Opinió
-
Mira mama: sense PSC!
Andreu Barnils
11.11.2012
-
El fil roig, la unitat popular
Xavier Montanyà
08.11.2012
-
L'amenaça fantasma
Marta Rojals
05.11.2012
-
La revolta dels xarnegos (i II)
Andreu Barnils
04.11.2012
-
Més trist és demanar
Marta Rojals
29.10.2012
-
La revolta dels xarnegos
Andreu Barnils
28.10.2012
-
La venjança
Marta Rojals
22.10.2012
-
Mira mama: sense bancs!
Andreu Barnils
21.10.2012
-
Minut i resultat
Marta Rojals
15.10.2012
-
Mama, por
Marta Rojals
08.10.2012
-
‘Es ven’
Marta Rojals
01.10.2012
-
Òptica i optometria
Marta Rojals
24.09.2012
-
‘Suficie qué é?’
Marta Rojals
17.09.2012
Xavi Sarrià
13.03.2009
Silencis, mentides i vídeos del YouTube
Aquests dies de sotracs i notícies bomba al Palau de la Generalitat de la plaça de Manises m'ha vingut al cap aquell programa anomenat 'Silenci?' Recordeu aquella pregunta que sempre feien al final als convidats? Doncs bé, jo ja he trobat la meua resposta. I potser pensareu que estic sonat, però el cas és que no he pogut evitar d'imaginar-me dins la pantalla amb aquella veu en off que em demana 'Quina és la teua imatge de Silenci?' i jo, content com un xiquet amb sabates noves, que responc a viva veu: 'Canal 9!'
I és que Canal 9 sempre sorprèn. És pura màgia. Quan creus que ja ho has vist tot, que ja no es podran superar, es trauen del barret un malvat colom català o una avariciosa granota de l'Ebre o una estilitzada gavina popular, que és la millor cosa que saben fer. Ahir mateix, mentre provava de desentrellar aquest carai d'acusació contra la plana major del senyor Camps, vaig entrar al portal informatiu de la televisió valenciana. I quina fou la meua sorpresa? Doncs que no vaig trobar cap, cap, cap notícia sobre la trama de corrupció que afecta de ple el PP valencià. Ni una! Ni rastre! I jo em vaig demanar: potser m'ho he imaginat? No ha estat un atac d'èxtasi provocat per tants anys d'ostracisme mental? De seguida vaig teclejar uns altres diaris i, buf!, vaig respirar tranquil, perquè resulta que la resta de mitjans anaven plens de les últimes mesures que Rajoy mateix havia promogut contra els dirigents de las 'provincias de levante' del seu partit. Però l'alleujament em durà poc. Perquè, innocent de mi, vaig tornar a la pàgina de la RTVV i sabeu quina notícia substituïa l'ofensa contra Camps? Doncs aquesta: 'Manifestació a Brussel·les en favor de la independència de Catalunya. Els organitzadors volien ajuntar deu mil persones, però segons la policia belga no han arribat a tres mil. ERC i CDC han donat suport a una marxa en què s'han oït crits en favor de Terra Lliure', i tot acompanyat d'un vídeo que reforçava la brillant entradeta amb imatges en què es mostraven els perillosos valencians díscols enfilats sobre les banyes del dimoni pancatalà. Això sí que és espectacle! Un fabulós joc de mans que deixaria KO tot un mag Lari i que em va recordar el seguit de calamitats que saturen el YouTube, com aquesta delirant notícia sobre la presentació pública del Compromís pel País Valencià i que deia: 'Cinc formacions, una marca de paraigua i la bandera republicana al costat de la senyera catalana (sic) com a declaració d'intencions d'una coalició en què té cabuda l'esquerra radical.' O aquesta altra esperpèntica informació sobre la multitudinària i històrica manifestació a València contra aquell disbarat de l'educació sobre ciutadania en anglès que ens va deixar perles com: 'En la marxa s'han demanat respostes a Zapatero [...] La policia local ha xifrat en dotze mil els manifestants, per baix de les expectatives dels convocants [...] Els comerços s'han queixat a la Delegació del Govern per autoritzar aquesta manifestació el primer dissabte de la campanya de Nadal.' Sense oblidar aquest increïble 'speach' de la presentadora del programa 'Parlem Clar' (m'estalviaré la broma) que em va esborrar de cop el somriure de la boca i em va deixar més glaçat que un coala al pol nord. Tota una declaració de principis d'una ràdio i televisió que, recordem-ho, paguem entre tots i que és dirigida a dit pel polèmic i, sorpresa!, també imputat Pedro García, ex-cap de premsa de Francisco Camps. Una televisió feta a mida dels qui, en definitiva, malgrat totes les barbaritats que han comès, malgrat totes les vergonyes que continuen amagant, sembla que només podrien ser jutjats per uns quants ridículs i miserables vestits de regal.
Quin fàstic.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015