NÚM. 1 @ FEBRER 1992


Màrius Serra

El joc de les emergències i de les divergències


INSTRUCCIONS D'ÚS

Com en qualsevol text interactiu, el lector esdevé el viatger que tria la seva ruta. Com en qualsevol viatge virtual, les contingències del camí es redueixen a la convenció dels daus. El viatger esdevé un pejota (persona jugadora) i la lectura un joc que dificulta la passivitat del lector. Com en els menystinguts processos intel.lectuals que persegueixen la formació d'un criteri, el lector haurà de prendre les seves pròpies decisions i resseguir les rutes que dibuixi la seva tria.

Per llegir aquest text calen tres daus de sis cares. Abans d'iniciar la lectura, haureu de completar el retrat robot del lector que creieu ser amb una sèrie de valors sobre les vostres competències. Del resultat d'aquest examen crític d'interessos i capacitats dependrà en bona mesura la vostra actuació davant dels diversos avatars que us proposarà el text. Quan en una de les seccions hi trobeu "Fes una tirada de..." vol dir que cal tirar a la vegada els tres daus. Si el resultat és igual o inferior a la vostra competència, haureu aconseguit passar la prova. Si els daus són superiors a la competència, haureu fallat. Tan senzill com això.

EL PERSONATGE LECTOR

Qui millor hauria de conèixer el personatge solitari que s'enfronta a aquest text interactiu és el propi lector, diguin el que diguin els psiconanalistes. Cal que, abans d'emprendre la lectura, feu autocrítica i puntueu les vostres competències en els diversos camps proposats amb una xifra compresa entre l'1 i el 15.


INTRODUCCIÓ

Ara no ve a tomb parlar de les estranyes circumstàncies que et van abocar de jove a la lectura, ni tampoc si durant el darrer any capicua del segle vas tenir cap contratemps que et va permetre passar-te més estona de l'habitual davant les pàgines impreses que arribaven, calentes, a les llibreries de la teva ciutat. El passat és el passat, com una rosa és una rosa, i la lectura esperona els viatges de la memòria per les benes juganeres que emboliquen els instants barrejats de totes les vides, la vida. De manera que ara et trobes, el primer dia d'un any sabàtic virtual, al llindar de la teva llibreria preferida. Fes una tirada de capacitat estratègica. Si la passes vés al 8, si no al 6.

UN ANY DE LECTURES

  1. Robert Saladrigas t'espera amb els braços oberts a la porta d'un túnel de rentat. Els ruixats que en rebràs un cop dins són fins però persistents. La pluja d'agulla del seu "Tauromàquia: sol i lluna" (Destino) et sorprèn per la seva netedat. Cap canvi d'intensitat, cap miratge estroncat de xàfec salvador de collites. Només aquella pluja persistent que equipara els seus efectes als d'una sessió d'acupuntura relaxant. Desitges romandre en aquest estat de relaxació més estona (18) o bé tornar a la voràgine de l'existència com abans millor (2)?

  2. Tens la certesa que fa un any que t'arrossegues, de nit i de dia, amunt i avall del mateix paisatge, però encara sona Debussy. No et pots treure del cap aquestes parets folrades amb milers de lloms que criden el teu nom. Cada vegada que llegeixes un llibre et transmutes en el seu autor. Creus que potser has tingut mala sort en les lectures triades i t'arribes a plantejar si no has estat perdent el temps. Però no pots deixar de llegir. Seria massa senzill. Tornes als prestatges tots els llibres que has anat triant i llegint en aquesta estada virtual que ara clous. Saludes la caixera amb un lleu moviment de cap i surts tranquil.lament per entre les baranes del sistema de seguretat, amb les mans a les butxaques, com si haguessis fet una ullada ràpida per fer temps. I n'has fet, de temps. Prou temps com per deixar-lo enrera i respirar. La vida és al carrer. fi.

  3. Pots pujar a la rudimentària màquina del temps que HG Wells va fabricar. Tant se val que acabis fora d'hora. La situació històrica que et proposen Jaume Cabré a "Senyoria" (Proa) o Maria Àngels Anglada a "L'agent del rei" (Destino) et permetrà sentir-te català no contemporani, que és una disfressa pairal que cada dia es porta més. Si hi trobes cap anacronisme, no et queixis. Recorda aquell "Cercamón" de Lluís Racionero, recentment reeditat. En tornar a la civilització de finals de segle, baixa de la màquina del temps i no oblidis que les computadores han estat substituïdes per l'acrònim dels ex-partits comunistes. Si encara tens esma de veure món, vés al 13.

