 |
APUNTS
DES DE... OAXACA |
El viatge amb autocar des del DF es va allargar durant 6 hores i escaig, travessant terres nues de boscos i tendint més aviat a la desertització, tot i que també vam creuar la Cañada, una enorme extensió d'órganos (un tipus de cactus en forma de tubs d'orgue) que resseguien les ondulacions de les muntanyes i turons, i creaven un paisatge visual molt espectacular.
Tot just baixar de l'autobús a Oaxaca ja et canvia l'estat d'ànim i recuperes la calma perduda a Ciutat de Mèxic. Ets en una petita ciutat de colors i cases baixes, vila universitària i cultural que causa un efecte balsàmic. Aquí et lleves cada dia amb un cel blau hipnotitzador, el mateix color amb què estan pintades moltes de les cases, i després passeges pels carrers i t'impregnes de la vida reposada dels habitants.
Oaxaca (el centre històric és patrimoni de la humanitat des del 1987) és coneguda per diversos productes de la terra, entre els quals destaquen el mezcal, l'or, la ceràmica negra (única a Mèxic) i els omnipresents chapulines, una espècie de grills cuinats que t'ofereixen als mercats, però que també es poden degustar en alguns restaurants. La recepta culinària d'aquests petits animalons me la va proporcionar H., una de les persones que treballa a l'hostal, i bàsicament consisteix a tirar-los vius en aigua bullent i després fregir-los en una paella amb oli i una picada d'all i llimona. La veritat és que no són gaire, diguem-ne, gustosos, però vaja...
A l'hostal he conegut Ma. i Al., dos argentins que venien del DF, mariner mercant l'un i estudiant d'antropologia l'altre, amb els quals hem recorregut la nit oaxaquenca i hem establert, en molt poc temps, una gran amistat entre viatgers solitaris: han estat nits de festa i carnaval pels bars i locals musicals, molt concorreguts pels estudiants (Oaxaca és un important centre universitari), i en els quals hem begut, ballat i xerrat enmig de l'eufòria i l'alegria contingudes des de la nostra estada depressiva a Ciutat de Mèxic. Pràcticament inseparables, ens hem dedicat a cuinar, a voltar, a descobrir els paisatges de la ciutat (la zona de l'església de Santo Domingo o la plaça Labastida, per exemple) i a explicar-nos històries d'Argentina i de Catalunya; també hem anat al Mercado 20 de Noviembre, ple de menjadors populars on serveixen els plats típics de la zona i on els venedors ambulants passen contínuament per la taula oferint artesanies, xocolates, punts de llibre fets amb fusta, chapulines..., la qual cosa provoca que el que havia de ser un dinar barat es converteixi en una despesa econòmica relativament important, però molt divertida.
Parlant amb H. a l'hostal també ens hem pogut assabentar del costum, que existeix en molts pobles de la serra, d'establir matrimonis quan els nens i nenes són encara petits, i que es realitzen abans que a les noies els arribi el primer període menstrual, perquè així creuen que mantenen la virginitat i arriben més pures al matrimoni. Per tot plegat, l'esposa sol ser molt jove, entre 9 i 12 anys. Així va ser amb els seus pares (la mare tenia 12 anys), que es van casar per un pacte ja establert quan eren petits: els primers tres anys de casats, l'home és obligat a viure i treballar a casa dels progenitors de la noia, i ni tan sols poden estar junts, sinó que ell ha de viure en un cobert a l'exterior de la casa. H. ens deia que els seus pares no s'estimaven, però que amb el pas del temps, l'arribada dels fills i la impossibilitat de sortir del poble els va mantenir units. També ens comenta que si algunes d'aquestes parelles poden anar a viure a la ciutat, acostumen a separar-se poc temps després alliberats ja de la pressió que suposa viure en un poble petit i aïllat.
Una de les gran festes d'Oaxaca és l'anomenada Gelaguetza (que significa regal o ofrena mútua en zapoteca), que se celebra els dos dilluns següents al 16 de juliol, i en la qual es reuneixen les diverses cultures i pobles de les set regions de l'estat (Valles Centrales, Sierra Juàrez, la Cañada, Tuxtepec, la Mixteca, la Costa i l'Istmo de Tehuantepec) per mostrar danses i interpretar músiques. Es concentren a l'auditori del Cerro del Fortín, a l'aire lliure, i ballen amb els vestits típic de cada regió, i quan acaben l'espectacle cada grup reparteix les ofrenes (productes de la terra) entre el públic assistent. És una celebració que es remunta als temps prehispànics, i està dedicada a Centeótl, la deessa del blat de moro.
