Opinió

 

<6/88>

Vicent Partal

16.09.2008

Astúries minvant

La notícia ha passat desapercebuda, però és bona: el Suprem espanyol ha decidit que Astúries tinga 128 hectàrees menys, perquè una franja de territori asturià passa des d'ara a Castella-Lleó, per un plet interposat fa 125 anys. Sensacional. Segons el Suprem, doncs, es poden canviar les fronteres, que hi ha qui diu que són intocables? I encara més: es poden canviar adduint raons anteriors a la sacrosanta constitució. Interessant, sí senyor. I tan interessant, que és.

Segons que he entès, el Suprem espanyol ha resolt amb la seua discreció habitual una disputa per uns terrenys entre el municipi de Somiedo (en territori asturià) i el de Cabrillanes (en territori castellà). Tots dos municipis es barallaven des del 1883 per una franja de bosc d'unes vuit-centes hectàrees, i ara el tribunal ha decidit que els arguments presentats per Cabrillanes, arguments que se centren bàsicament en un document redactat el 1785, són vàlids i ha optat per ‘tornar-li’ una part del terreny. No he acabat d'entendre per què solament una part i no tot, però tant hi fa, per la part que, a nosaltres, ens interessa.

I què té d'interessant això per a nosaltres? Doncs tres coses.

Primera. Que les fronteres de les comunitats autònomes es poden modificar. És cert que la constitució no en diu res, d’això, però fins ara no havia passat mai. Més: hom afirmava que això era impossible; que en aquest estat on ens trobem la majoria no hi havia manera de canviar res, quant a magnitud, disposició i adscripció de les autonomies. Ni federacions, ni incorporacions ni res, tots quiets on hem caigut. I ara resulta que ja no és així, gràcies al Tribunal Suprem, ni més ni menys. (Primera proposta ràpida i feta sense pensar gaire: qui s'apunta, amb mi, a reclamar que Cabdet torne al País Valencià i El Carxe s'hi incorpore?)

Segona. Que ara resulta que es pot reclamar sobre la base de documents anteriors a la constitució. Ep, alerta això! Si un paper del 1785 serveix de prova per a consolidar un fet administratiu del 2008 relacionat amb els límits d'una comunitat autònoma, per què no hauria de valer un del 1714 o del 1707? Amb els papers d'aquella època a la mà és evident i indiscutible que nosaltres no formem part de l'estat espanyol voluntàriament. I doncs? Fins ara, quan algú plantejava la hipòtesi de seguir aquest camí, li responien que la constitució espanyola del postfranquisme feia ‘tabula rasa’ i que no es podia argumentar a partir de situacions anteriors. Però amb aquesta sentència a la mà allò que es pot fer i allò que no sembla, de sobte, més obert.

Tercera i última. Segurament que les dues coses que acabe de dir poden fer riure als de sempre. Glacem-los el riure de cop: si les coses sagrades poden canviar, totes les coses sagrades poden canviar. N’hi ha prou de trobar la manera.

Cada vegada que un tribunal despistat dessacralitza alguna cosa o crea un precedent, nosaltres hi guanyem. Llevat d’estar-nos quiets, tot ens va bé i ens aprofita. Si la Unió Europea diu que Kosovë o Montenegro poden ser independents, si el 50% de la població vota en un referèndum, i el 55% dels votants diuen que sí, això que tenim de cara. De la mateixa manera, si el Suprem espanyol diu que es pot invocar un argument del segle XVIII per modificar una comunitat autònoma del segle XXI, això que tenim de cara també. Gràcies, doncs, siguen donades als valents habitants de Cabrillanes...

Editorial