  4. Mai no t'havies adonat que els teus llibreters preferits tenen la delicadesa d'exhibir els suplements literaris dels periòdics al costat de les revistes especialitzades. Quan topes amb els ambigus titulars de les ressenyes i els destacats sorprenents amb què els periodistes fan respirar els textos atapeïts dels milers d'entrevistes que publiquen, et ve al cap el test que durant tants anys va ocupar la contracoberta de "El Mundo Deportivo". Allà vas descobrir que la majoria d'esportistes estaven d'acord en l'essencial de la vida. Gairebé tots triaven la paella per menjar, el Mercedes Benz per conduir i els Beatles per escoltar. Les preferències mundanes dels escriptors solen ser més sofisticades, però les seves opinions sobre la literatura -que és gairebé l'única cosa de què parlen amb circumloquis- es redueixen a quatre clixés relacionats com sigui amb la seva obra. De revistes, només en trobes d'estrangeres. La seva dignitat et recomforta i, alhora, fa més patent la ineptitud còsmica dels empresaris del teu país. Fes una tirada de capacitat crítica. Si la passes vés al 20, si no, vés al 23 per tal de reforçar-la.

  5. Et castigues les glàndules lacrimals amb dues lectures seguides: "Contra l'amor en companyia i altres relats", de Carme Riera (Destino) i "La casa gran" de Maria Mercè Roca (L'Eixample). Després d'aquesta prova de foc, en fas una altra: una tirada de sensibilitat. Si la passes, vés al 2; si no, vés al 26.

  6. Somrius davant la visió engrescadora d'una llibreria plena. Res no t'impedeix entrar-hi i començar a vagarejar pels prestatges, com sempre has fet quan vols fugir dels problemes. Però ara no en tens cap, de problema. Et planteges què llegiràs i per què. Aturat a la porta de la teva llibreria predilecta, descobreixes perplex que l'absència de problemes sempre en crea de nous. Com ara, que et planteges si has d'entrar directament al ventre de l'establiment, a recórrer prestatges embolcallat per la música de Debussy, o bé si és convenient que abans t'aturis a la zona epidèrmica del quiosc, per tal d'informar-te en alguna publicació periòdica sobre els continguts d'alguns dels llibres que pots llegir. Si decideixes anar pel dret fins a la panxa del gran text, vés al 10, si tries acaronar primer la seva pell, vés al 4.

  7. Santiago Rusiñol t'espera amb els braços oberts. La galeria d'excepcionalitats que conté la seva reeditada "La niña gorda" (Quaderns Crema) t'omple de l'entusiasme efímer que sovint trobes a les fires. Mentre el símbol inefable de Michelín se t'apareix amb la força mística que només ostenten algunes imatges, recordes que vols saludar en català els estrafolaris membres del Club dels Incomparables rousselià. Abans, però, vés al 22.

  8. Empenys eufòric la porta d'entrada a la teva llibreria preferida sense cap idea preconcebuda al cap. Un cop dins, et deixes embolcallar per l'ambient tranquil que els amos d'aquesta pinacoteca de les lletres s'esforcen tant a aconseguir. Et sembla reconèixer el "Preludi al repós d'un faune" de Debussy als discrets altaveus que tatxonen les diverses sales. Passeges una estona sense aturar-te davant cap prestatgeria. Hi ha poca gent. Ressegueixes els departaments de narrativa italiana i sud-americana amb les mans a les butxaques, concentrat en la música descriptiva de Debussy. No saps ben bé per on començar. Dubtes entre abocar-te al llac cristal.lí on suren les nombroses novetats editorials (vés al 10) o bé passar primer pel bosc que conté els darrers números de les revistes especialitzades (vés al 4).

