 |
||||
|
||||
|
||||
|
||||
 |
|
|
||
L'únic poble garífuna de Guatemala és Livingston, a la costa del mar Carib i a tocar de la frontera amb Hondures. Els garífunes són els descendents dels esclaus que van ser portats des de l'Àfrica a les illes caribenques. Tenen una cultura i una llengua pròpies, aquesta darrera barreja dels idiomes autòctons africans amb l'anglès, el francès i l'espanyol. Realment la població no té absolutament res a veure amb la resta de Guatemala, és un lloc a part, independent, que a mi em recordava alguns pobles de Cuba (i suposo que deu tenir semblances amb altres illes del Carib que no conec personalment). Cases de fusta d'estils colonials, dones I homes asseguts als porxos, davant les tendes. Al carrer, bicicletes arreu, caps amb llargues i velles rastes, la música garífuna i de Bob Marley ressonant des de l'interior de bars i cantines pintades de verd, groc, vermell i negre, paraules cantades també en garífuna volant per l'aire... i després el Carib, les platges de palmeres cocoteres inclinades sobre l'aigua quieta i calenta (cal caminar un parell de quilòmetres per trobar un espai de platja mínimament net) amb els cormorans en formació voleiant-hi a ras. El sol, l'olor de peix cuinat que surt de les petites cabanes edificades entre els cocoters, les canoes artesanals extretes de troncs d'arbre (i en les quals resulta impossible, per als no acostumats, de mantenir-hi l'equilibri), una extensió d'aigua que es perd en l'horitzó i roman tancada en la badia d'Amatique, amb la Punta Gorda a Belice i la Punta Blanca a Guatemala tancant a banda i banda com les pinces d'un cranc. Un xaval escala una palmera i ens regala aigua de coco en estat natural després d'uns clars talls de matxet. I allà on s'acaba la platja, interrompuda per un sortint muntanyós i selvàtic, Los Altares, noves piscines o pozas naturals de fresques aigües on els raigs de sol no aconsegueixen traspassar l'espessa xarxa de branques i fulles de les copes dels arbres. Atractius naturals. Després ve el menjar, amb la degustació d'un deliciós tapado (una sopa amb banano, aigua de coco, cranc, gambes, verduretes i peix), o el pa de coco, o els diversos tipus de ceviches (una sopa crema freda amb gambes, peix...), o bevent cocos locos (coco en estat natural i rom), o el licor garífuna de Livingston, el guifidi (mescla de rom amb unes quantes espècies d'herbes)... Hi ha escenes que recorden alguna pel.lícula del tipus 'El color porpra', de Spielberg, amb dones grans tocades amb barrets d'època, amb veus greus i cridaneres. Vida al carrer, nenes i nenes jugant a les cantonades. I tot transcorre plàcidament. També la religió garífuna és diferent, barreja de santeria, vudú i bruixeria. El xaman (que és l'únic que es pot comunicar amb els esperits) viu a Nova York, i cada vegada que se celebra una cerimònia ha de venir a Livingston. Quan mori, el seu esperit s'introduirà en la persona escollida per succeir-lo. El ritual o chugou implica que les famílies convocants han d'estalviar durant anys, perquè a més d'haver de pagar els menjars i les begudes, ha de comprar els passatges de tots els familiars (tothom ha de ser-hi present) que viuen fora del poble (només als Estats Units hi ha 15.000 persones originàries de Livingston, que actualment té 3.000 habitants) i proporcionar-los allotjament, així com fer-se càrrec de les despeses del xaman de Nova York. Històries d'assassinats misteriosos relacionats amb el narcotràfic, revenges, algunes pistoles als cinturons, hotels maleïts, restaurants tancats; altres pel.lícules. Joves garífunes amb història, amables i parladors, la bella Maria sempre present, bones vibracions per totes bandes. Vida d'un d'aquells indrets que t'atrapen i que no et deixen marxar-ne. Salut a tots i a totes.
2 de novembre del 2001
|
Guatemala en la llunyania Aquest és el darrer lliurament de Guatemala i m'agradaria donar algunes impressions particulars sobre el país, amb inevitables comparacions amb Oaxaca i Chiapas, a Mèxic, i un breu epíleg a aquests gairebé dos mesos passats aquí. Es pot dir que he pogut recórrer una gran part de les zones geogràficament i climàtica diferents de Guatemala, des de les muntanyes volcàniques i fresques de l'oest, el centre i el sud (amb la Sierra Madre, la Sierra de los Cuchumatanes i la Sierra de Chuacús, amb alçades que en alguns punts superen els 4.000 metres), passant després al nord per la selva del Petén, de clima calorós i humit i terra de maies. I, finalment, les platges del Carib al nord-oest, d'aigües clares i cocoters. La presència índia al país és aclaparadorament majoritària (prop del 80% de la població) i les ètnies i llengües viuen i mantenen les arrels ancestrals. Potser una de les qüestions que més destacaria és la proximitat i la facilitat per parlar-hi, un tema que no resultava tan senzill, per exemple, amb els indis de Chiapas. Ara bé, la discriminació i el racisme són els mateixos, i l'extermini a què han estat sotmesos fa 500 anys i ara també. El govern de Guatemala, comandat pel Frente Republicano Guatemalteco (FRG), és enormement corrupte i té damunt la taula nombroses denúncies per irregularitats en la gestió. A més, tenen per president del Congrés Efraín Ríos Montt, militar genocida de milers i milers de persones assassinades o desaparegudes (sobretot indígenes) mentre va portar les regnes del país. Un dels temes que més m'han impactat de la realitat guatemalenca són els linxaments de persones que han comès des d'un furt d'algunes begudes o una mica de menjar fins a suposats assassinats. Les masses del poble, comunitat o de la mateixa capital on hagi passat el fet es converteixen en jutge i executora de la pena màxima, la mort a cops i la crema posterior dels cossos. Són successos que s'han d'inserir en el context de pobresa i fam que viu el país, perquè no són unes desenes els que realitzen el linxament, sinó milers de persones que persegueixen enfurismades i cegues el cap de turc representant d'un problema molt més profund relacionat amb la corrupció de la justícia, l'aïllament i l'oblit de moltes comunitats. Se succeeixen, d'altra banda, les ocupacions de finques per part de camperols sense terra, les protestes i talls de carreteres, la fam i la malnutrició, la violència, la inoperància política i el caos. I no sembla albirar-se un bon final, en un país on la pobresa afecta quasi el 65% de la població. Malgrat tot, és un magnífic territori per recórrer, conèixer i endinsar-se en les diverses cultures, i fascinar-se amb els paisatges que ofereix. |
Cada etapa del periple d'en Guillem intentarà incloure algunes imatges dels llocs que visita o que li han cridat l'atenció. De Guatemala, en podeu veure aquestes. Totes les fotografies són propietat de Guillem de Jòdar i Tubau. Cal demanar permís per reproduir-les. |
A la guia personal d'en Guillem podeu trobar les recomanacions pel que fa a allotjament, menjar (sibarites, absteniu-vos-en), transports, visites i accés a Internet de Guatemala. |
 |
| Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000 Posa VilaWeb a la teva pàgina. Control d'audiència per OJD. |