat que es pot visitar. Envoltada d'una gran muralla de 1.500 metres de llarg per 10 d'alçada, a l'exterior de la qual vivia el poble, estava habilitada per a la classe dirigent i dominant, amb places i palaus on es desenvolupaven tota mena d'actes, festes i cerimònies. Entrant per l'única porta s'arriba a l'anomenada primera plaça cerimonial, amb una rampa des d'on el governant podia observar els diferents actes, entre els quals els sacrificis que es realitzaven a l'altar que hi ha just al centre del rectangle. Tot el mur està decorat amb representacions de nútries marines i de les ones del mar. Per un dels laterals s'accedeix al corredor de Peixos i Aus, un passadís amb les parets gravades amb dibuixos d'ocells marins, peixos i xarxes de pescar, que en aquells temps s'empraven des de les barques conegudes com a Cavallets de Totora, fabricades precisament amb aquest material. La sala de l'Altarcillo, amb un petit altar enganxat a un dels murs per col.locar-hi algun ídol, i les Audiències, construccions probablement destinades a funcions administratives, donen pas a la segona plaça cerimonial, de característiques semblants a la primera però més petita, i d'aquesta al Huachaque cerimonial, espai per emmagatzamar l'aigua obtinguda del subsòl. La plataforma funerària, on s'hauria enterrat el governant juntament amb acompanyants sacrificats, els magatzems per guardar queviures i estris d'ús domèstic, religiós i funerari, i la sala de les 24 Fornícules, on probablement se celebraven cerimònies dedicades a la lluna, completen el recorregut. Al complex hi ha també un museu on destaca una gran maqueta de Chan-Chan amb un boníssim muntatge d'àudio i llums que narra la història de la ciutat. |
Fins a aquest lliurament, cada etapa del periple d'en Guillem incloïa algunes imatges dels llocs que visita o que li han cridat l'atenció. Amb tot, des d'aquesta crònica en Guillem no podrà enviar més fotografies. Totes les fotografies són propietat de Guillem de Jòdar i Tubau. Cal demanar permís per reproduir-les. |
A la guia personal d'en Guillem podeu trobar les recomanacions pel que fa a allotjament, menjar (sibarites, absteniu-vos-en), transports i visites del Perú. |
 |
| Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000 Posa VilaWeb a la teva pàgina. Control d'audiència per OJD. |