  9. En un prestatge lateral, trobes la feina de l'any del krtu de Vicenç Altaió: els catàlegs de l'exposició "Literatures Submergides" i els textos de l'encontre "Literatura i Combinatòria" celebrat a Reus el mes d'octubre, al costat d'un volum que, de primer, et sembla una reedició. Es tracta de "Literatura catalana dels vuitanta", d'Àlex Broch (Ed 62). De seguida t'adones que el dígit que clou l'original títol estableix la diferència fonamental amb un altre llibre similar que havies llegit deu anys enrera. Broch fa un mapa sorprenent del territori que coneix. El seu treball cartogràfic agafa de seguida un tel misteriós de mapa del tresor, ple de territoris inconeguts. Imagines Àlex Broch com el mercader àrab anònim que degué vendre a Henry Curtis el plànol que aquest resseguí cegament amb l'afany de descobrir les mines del rei Salomó. Broch fixa el tret fonamental dels vuitanta en la fugida a corre-cuita de tot experimentalisme vers la "legibilitat", i el decenni següent s'estrena al Centre de Lectura de Reus amb una perversa operació del krtu per fer surar vells galions experimentals que desmenteixin aquesta tesi. És cert que alguns ja són ben podrits, però d'altres amaguen vells tresors i n'hi ha que tot just presenten una pàtina de rovell, de tan poc temps com han romàs submergits. Els tresors són com les avantguardes. El més fascinant sempre és descobrir-los i desprendre-se'n. La seva plena possessió pot resultar molesta. Després d'aquestes lectures, posa a prova la teva tolerància a l'avorriment. Si passes la tirada, vés a l'1; si no, vés al 5.

  10. Sempre que visites el llac de les novetats tens la impressió que hi ha menys aigua i més balandres amb bandera oficial. La taula central de la llibreria s'estén majestuosa al mig de l'estança més ampla. T'adones que l'hi han hagut d'afegir unes quantes pròtesis laterals per engrandir-la. Quan deixarà de ser l'acumulació l'eix central de la cultura catalana? Un primer títol et crida poderosament l'atenció. Et treus les mans de les butxaques i l'acarones amb aquell calfred que sempre sents quan travesses el mirall que més t'enlluerna. Es tracta de "Introducció al desconcert" de Pere Saborit (Edicions 62). A la pàgina 27 hi llegeixes "Com a home Z. fou un fracassat, però com a fracassat va arribar molt lluny". Et sembla un aforisme inextricablement català. Un antifaç negre et cobreix el rostre durant la llarga navegació a través dels aforismes de Saborit. Gaudeixes amb la seva obsessió quasi malaltissa pels oximorons quotidians i assumeixes la interessant devastació que provoquen les paradoxes. T'apropies de tantes idees de les que fa circular que gairebé et ruboritzes. No et costaria gaire esdevenir un plagiari de Saborit. La lectura dels seus aforismes aconsegueix desconcertar-te. Si creus que no entens el que et passa, vés al 22; si creus que justament és el que et passa el que no entens, aleshores vés al 14.

  11. En una de les zones més ocultes de la llibreria topes amb una estranya col.lecció de plaquettes explosives com una granada de mà. És el fruit saborós de l'arbre plantat fa un parell d'anys pels cafetaires itinerants de l'oulipista "Cafè Central", que arribaren en novembre amb la troica Albert Jané, Ramon Lladó i Àngel Crespo a les vint-i-set plaquetes (hi ha qui les anomena clapetes en honor al seu instigador, Antoni Clapés), mentre que el darrer mes de l'any va oferir l'ou que feia vint-i-vuit per part de Joaquim Sala-Sanahuja. Des de la clandestinitat estètica de les festes macroprivades s'ha anat forjant una notable sèrie de textos heterogenis que constitueixen un indicador interessant d'una manera de fer que s'escampa. És significatiu que la sèrie s'obri (el 31-3-90) amb un text iniciàtic de Pascale Bardoulaud, intitulat "El futur anterior", del qual es pot extreure un sintagma que fàcilment esdevindria eslògan de tota una manera de fer: "El graf contra la guixada". Igualment notables són els esforços del tàndem Lladó-Bats a l'hora de canalitzar les aigües d'alguns torrents francesos vers els avorrits meandres de riu cansat que corren per aquests verals. La seva traducció de les "Impressions d'Àfrica" de Raymond Roussel (Ed 62) n'és una prova fefaent. El seu àmbit d'interessos et permet suposar que algun dia podràs tenir una digna biblioteca dels plagistes a la bestreta de l'oulipo en català (Roussel, Jarry, Allais...) que et permeti accedir als seus textos juganers amb naturalitat. Fes una tirada de coneixements culturals. Si la passes, vés al 19; si no, vés al 3.

