Opinió
-
Si us plau, renta’t les mans abans de tocar la lluna
Marta Leblanc
09.03.2007
-
Huertas i la gent
Mercè Ibarz
07.03.2007
-
Si me l’ensenyes, te l’ensenyo
Marta Leblanc
05.03.2007
-
El circ de la política
Martí Estruch Axmacher
28.02.2007
-
Proposta al Col·legi d’Advocats
Xavier Montanyà
26.02.2007
-
La matèria primera
Xavier Montanyà
21.02.2007
-
La xifra
Andreu Barnils
20.02.2007
-
Miquel Calçada a TV3, tant de bo!
Martí Estruch Axmacher
16.02.2007
-
Les guerres d’Espanya, una perspectiva
Joan Mir
14.02.2007
-
El valor de la veritat
Xavier Montanyà
13.02.2007
-
La negació de la realitat
Juli Peretó
12.02.2007
-
Mala bava
Jordi Borda
11.02.2007
-
La bona fe
Oleguer Presas
07.02.2007
Xavier Montanyà
27.09.2011
L'ostra dins la perla
'Los pasos dobles' d'Isaki Lacuesta, Conquilla d'Or de Sant Sebastià, és una preciosa joia fílmica. Una bella introspecció, subtil, impregnada de veritat i d'atzar, en el món de Miquel Barceló i dels misteris de la cosmogonia del País Dogon, a Mali. Era un desafiament a l'alçada de molt pocs, ple de riscos i paranys, forats negres, bonys i perills narratius, com en les obres del pintor. Això no obstant, Lacuesta ha sabut coonfeccionar un calidoscopi lluminós, ple de suggeriments i connexions insospitades, un mosaic potent que, fidel a l'essència de l'obra de l'artista, estén la reflexió, espontàniament, a tot quant hi ha en el món que l'envolta, un infinit d'idees i sensacions que, aparentment en desordre, o amb lligams insòlits, formen un tot harmònic, impactant, sòlid i dolç, com el cor del més secret. Un calidoscopi de seqüències que giren i, en rodant, construeixen i alteren el relat.
Seguint l'exemple d'allò que Barceló en va fer, dels tèrmits que se li menjaven les teles, Lacuesta ha sabut incorporar aquell món a la seva obra, de tal manera que hi ha escenes en què la pel·lícula deixa de filmar aquell món i s'hi integra. Passa de representar-lo a ser-ne. Sense una mirada neta, allunyada dels catecismes i dels prejudicis culturals i intel·lectuals, disposada a aprendre, a explorar l'ignot i a gaudir, l'experiment hauria resultat una catàstrofe, o una petulància. En canvi, el resultat és un plaer, i molt interessant. Per això borden i insulten els crítics més rancis, deixebles d'Alfonso Sánchez i José Luis Garci. Borden de ràbia perquè no entenen res, perquè la pel·lícula és bona, o per què...? Estic segur, com diu el director, que molt per damunt de la caverna crítica, hi ha la intel·ligència del públic. El d'aquí i el d'allà. Una projecció al País Dogon o a qualsevol poblet africà pot ser un èxit total.
El film parteix del mite de François Augiéras, pintor, escriptor, i sobretot, al film, mite, llegenda oral en metamorfosi permanent. Expliquen d'ell que va pintar les parets d'un búnquer militar del desert, com si fos la Capella Sixtina, i que va deixar que desaparegués sota la sorra, fins que el trobés algú, al segle XXI. Història o llegenda, tant és. La cosa important és el secret. De fet, l'únic argument del film. I de tot. A partir d'aquí, es desplega un joc de seqüències que penetren en l'obra de Barceló i en els mites i llegendes dogon, amb reverberacions de western, de documental antropològic, o d'epopeia oral africana. Imatges que reflecteixen inquietuds i sabers populars, el temor i la fascinació per traçar una explicació seguint la cal·ligrafia fílmica de les infinites aproximacions al secret.
Al País Dogon, com a molts indrets de l'Àfrica, nodrits encara per la transmissió oral del coneixement, és molt difusa la frontera entre el pensament lògic i l'analògic. L'ordre causa-efecte es perd en un univers ancestral i superior, un ordre que, per a nosaltres, és teixit amb fils estranys, com ara les coincidències, l'atzar, el somni, les similituds o les intuïcions. Potser per això no hi ha portes tancades entre l'art i la vida. O entre la raó i la bogeria. Els africans viuen les llegendes, les creences, els mites i la poesia. Ficció i realitat, art i vida, són filles bessones de la llum i la foscor.
Per a indignació dels crítics troglodites, 'Los pasos dobles' trenca amb tot, i amb tota lògica del relat, en un esforç de fidelitat a la lògica (il·lògica) de l'art i de l'Àfrica. Hi ha escenes que fascinen, n'hi ha que sorprenen, i n'hi ha que, simplement, hi són, com si un ésser desconegut les hagués posades allà. Com les roques, les calaveres o aquells arbres solitaris que viuen a les pintures de Barceló. L'atracció i la bellesa del misteri.
És com fer un llarg viatge amb tren pel Sahel i, després, somniar-lo: barrejant-hi allò que deien els altres viatgers i allò que tu entenies o fabulaves, deixant-te hipnotitzar pel paisatge que veus per la finestra, pel so de la percussió, la calor asfixiant i el plaer reconfortant d'una cervesa gelada (o calenta) de mig litre. Allò que importa és el viatge, no la destinació. Com diuen a Moçambic: 'A la vida, qui existeix és qui més s'inventa. Si el món és a l'inrevés, savi és el ratpenat, que dorm penjat dels peus. Continuarem la feixuga tasca de buscar l'ostra dins la perla'.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015