 |
||||
|
||||
|
||||
|
||||
 |
|
|
||
De seguida em va recordar i m'agradaria anomenar-la (preservant evidentment la seva idiosincràcia particular i la seva independència i unicitat) la San Cristóbal de las Casas peruana, suposo que pels vestigis colonials (edificis amb sostres de teules i balcons de fusta, catedrals, esglésies), pels carrers empedrats i relliscosos o per l'ermita que, aixecada sobre un turó, contempla tota la ciutat. M'hi trobo de gust, hi podria viure un cert temps, també: la presència dels nadius primigenis és igualment important (com a la San Cristóbal chiapanenca) tocats amb els barrets distintius de base amplíssima per amagar-se del sol quan treballen la terra. Aquí roman, a tocar la plaça d'Armas, el Cuarto del Rescate, on Atahualpa, segrestat pels conqueridors genocides, esperava que la seva gent reunís el que, encara avui, és considerat el rescat més elevat mai demanat. Són els dies previs al carnaval, i som a la vila que té la festa més colorista i tradicional de tot Perú (diuen). I descobrim un dels costums, estès a tot el país en aquestes dates, que és llançar globus plens d'aigua a la penya, o directament galledes des de les balconades. I bé, després de ser mullat un parell de vegades, un decideix participar en els costums populars comprant i "atacant" amb les mateixes inofensives armes líquides. "Disparen" des dels marges de les carreteres a l'interior dels autobusos, o des dels carrers a dins les combis col.lectives. En qualsevol lloc i a qualsevol hora volen per l'aire sense fer soroll ni avisar, i rebenten sobre o contra caps, vidres o cossos. A Cajamarca continuo degustant els hemolientes, tradició peruana que retrobarem arreu, servits des de carros bicicleta: és una beguda calenta, feta a base d'herbes medicinals (uña de gato, per exemple), essències de verdures (pastanaga, alfals, civada...), pasta de llinosa, amargant i suc de llimona, que ajuda a desinflar estómacs i escalfar ànimes. Les ampolles de vidre amb els diferents colors dels diversos beuratges, l'olla escalfant eternament la infusió que es barrejarà amb tot l'esmentat anteriorment, i l'habilitat de l'expenedor traspassant el líquid d'un got a l'altre per desfer la pasta de llinosa. Molt bo, mestre! A banda dels hemolientes, formatges, olives i vins dolços (de gust semblant a la ratafia i el moscatell) formen part de la gastronomia típica cajamarquina, com també el cuy (aquest, trobable a tota la serralada andina), un tipus de rata o conillet criat a les muntanyes. Passejant pels voltants del mercat, entre les voravies on s'instal.len els venedors ambulants (de verdures, llegums i herbes), indis majoritàriament que busquen la manera de guanyar uns quants nuevos soles, de sobte apareix un camió normal i corrent, tapada la part posterior amb una gran lona de plàstic, s'atura davant d'un carretó ple de papas, i en baixen set o vuit policies que agafen al vol l'esmentada paradeta, la pugen al vehicle i desapareixen tan ràpidament com han aparegut, seguits de la mirada trista i resignada de l'ancià venedor i dels crits d'altres companys solidaris. En diuen lluita contra el comerç il.legal, i en sobra la meva opinió fulminant... De nit, en un pub bar decorat a l'estil oest nord-americà, davant una gerra de rom amb soda, la rumba dels Gipsy Kings se'ns ofereix des de la pantalla del televisor, res millor per passar els moments, i curiós escoltar els grans reis gitanos en aquest racó de món. I és que també en alguna tenda de comestibles visitada m'ha semblat sentir els seus incofusibles acords i veus. Doncs que bé! Salut a tots i a totes.
18 de febrer del 2002
|
Els banys de l'Inca Decidim caminar els 6 quilòmetres entre Cajamarca i la població de Baños del Inca per fruir més, si cal, la remullada als banys termals d'aigües sulfúriques de l'època d'Atahualpa (de fet, aquest es va reunir aquí per primera vegada amb els conqueridors genocides guiats per Pizarro i que, sembla, van quedar flipats amb la qüestió... no prou, però, per evitar després tallar el cap a Atahualpa i, és clar, quedar-se amb el complex per al seu únic gaudi). Bé, i realment, és un gran plaer passejar primer pels jardins (regats amb l'aigua calenta que es mou entre canalets nascuts a les diferents basses naturals que desprenen vapor contínuament) i després endinsar-se en les àmplies i quadrades banyeres i permetre a la pell i al cos caure en un estat de repòs absolut que s'estén a poc a poc al cervell, també. Per acabar la juguesca, aigua gelada i com nou. Fora ja de l'aigua, àpat a les taules del jardí a base de formatge, olives, raïm, ampolleta de vi negre i pa comprats a Cajamarca. Recomanat apassionadament. Las Ventanillas de Otuzco Aquí hi arribem amb combi, per un camí de terra i perdres que ens deixa als peus del pujol on es localitza aquest cementiri preinca del segle I d.n.e. Són una sèrie de cavitats excavades a les parets rocoses, de formes quadrades, rectangulars i circulars que, en alguns casos, s'endinsen formant un corredor i, en d'altres, formen fileres horitzontals en una sola cavitat, en aquest cas destinats a enterraments secundaris o de nens. Semblen murs bombardejats, hi ha desenes de sots situats els uns damunt dels altres: les darreres investigacions suggereixen la possibilitat que, primer, els cossos fossin sepultats a terra per traslladar, posteriorment, les ossamentes a aquest cementiri. En el recorregut hi ha diversos plafons explicatius sobre la geologia i la flora del conjunt. |
Fins a aquest lliurament, cada etapa del periple d'en Guillem incloïa algunes imatges dels llocs que visita o que li han cridat l'atenció. Amb tot, des d'aquesta crònica en Guillem no podrà enviar més fotografies. Totes les fotografies són propietat de Guillem de Jòdar i Tubau. Cal demanar permís per reproduir-les. |
A la guia personal d'en Guillem podeu trobar les recomanacions pel que fa a allotjament, menjar (sibarites, absteniu-vos-en), transports i visites del Perú. |
 |
| Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000 Posa VilaWeb a la teva pàgina. Control d'audiència per OJD. |