  12. Una adolescent grassa i granelluda et dóna un cop de colze fortuït. Alces la vista de les cobertes i t'enfrontes amb la seva dolça mirada miop. Ella es disculpa, enrojolida. Mentre proves de tranquil.litzar la seva consciència observes que duu a les mans "L'art d'estimar" d'Erich Fromm (Ed 62) i "La cuarentena" de Juan Goytisolo (Mondadori). Somrius perquè el text de Fromm et recorda els temps adolescents. "T'agrada Goytisolo?" li preguntes, un xic estranyat. Ella assegura que el seu oncle li va recomanar "Señas de identidad", que encara no l'ha pogut trobar, i que per això vol llegir "La cuarentena". Llavors et fa una pregunta fatídica. "És bo?" ¿Li respons que sí amb rotunditat (17), que a tu no t'agrada gens ni mica (28) o que està bé, però amb reserves (16)?

  13. Tens la certesa que fa un any que t'arrossegues, de nit i de dia, amunt i avall del mateix paisatge. Ja no sona Debussy. Cada cop trobes menys sentit en el que llegeixes. Aquestes parets folrades amb milions de paraules buides et cauen al damunt. La sensació amarga d'haver perdut un temps valuós de la teva existència en aquest cementiri d'il.lusions t'aclapara. El teu cor adormit comença a enviar senyals d'alerta al teu cervell. Et trobes embafat. Voldries reconquerir el silenci buit que només aconsegueixes amb l'absència de paraules. Mentre enfiles cap a la porta, amb les mans a les butxaques, fas un esforç per no provocar un incendi alexandrí a la llibreria virtual d'aquest any sabàtic que t'ha glaçat la vida. Acceleres el pas abans d'arribar al refugi de la caixera i travesses a corre-cuita les baranes del sistema de seguretat que donen accés a la porta del carrer. L'aire pur et bufeteja just quan el brunzit eixordidor de l'alarma comença a atacar-te per darrera. T'atures un moment i butxaqueges. A l'infern de la caçadora hi trobes un llibre de poemes, el causant de tot l'enrenou. El llences cap a l'interior de la llibreria com si et cremés. Ni tan sols no en llegeixes el títol. Després arrenques a córrer com un esperitat. Saps que mai més no tornaràs a llegir. fi.

  14. Creus que justament és el que et passa el que no entens, perquè resulta que has topat amb el sector auri que conté les novel.les premiades en els certàmens més prestigiosos de l'any i totes et cauen estrepitosament de les mans. Proves d'interessar-te en els meandres argumentals de l'odalisca guardonada per Sant Jordi ("Línia trencada", Ferran Cremades, Ed 62) i només se t'acut que després d'un tractament dietètic intensiu podria augmentar discretament els volums d'alguna col.lecció de novel.la juvenil. El Prudenci Bertrana ("Ofidi", Josep Lozano, Ed 62) et produeix una sensació anguniosa de peix que es mossega la cua; el Documenta ("Carn a les bèsties", Jordi Arbonès, Ed 62) no t'atreu el més mínim; "El cortesà i el seu fantasma" (Xavier Rubert de Ventós, premi Josep Pla, Destino) et resulta una intrusió interessant però poc seductora; del premi Andròmina ("Perfum romanial", Antoni-Lluc Ferrer, 3i4) fuges esperitat com davant de les sessions ocultistes muntades amb un percentatge similar d'il.lusió i d'ineptitud, amb la certesa que el liderat del patetisme el comparteixen ex-aequo els acudits dolents i les atmosferes màgiques estroncades. Al final del recorregut, encara tens esma per agafar amb les dues mans el cap tallat de Sant Joan. Després de l'espessa argamassa de bona literatura que havia brollat d'un fangós estuari l'any anterior, t'acares als "Enterraments lleugers" d'Olga Xirinacs (Ed 62) amb una certa esperança. Però acabes com la protagonista, esclafat sota el gens lleuger pes dels prestatges caiguts que podrien contenir una tradició contra la qual poder lluitar i en canvi només hostatgen volums plumbis dels quals fugir. Desesperançadament. Desesperadament. Desesmadament. Abandones la demència d'una zona àuria que esdevé perillosa per a la teva existència. Necessites aire. Vés al 7.

