 |
||||
|
||||
|
||||
|
||||
 |
|
|
||
Amb l'objectiu d'arribar a la ciutat de Panamà per agafar un avió cap a l'Equador comencem un trajecte (en què travessarem dos països en tres dies) que s'engega a la frontera de Nicaragua amb Costa Rica. Allà, com ja és costum, fem cap en mal dia i mala època, són els primers dies del nou any i milers de nicaragüencs que treballen al país veí hi tornen després de passar les festes a casa. I això es tradueix en cues de cinc hores per entrar a Costa Rica, cinc hores dempeus a l'exterior de les instal.lacions migratòries. Després, doncs, de perdre, com centenars de persones, el pertinent temps per segellar el pertinent passaport, heu-nos a la carretera somniant que no passi gaire temps abans de pujar a algun vehicle d'algun amable conductor. I, de vegades, els somnis es fan realitat, i minuts més tard un petit utilitari s'atura alguns metres enllà, i endemés resulta que el paio pare amb el fill petit va directe a San José, la capital, parada obligatòria en el camí atesa l'hora que és. Ens esperen quatre hores llargues per la Panamericana, passant paisatges naturalment al.lucinants, volcans i muntanyes, arcs de sant Martí sorgint amplis dels camps on segús i cavalls vaguen al seu aire... i escoltant el discurs, racista envers els nicas que treballen al seu país i els indígenes, del blanc conductor. I bé, fruint, sense escoltar, de la seqüència interminable de paratges naturals protegits. Fem nit a San José i al migdia pugem a un bus en direcció a la frontera panamenca: set hores més de viatge cansat, lent i feixuc. Ja amb la fosca caient sobre Paso Canoa (poblet entre països sense interès), cerquem allotjament per descansar els cossos cansats de descansar i, de bon matí, passats els controls migratoris, esperem altra vegada qui ens faci un aventón (si és possible fins a la ciutat de Panamà) i, altra vegada, l'ideal esdevé realitat i el conductor d'un immens tràiler s'ofereix a portar-nos fins a la nostra destinació. I, d'aquesta manera, asseguts a la cabina del submarí terrestre (ara al llit, ara al seient del copilot) recorrem les dotze hores de carretera, xerrant amb Jorge (el camioner), guatemalenc, que transporta panets congelats d'una cadena de restaurants de menjar escombraria, guaitant encuriosits la taula de comandament de la nau (16 indicadors, 10 palanquetes, botons, radiotransmissor...), la moqueta granada del terra, els seients regulats per bosses d'aire, la palanca de les nou marxes, el pòster de l'home dels cigarrets vermells... I observant l'exterior des de les alçades, la iguana que creua els quatre carrils de la via corrent sobre les potes del darrere mentre un nen intenta vendre'n dues, de mortes, mostrant-les agafades per les cues. I aleshores Jorge posa LA cinta de casset (rock, blues, folk) i el Sol comença a esvair-se, i jo tombat al llit em sento altament pel.liculer, feliç, fabulós. L'experiència s'acaba en una avinguda de la ciutat, amb ganes de trobar un llit on ajaçar-se i dormir. Salut a tots i a totes.
14 de gener del 2002
|
Ciutat de Panamà La primera nit passada en aquesta urb és, si més no, curiosa: transportats en una pick-up taxi a una casa particular on lloguen habitacions, ens trobem en una sala menjador il.luminada per un televisor encès, una dona de mitjana edat envellida fumant sense parar, un fill amb els ulls encocats, unes escales amb un petit altar i la verge presidint, un replà amb dos matalassos i capses diverses, una porta i el quarto, diríem, dels mals endreços, amb finestres sense vidre, forats a les parets, dues coses que alguna vegada devien haver estat llits, teranyines, maniquís, penjadors, brutícia, pols. L'habitació. Comprovada la impossibilitat de dormir-hi, ens cedeixen un altre habitacle, una mica millor, amb sostre a còpia de plafons pintats amb imatges de 'La guerra de les galàxies', sense clau ni pany ni cadenat ni res: al costat hi dorm des de fa 8 anys un tipus que s'hi ha muntat una petita caseta, amb nevereta, monumental televisió..., i a l'altre costat un trompetista afropanamenc que toca en diversos locals nocturns. Tot plegat, com deia, força curiós. De bon matí, la dona continua asseguda al sofà, fumant, mirant la tele i envoltada del seu món particular: una persona afable i encantadora amb millors èpoques vitals passades. Ens traslladem a la part vella, al centre històric, un barri en una petita península amb la major part d'edificis en estat ruïnós, però amb la gent vivint-hi i amb un parell de cuadras ocupades per la luxosa residència de la presidenta del país, Myreia Moscoso. Des de la punta es contempla el perfil de la ciutat nova, un munt de gratacels elevant-se sobre el Pacífic. Panamà és un pont on conflueixen les més diverses nacionalitats, en què predominen les asiàtiques, que controlen tot el petit comerç i la restauració. I Panamà és també una ciutat de casinos, amb més de 20 sales disperses. I no puc evitar la temptació, amb els meus texans apedaçats, les meves botes de caminar i una camisa comprada a Nicaragua, m'endinso en un d'aquests paraïsos escurabutxaques per provar sort. I assegut en una taula de la ruleta, bevent gratis convidat per la casa i amb jugadors d'aquells de tota la vida envoltant-me, vaig apostant i apostant: 10 dòlars invertits i 80 de beneficis és el resultat final de la juguesca. Gairebé mig bitllet d'avió a l'Equador pagat. Dos dies després pugem a la màquina voladora, camí de Sud-amèrica. Primera destinació, l'Equador, i després on els vents portin el núvol. |
Cada etapa del periple d'en Guillem intentarà incloure algunes imatges dels llocs que visita o que li han cridat l'atenció. Del Panamà, en podeu veure aquestes. Totes les fotografies són propietat de Guillem de Jòdar i Tubau. Cal demanar permís per reproduir-les. |
A la guia personal d'en Guillem podeu trobar les recomanacions pel que fa a allotjament, menjar (sibarites, absteniu-vos-en), transports, visites i accés a Internet del Panamà. |
 |
| Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000 Posa VilaWeb a la teva pàgina. Control d'audiència per OJD. |