 |
||||
|
||||
|
||||
|
||||
 |
|
|
||
Otavalo és una excursió amb autobús des de Quito que et permet topar amb el primer gran mercat d'artesania i roba índies i passejar-te entre les diverses cultures dels pobles que hi conviuen. Pobles i cultures que desconec, i que amb el poc temps que passo aquí tampoc descobriré: és una llàstima, però els dies viatgers comencen a escurçar-se i queda massa per veure i recórrer. Però el mercat és molt interessant, una barreja de colors, materials, un oasi per als artesans rodamons, que hi poden trobar tot tipus de peces, minerals i andròmines. I un comença veient-hi un jersei collonut del qual s'enamora, i després una gorra de llana, un vestit... i cal abandonar, marxar d'aquest basar temptador. El paisatge entre Quito i Otavalo és divers, primer amb les muntanyes pelades i grises que acompanyen la sortida de la capital, i després amb prats i més muntanyes, tot verd en aquest cas, amb vaques de la xocolata pasturant-hi, una mica suís tot plegat (tampoc he estat a Suïssa jo, ves, però ens entenem, oi?). Cuenca és un vist i no vist: hi arribem de nit després de vuit hores amb bus, i en marxem l'endemà al migdia. Hi ha uns quants minuts, però, per deixar que les cames s'estirin i observar el centre de la ciutat, amb la gran catedral nova i les seves cúpules blaves, la plaça parc Abdón Calderón i poca cosa més. Enfilem cap a Loja, prop ja de la frontera amb el Perú. Una ciutat petita a 2.000 metres d'altitud, envoltada de muntanyes i turons, universitària i amb una reconeguda tradició musical. Aquí els estudiants també es manifesten davant la municipalidad contra les pujades dels combustibles i el transport, mentre els antiavalots se'ls miren despectivament, segurs rere els uniformes, escuts, armes, cascos i tanquetes: fan realment por, però els joves se'n riuen i continuen fent la seva, donant voltes a la plaça i deixant que s'avorreixin amb el seu malanomenat ofici. Deixem la mani per pujar al cim d'un pujolet i fitar la vila i tota la carena, jeure sobre l'herba entre les vaques i esperar la caiguda del sol, somniant cabanes colgades amagades per l'arbreda. De tornada baixem a l'estadi per unes escales, decorades pictòricament en cada "replà", fins a arribar al rierol, clar, net i amb pedretes arrodonides, que passa sota romàntics ponts curtets. És el pas ràpid per l'Equador, no el millor, però imprescindible en aquest cas. Salut a tots i a totes.
28 de gener del 2002
|
L'aniversari de B. a Loja El temps transcorre de la mateixa manera pels viatgers i viatgeres, els anys cauen igualment sense treva, i B. passarà l'aniversari molt lluny de casa, no envoltat pels de costum, sinó per aquells i aquelles, circumstancials o no, que ha anat trobant pel camí. A B., això de les efemèrides no és que l'entusiasmi gaire (o potser sí, tal vegada és una més de les contradiccions vitals que omplen la seva ment), però aquí s'hi trobarà immers, en una petita successió de sorpreses (ben girvades, tot s'ha de dir), preparades també per aquells i aquelles, circumstancials o no, que avui l'acompanyen. El tema comença la nit abans a 'El viejo minero', un bar taverna rústic, de taules i bancs de fusta fosca desgastada, petit, acollidor, amistós, amb gent del poble i alguns estrangers residents. Justament a la tarda B. havia estat pensant o imaginant si hi hauria algun local d'aquestes característiques a la vila i, efectivament, l'encarregat de l'hotel els havia enviat allà. Doncs, com dèiem, aquí era ell, amb ella, bevent combinats d'il.lusions, esperant que el grup de música (escarxofada la bateria, la guitarra, el baix i el saxo en un raconet al costat de la barra) acabés els preparatius i comencés a tocar. La concurrència era sobretot jove, persones de mentalitats obertes i progressistes, conversant entre tots com una gran família. Sona la música, jam session, improvisació, ara l'un toca la guitarra, ara l'altre, l'un toca el baix, i ara l'altre, l'un canta i el succeeix l'altre, tothom sembla saber tocar els instruments. Poc abans de la mitjanit, B. marxa al lavabo i, en tornar, una grandíssima copa amb un líquid blavós l'espera damunt la taula: és el primer símptoma, la primera sorpresa. Alguns minuts més tard persones fins aleshores desconegudes s'apropen i el feliciten, seuen, parlen i els conviden a una casa particular on continuarà la gresca quan tanquin el bar. I a la terrassa d'una llar desconeguda fins aleshores d'uns ja coneguts, l'alcohol i la maria (que mai t'abandona) s'uneixen per mantenir l'harmonia fins ben entrada la matinada. I B. està content, ebri, alegre, distès, xerrant amb els uns i amb els altres, arrancant, ell també, alguna melodia de la guitarra, iniciant el dia del seu aniversari de la millor manera possible. L'endemà al matí, quan B torna d'esmorzar, una nova sorpresa s'estén sobre una cadira de l'habitació: diversos regals curosament embolicats que segueixen l'ordre d'unes notes escrites en paper i, curosament també, enganxades a la fusta. És ella qui no ha volgut baixar a esmorzar perquè tenia mal de cap, ella, qui en vint minuts ha preparat la qüestió. I, doncs, podeu imaginar a B., nerviós, content, obrint, llegint, exclamant, agraint, abraçant, estimant i estimat. I la resta del dia el dediquen a passejar amunt i avall, i acaben fent un bon sopar a una parrillada uruguaiana, endrapant grans peces de carn amb chimichurri i bevent una ampolla de vi negre. B. vol agrair a tots i totes el dia d'aniversari passat. Va ser inoblidable, de veritat. |
Cada etapa del periple d'en Guillem intentarà incloure algunes imatges dels llocs que visita o que li han cridat l'atenció. De l'Equador, en podeu veure aquestes. Totes les fotografies són propietat de Guillem de Jòdar i Tubau. Cal demanar permís per reproduir-les. |
A la guia personal d'en Guillem podeu trobar les recomanacions pel que fa a allotjament, menjar (sibarites, absteniu-vos-en), transports, visites i accés a Internet de l'Equador. |
 |
| Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000 Posa VilaWeb a la teva pàgina. Control d'audiència per OJD. |