  15. De sobte t'envaeix una angoixa general. Sovint, el ritme trepidant de la indústria editorial t'angunieja. La constant aparició de nous autors teòricament interessants posa a prova el teu aleatori criteri de selecció, i aleshores necessites ajuts exteriors per no transformar les teves lectures en un caos incongruent. Si prefereixes extreure aquests ajuts exteriors de l'estol de crítics que certifiquen la salut de l'actualitat literària i aspiren a oferir-te eines d'anàlisi mínimament eficients, vés al 17; si, per contra, cada vegada que copses els símptomes d'aquesta angoixa general que bloqueja les lectures triades et refugies en la garantia de qualitat dels clàssics, vés al 28.

  16. Uns atractius pòsters enganxats entre dues prestatgeries et recorden dos dels esdeveniments literaris de l'any. D'una banda, l'adaptació oral de "Les cròniques de l'ultrason" de JV Foix per part de la gent teatralment invisible de Moisès Maicas. D'altra banda, la corrua d'actes al voltant de l'obra de Josep Pla que commemoren el desè aniversari de la mort del prosista en un dia tan assenyalat com Sant Jordi. T'assalta la vena cleptòmana i decideixes endur-te'n un, però el llibreter et clissa i t'adverteix amable que només et podrà donar el de Foix, perquè de Pla tot just té el que hi ha penjat. Si t'hi avens i tries el de Foix, vés tranquil.lament al 9; si, per contra t'encaterines amb el de Pla i esperes el moment precís per allargar la mà, hauràs de fer penitència planiana a l'11.

  17. Nora Catelli et sedueix amb "El espacio autobiográfico" (Lumen). La seva revisitació teòrica de Paul de Man, Phillipe Lejeune i Mikhail Bahtin culmina en un disseny complex de les conseqüències literàries d'una de les preguntes filosòfiques més significants: qui sóc jo? T'adones, entristit, que els prestatges dedicats als estudis crítics són gairebé tan buits d'obres de la nostra tradició cultural com els de les revistes literàries. Algú et comenta que en d'altres llibreries no tan escrupoloses els estudis crítics ja no tenen prestatge. Topes miraculosament amb la bíblia de Robert Coover, el "Text, ConText and HyperText" a cura d'Edward Barrett (mit) i descobreixes que s'assembla massa als manuals d'instruccions dels teus programes informàtics. Especules sobre les enormes possibilitats que oferiria el programa "Intermedia" -el que usa Coover per a donar els seus famosos cursos a la Universitat Brown de Rhode Island- a la polèmica troica de biògrafes de la Rodoreda. Mercè Ibarz, Montserrat Casals i Carme Arnau podrien introduir les seves teories divergents sobre la gran dama blanca de la literatura catalana en els diversos nivells interactius que proporciona l'estructura hipertextual i el lector neutre establiria la seva pròpia carta de navegació. Si preferiries una visió bucòlica de l'autora de "Mirall trencat" (reeditat ara a Columna) abans que el sòlid al.legat de Mercè Ibarz a "Mercè Rodoreda" (Empúries), vés al 18; si, per contra, coincideixes amb el diagnòstic general de Montserrat Casals a "Mercè Rodoreda: contra la vida, la literatura" (Ed 62), que estableix la imatge d'un naufragi per descriure l'autora de "La Plaça del Diamant" (Club Editor), vés al 24; si, finalment, atorgues ni que sigui un gram de credibilitat a les tesis defensades per Carme Arnau que relacionen la Rodoreda amb els rosacreus, vés al 21.

  18. Les llibreries solen encloure jardins ocults. Ara n'acabes de descobrir un. Hi penetres confiat, recordant el dels set crepuscles palolians que et frapà, i de seguida veus que la placidesa britànica que l'omple és un escenari perfecte per a l'atrocitat dels conflictes humans. Tot i que el ritme narratiu recorda les obres polides de JL Carr -l'autor d'"Un mes al camp"-, el verger que dibuixa Francis Wyndham a "L'altre jardí" (Columna) és de fet un camp de batalla. Et fascina un dels efectes més impensats de la tòpica guerra europea: la unió forçosa d'una família abruptament separada que no pot seguir mantenint els elevats costos d'unes vides independents. Facis el que facis, l'altre jardí només té una sortida. Vés al 21.