Amb el grup format pels dos argentins, dues poloneses (Mo. i An.) i jo mateix hem decidit fer una escapada a Hierve el Agua per passar-hi la nit, però això ja forma part de la propera entrega. Fins aleshores, salut a tothom.
16 de maig de 2001
|
|
|
EL PETIT REPORTATGE |
Mobilitzacions i lluita a Oaxaca
Aquests dies passats a Oaxaca han coincidit amb una sèrie de mobilitzacions que han ocupat tot el centre de la ciutat, protagonitzades per treballadors del sector educatiu de tot l'estat d'una banda, universitaris i professors de la Universidad Autónoma Benito Juárez de l'altra, i la Unión de Pueblos contra la Represión y Militarización de la Región Loxicha (zona situada a la Sierra Madre Sur, a tocar del Pacífic), que fa quatre anys que viuen davant el Palau de Govern.
Els mestres de tot Mèxic, i particularment els dels estats de Oaxaca, Guerrero, Michoacán i Tlaxcala, han aprofitat la celebració del Dia del Mestre (15 de maig) per protagonitzar una protesta-acampada indefinida tant a Ciutat de Mèxic com a les capitals dels respectius estats per reclamar, entre les més de 85 demandes, un augment del 100% del salari, esmorzars escolars a les comunitats més desfavorides, contra la reforma fiscal foxista (que pretén imposar l'IVA als aliments, als medicaments i als llibres), contra la llei indígena aprovada al Congrés mexicà i per l'alliberament dels professors empresonats. Aquí, a Oaxaca, van fer una marxa a la qual van assistir entre 15.000 i 30.000 mestres, i que va finalitzar al Zócalo, on s'han instal.lat indefinidament en tendes de plàstic. Des dels altaveus no deixen de sonar cançons de protesta i proclames cridant a la lluita revolucionària i instant, fins i tot, a agafar les armes i contra els discursos falsejadors i hipòcrites que es llancen des del poder polític i mediàtic del govern.
La Universidad Autónoma Benito Juárez d'Oaxaca, una de les més endarrerides de Mèxic en paraules d'un dels estudiants, està també en peu de guerra. El conflicte, que ja fa 40 dies que dura, va començar a les facultats de Contaduría y Administración i de Dret, i ja s'ha estès a tot el recinte universitari. Va sorgir a partir de les eleccions per escollir els nous directors d'aquestes facultats i enmig d'acusacions de corrupció, amiguisme i assetjament sexual a les alumnes de l'antic equip de govern, el qual va intentar boicotejar les votacions enviant-hi porristas, elements pagats que van irrompre a les sales i van intentar endur-se'n les urnes, cosa que van impedir els estudiants i professors presents. Davant d'això, aquests paramilitars (també en paraules d'un estudiant) van atacar-los amb pistoles, porres i pals, i van resultar ferides 12 persones, una d'elles de bala. Finalment, els mateixos estudiants i professors van destituir els directors i la reacció va ser provocar batalles campals a les facultats i al carrer, mentre el rector de la universitat no badava boca ni intentava solucionar el problema. El mateix ex-director de la Facultat de Dret va anar a comissaria a pagar les fiances dels porristas als quals havia pagat, amb la qual cosa demostrava la plena implicació en els fets. De les votacions, n'ha sortit un nou equip directiu, però les protestes no s'han acabat i els alumnes de Dret (la majoria pertanyents al Frente Común Universitario) estan tancats a la facultat fent assamblees i reclamant una educació crítica, científica i popular.
I la lluita més antiga que es porta a terme davant el Palau de Govern, al Zócalo, la protagonitzen familiars i amics dels empresonats i assassinats per la repressió militar a la regió de Loxicha, als quals es va acusar de pertànyer a l'EPR (Ejército Popular Revolucionario) i que fa 4 anys que hi estan acampats reclamant l'alliberament de tots els presos polítics (85 ja ho van ser per manca de proves), judici i empresonament pels assassins i torturadors de més de 40 persones, la tornada dels exculpats a les comunitats i la desmilitarizació de la Loxicha. En definitiva, i tal com proclamen en els fulls informatius, justícia i llibertat.
Oaxaca està en lluita i la tensió és palpable (quan estava prenent notes davant la Facultat de Dret, un tipus se m'ha apropat per darrere interrogant-me sobre el que escrivia i dient que aquella protesta era una merda, a la qual cosa he respost fent l'orni i desapareixent d'allà).
La lluita continua, com a mínim en aquestes contrades.
[Gobierno de Oaxaca]
|
