1991 Literatura és una proposta informal. Informal pel seu origen, per la seva realització i en bona part també pel seu contingut. 1991 Literatura. Revista magnètica va néixer mig com a solució d'emergència mig com a divertimento davant la impossibilitat material de realitzar una revista en suport convencional. Solució d'emergència, perquè pretenia ser una modesta tribuna en què cadascú digués allò que tenia ganes de dir, que sovint va passar a ser allò que no té cabuda en les tribunes ara per ara a l'abast, bé perquè tenen les seves limitacions, de vegades subtils i d'altres menys subtils, bé perquè els formats a l'ús (de la ressenya de novetats editorials al que se'n sol dir article d'opinió) estan hipotecats per la necessitat de donar actualitat i interessar una franja ben ampla de públic general. Divertimento, perquè el suport magnètic havia de condicionar d'una manera en principi imprevisible tant els col.laboradors com els receptors de la revista. Que això ha estat així n'és una mostra la sorpresa inicial d'alguns dels que hi han participat davant d'aquesta derivació en paper de l'original magnètic.
Perquè el producte que teniu a les mans no s'entendria en tota la seva dimensió si s'oblidés que la seva materialització inicial ha estat una cosa tan poc palpable com alguns centenars de milers de bits enregistrats en un disquet. Amb el consegüent estalvi d'espai i de paper, i un vague revestiment de màgica anticipació. D'aquesta manera (el mitjà és el missatge, és clar), el caràcter virtual de 1991 Literatura. Revista magnètica deixa de ser una simple qüestió de presentació per convertir-se en proposta i part del seu discurs subjacent.
El conjunt dels articles presenta un paisatge més aviat crític amb els diagnòstics oficials sobre la situació de la cultura i la literatura catalana, i ofereix punts de vista poc acomodaticis. I això és així, no per una voluntat programàtica prèvia, i encara menys com a posicionament d'un «grup» inexistent, sinó per atzar. És a dir, perquè el suport magnètic, en ser poc convencional i en bona part intangible, sembla haver afavorit una sinceritat i una gosadia no gaire freqüents en els mitjans de comunicació del dia. Però això segurament no és un mèrit de la revista sinó un trist indici de la falta d'hàbit de pensar, dir, polemitzar (de debò) i discutir que hi ha en aquest país.
Ara bé, cal no confondre aquest resultat, conseqüència de l'acumulació gairebé casual d'una sèrie de punts de vista, amb cap pretensió globalitzadora o exhaustiva. La majoria dels articles toquen aspectes tangencials del món de la literatura i la cultura, qüestions menors i anecdòtiques, reflexions personals i sovint plantejades des d'una tranquil.la marginalitat. I el nostre objectiu en sol.licitar els articles era precisament aquest: aconseguir que cadascun dels col.laboradors s'engresqués a parlar d'allò que li vingués de gust, que escrivís aquell text que tenia al cap però que no sabia on publicar. El pretext, participar en aquesta mena de miscel.lània magnètica convocada arran del canvi d'any. El fruit, un nucli inusual de pensament donat per la suma de tangencialitats.
El disquet contenia una selecció de ressenyes aparegudes durant l'any que invitava a un exercici de revisitació, revaloració i reflexió a partir de les novetats de 1991 prou suggerent. Ara, ha semblat oportú no publicar-la, i aprofitar l'oportunitat d'aquesta peculiar reedició per augmentar, en canvi, la presència de textos de creació; amb tot, considerem que valdrà la pena repetir en el seu moment l'experiència d'aquesta mena d'antologia.
Diguem, finalment, que la tria dels col.laboradors no ha obeït a cap secreta militància, sinó raons d'estricta proximitat personal. Hi ha hagut, però, una considerable sintonia a l'hora de defugir visions apacibles del nostre present cultural. Que ja deu ser prou.
Com a editors de 1991 Literatura hem d'agrair a tots els col.laboradors la seva bona disposició a donar suport sense vacil.lacions a un projecte que d'entrada sonava estrany. I hem d'agrair també a Xavier Folch que ens hagi empès a donar més difusió als textos recorrent a la tradicional publicació en paper, i que ho hagi fet possible.
Ara esperem poder donar continuïtat a la proposta que és 1991 Literatura. Això és: aplicar les singulars possibilitats de la informàtica a la literatura, a l'edició, a les publicacions; i mantenir una revista d'opinió sobre cultura i literatura que contribueixi a crear debats enriquidors, o almenys divertits. En suport magnètic, si això condiciona positivament el seu contingut, n'accentua una lectura lúdica o informal i li dóna el caire de "paral.lel" que aquesta primera vegada li ha donat. I en un suport més tradicional sempre que hi hagi algú prou il.luminat per convence'ns que és oportú i per fer-ho possible.
ORIOL IZQUIERDO & JAUME SUBIRANA, editors
101652.1042@compuserve.com
subirana@idgrup.ibernet.com