  19. Sempre has admirat les persones que uneixen vitalitat, murrieria i integritat, potser perquè els cóctels més apreciables són aquells que s'elaboren amb ingredients que, en solitari, no resulten especialment atractius. Per això, no pots deixar de llegir, embadalit, els successius volums de les memòries d'en Tísner. Les fotos de les respectives cobertes de "Viure i veure 1/2/3" (Pòrtic) envelleixen l'home dels mots, però la seva prosa flueix més jove a cada capítol. No hi ha una millor carta de navegació pels avatars del nostre país que la subjectivitat d'un polifacètic feliç com en Tísner. Si ets dels que creuen que la literatura del jo és poc interessant, vés al 9 i ja veuràs quin pa s'hi dóna. Si per contra, l'excel.lent vi que en Tísner treu de la bóta t'ha deixat amb un bon gust de boca i no el voldries barrejar amb vins més joves, vés al 28.

  20. Has sentit parlar d'una colla de nous autors que comencen la seva singladura literària des de pressupòsits diametralment oposats als seus predecessors directes. En algun suplement has trobat ressenyes dels seus llibres. Fins i tot n'has llegit mitja dotzena. Et diverteix enormement Monzó i has passat bones estones llegint les narracions de Sergi Pàmies o Josep Maria Fonalleras, però no ho acabes de veure clar. Decideixes rememorar la teva època de paladí filatèlic, quan eres capaç de fer dues hores de cua per tenir un sobre amb el tampó del primer dia, i caces uns quants llibres de primera fornada narrativa. El primer és un recull de narracions que et sorprenen per la seva estranya capacitat de fer-te oscil.lar entre la fascinació i el desinterès. És un paradigma d'irregularitat, però t'atreu. S'anomena "Cercles d'infinites combinacions" (Empúries) i el nom del seu autor, Vicenç Pagès, et resulta familiar entre l'estol de ressenyistes amb què topes sovint a les planes dels diaris. Al costat del llibre de Pagès hi descobreixes una autèntica perla, que et reconcilia amb la teva decisió d'invertir el teu temps de lectura en textos que són una incògnita. Agafes amb un cert desmenjament "Tres tríptics", de Josep Pujol (Empúries) i ja no l'abandones fins que un vell company de facultat et saluda, quan només et falta per llegir el tercer relat. Encara immers en els universos recreats amb destresa pel jove autor gironí, intercanvies els tòpics de rigor i el teu amic observa les obres que duus a les mans. Et parla amb moderat entusiasme de les altres primeres obres que has llegit: "El vas de plata" d'Antoni Marí (Ed 62), "La pràctica dels vius" d'Antoni Puigverd (Quaderns Crema) i "Els plaers ficticis" de Lluís Maria Todó (Columna), però quan veu l'últim volum triat ("La fàbrica de fred", de Julià Guillamon, Empúries) li canvia la cara i comença a barbotejar improperis. Després de la descàrrega d'adrenalina inicial t'explica que la primera incursió narrativa de Guillamon és una fal.làcia i que el pròleg de Joan Tarrida que encapçala aquest pastitx és un sofisma, paradigma de fins on pot arribar la pedanteria. Tu, que trobes que el glaç de "Paradise" recolza a la quarentena de textos previs per sota del nivell de flotació, intueixes que "La fàbrica de fred" és el llibre que més s'ha guanyat la seva posició a la taula de "novetats". Per això li repliques tímidament que potser la incipient prosa de Guillamon constitueix una nova forma d'expressió literària basada en la superposició d'imatges cinematogràfiques. "Quina superposició? La de les quatre lectures recomanades?", et respon ell, agressiu. Fas una tirada de sentit comú. Si la superes, t'acomiades amb la màxima correcció que encara ets capaç de reunir i vés al 16; si no, acompanya el teu vell amic al 7.

  21. Qui gosa signar aquestes ratlles interactives et recorda amb una innegable dosi de narcicisme la nota inclosa al final del pròleg del seu "Manual d'enigmística" (Columna): "Donada la novetat que pressuposa dotar el camp enigmístic d'entitat pròpia i la incipiència d'aquest plantejament, l'autor agrairia qualsevol comentari, rectificació o ampliació de la informació d'aquest manual adreçada a l'apartat de Correus 10073, 08080 Barcelona". M'encoratgen a reimprimir fora de context aquesta crida les prop de cent setanta cartes rebudes durant l'any 1991 de lectors prou generosos per deixar constància escrita del seu interès, la seva notable documentació i els seus fonamentats retrets. Això és un agraïment públic a tots ells, perquè mai com aquí els lectors no han fet l'autor. Fes una tirada de paciència. Si la superes, vés al 16; si no, vés al 28.

  22. Creus que no entens el que et passa, però no et mous del llac tranquil on suren les novetats. Al costat del llibre de Pere Saborit hi trobes un clon engreixat per la saviesa dels mots i la bellesa dels anys. Es tracta d'una edició que aplega textos assagístics del poeta Josep Palau i Fabre, escrits en el decurs de les dues últimes dècades. Els "Quaderns inèdits de l'alquimista" (Ed 62) són un nou manat de globus platònics inflats fora de la caverna, que s'enlairen tant com abasta la vista, i que no esclaten amb la facilitat dels de Saborit. Aquí hi llegeixes suggerents teories foixianes i picassianes, sota el signe de la transmutació alquímica ("El mot -o la síl.laba- krtu el veig com la fossilització del mot Gertrudis"), descobreixes somrient la intolerància de Palau davant la possible subversió del binomi autèntic-fals i t'encoratja trobar-hi instants de dissidència enrabiada: "¿Què s'esdevé a Catalunya que no sembla suportar res de gran, i on la fidelitat va tan sovint aparellada amb la petitesa?" Fes una tirada contra el teu coeficient d'indignació. Si la passes, vés al 23; si no, torna a començar el 22 fins que t'hagis tranquil.litzat. La relectura és una virtut massa oblidada.

  23. No et pots treure del cap la barba blanca de l'alquimista. Després d'haver estat passejat per les geografies nostrades durant el mes de novembre a les espatlles dels corredors d'assegurances de la illc, el rostre ambigu de Josep Palau i Fabre, entre dandi i foll, podria competir en popularitat amb el de qualsevol ancià venerable del país. Gràcies al Teatre Invisible s'ha fotografiat en un automòbil que mai no sabrà conduir, gairebé a punt d'enfilar les costes de Garraf. Aprofitant la difusió de l'oferta mensual s'ha permès el luxe d'esborronar trenta-tres espectadors recitant "La sabata" per televisió. La seva dicció perfecta ha ressonat en el canal de les il.lustracions brossianes com l'esclat d'una granada oculta des d'abans de la guerra civil. A banda dels suggerents textos d'assaig i de la revisitada alquímia poètica de Palau ("Nous poemes de l'alquimista"; Proa), el llac que et captiva conté un nou balandre petit que també duu la seva bandera. Es tracta del seu darrer recull de narracions ferroviàries "Un saló que camina" (L'Aixernador). La primera que pesques és "El peix", la història de l'aciençat Jeroni Amargós, creador de la magnífica teoria que descriu les llengües com varietats dialectals de l'aigua. La literatura realment submergida és aquàtica i per això els febles, que crearen la cultura a l'aire lliure perquè no podien resistir l'element fort, la bandegen esporuguits, igual com els companys d'universitat marginaren Jeroni Amargós. "Les diferents maneres de parlar o d'usar les paraules no són sinó mimetismes subtilíssims que l'home ha inventat per retrobar l'antic element amb tots els seus atributs". Si t'ofegues amb les subtileses de Palau, vés al 15; si t'hi mous com peix en l'aigua, vés al 12.

  24. Els amants dels naufragis en literatura no només s'estimen "Moby Dick", sinó que constantment descobreixen noves catàstrofes embolcallades de gran literatura. És el cas dels "Suicidios ejemplares" (Anagrama), d'E. Vila-Matas (bifront inquietant de "Satam alive"), l'últim lliurament d'un autor que periòdicament treu el periscopi amb autèntica exquisidesa i després torna al seu elegant magatzem submarí brandant el maletí on desa el seu estoc personal de literatura portàtil. Si et fascina descobrir el bifront satànic d'E. Vila-Matas, para atenció a l'anagrama diabòlic d'un altre heterodox com Aldo Busi ("Diabolus") i vés al 21.

  25. Joaquim Mallafrè et dóna una lliçó de sensibilitat en els equilibris que tots els bons traductors han de fer per torpedinejar la vella hipòtesi lingüística de Saphir & Whorf. A "Llengua de tribu, llengua de polis" (Quaderns Crema), Mallafrè parteix de la seva monumental experiència com a traductor de l'"Ulysses" de Joyce per a bastir uns criteris sòlids que ens permetin esdevenir usuaris d'una teoria coherent de la traducció. Si ets dels que creuen que els traductors són uns traïdors per antonomàsia i que com llegir versions originals no hi ha res, vés al 2; si, per contra, et convenç la integritat de Mallafrè a l'hora d'esgotar totes les possibilitats lingüístiques que continguin el màxim percentatge del poder semàntic que enclou el text original abans de donar per bona una solució, aleshores vés a l'11 i hi trobaràs bons deixebles de Mallafrè.

  26. Tens un lleuger mal gust de boca i et vindria molt de gust fumar. Però continues vagarejant pels prestatges desesmat, a la recerca d'algun nou estímul. Boris Vian et fa aturar. Sempre t'han agradat els iconoclastes. Entres al seu sublim "Elles no se n'adonen" (La Magrana) i t'hi quedes penjat una bona estona. Després del genial músic ("Un jour je serai célebre et les demoiselles du téléphone épelleront V comme Vian: heureusement que je ne m'apelle pas Queneau, car elles diraient Q comme Vian"), ressegueixes el prestatge i agafes dos nous iconoclastes de bon to: "La trompeta acústica", de Leonora Carrington (L'Eixample) i "Els que toquen el piano", d'Anthony Burgess (Ed 62). La música t'empeny a la zona més clara de la llibreria. Vés al 2.

  27. Tens la certesa que fa un any que t'arrossegues, de nit i de dia, amunt i avall del mateix paisatge, però encara sona Debussy. Observes les parets folrades amb milers de lloms que malden per seduir-te i t'imagines les muntanyes gaudinianes de Capadòcia perquè Luis Goytisolo t'ho va ficar al cap. Has fet i desfet tota mena d'itineraris. Ets un excursionista de la ficció. Un autèntic viatger. Hi has dormit, hi has somiat, tal vegada fins i tot hi has mort, en agonies insignificants com clivelles menudes a la teva ànima plena de sons i d'imatges. Però cada nou mot et fa renèixer. Cada nou sintagma eixampla el teu cervell. Podries viure en un paràgraf tota la vida i no hi trobaries a faltar res. Només que abans hauries de triar-lo. Et reconeixes exigent en la lectura. Els focs d'artifici no t'impressionen i els propis llibres ho saben. Com que ja formes part del paisatge, ningú no interromp el teu vagareig per la llibreria. Has trobat la teva biblioteca borgiana, i ets feliç. Entre vivència i vivència, a voltes passeges fins a la porta d'entrada. Llavors fas una llambregada fugaç a través del vidre. L'inhòspit carrer va ple de personatges completament capficats en el seu paper, que corren desesmats, amunt i avall, limitats pels marges sagrats de la seva existència en la fal.làcia que alguns anomenen realitat. Una simple incursió visual en aquest text no verbal de lectura incerta et treu de cabòries. Tampoc no hi busques altra cosa. La realitat, en definitiva, és una distracció innocent entre un text i un altre. Després del parèntesi, tornes a la vivència quotidiana de les teves lectures. Potser fins i tot algun dia escriuràs alguna cosa. fi.

  28. El teu esperit reposa quan descobreixes, en un dels extrems de la taula de novetats, tres o quatre títols ben poc novedosos. Et deleixes per conèixer "Bouvard i Pécuchet" de Gustave Flaubert (Proa) en la traducció que Jordi Llovet acaba d'enllestir. Notes un eixamplament a les pupil.les quan descobreixes en el teu camp de visió una edició de l'inquietant "Bartleby l'escrivent" de Herman Melville (Eumo) que sempre t'ha semblat l'oncle americà de l'home estàtic de Pau Riba. I encara els acompanyes amb una novel.la hermètica que manté la virtut, en ple 1991, d'aixecar les flonges ires dels crítics més sincerament alarmats per les possibilitats de la llengua: "Al castell d'Argol", de Julien Gracq (Ed 62). Fes una tirada de sensibilitat. Si la passes, vés al 27. Si no, vés al 25.

M. Serra, El joc de les emergències i de les divergències.


[ 1991 | LA BIBLIOTECA ]