Opinió

 

<40/88>

Andreu Barnils

09.03.2014

El senyor Miguel, ambaixador

El diumenge, tot tancat per descans religiós. Les botigues, persiana avall. El metro no va. L'autobús, tampoc. I els taxis, amb prou feines. Com a l'època de Franco, diuen. Doncs és una mica això, que passa actualment a Jerusalem. El divendres, però: allà tanquen el divendres. El divendres quan arriba la posta de sol, i comença el sàbat, les botigues fan baixar la persiana, els autobusos i taxis deixen de circular i els conductors es tanquen a casa. A Tel-Aviv no passa igual, però a Jerusalem és bastant al·lucinant de veure: el 80% dels cotxes desapareixen.


Les úniques excepcions són els ateus, els joves més animats que no pas religiosos i els àrabs israelians. Tot plegat, pocs. Sortir un divendres de gresca per Jerusalem t'assegura un trànsit fluid. Gairebé cap cotxe, ni un autobús. I de taxis, se'n troben, però costa. Són els taxis conduïts pels àrabs israelians. Pels palestins a qui va tocar de néixer a Israel, fora de Gaza i Cisjordània. Ciutadans israelians a tots els efectes, poden per exemple circular per tot Israel, a diferència dels palestins. Però són igualment àrabs. Àrabs que no celebren el sàbat. Per això els taxistes el divendres a la nit a Jerusalem gairebé només són ells. Molts són tan semblants als israelians per la vestimenta que és fàcil de confondre'ls amb jueus sefardites. Els àrabs israelians que freqüenten jueus. Viuen essent minoria dins Israel. Alguns beuen alcohol. Taxistes beguts, me'n van tocar uns quants. Sempre vaig pensar la seva posició que no havia de ser fàcil. Viuen l'entremig.


Aquesta setmana ha passat per Barcelona un d'aquests àrabs, Sayed Kashua, escriptor i periodista. Àrab israelià, escriu articles i llibres en hebreu. El darrer, 'Segona persona del singular', l'acaba de traduir Roser Lluch i Oms de l'hebreu. Edicions de 1984 l'ha editat i el llibre s'ha presentat aquesta setmana a Barcelona. Per això ha vingut Sayed Kashua.


Durant dos dies, Sayed ha anat de presentació en presentació, amb una agenda plena d'actes que només li deixava mitja hora lliure el dia. Una cosa esgotadora. Finalment, dos dies després, va asseure's al seient de l'avió de tornada cap a Israel. Aleshores es va posar a escriure la seva columna per al diari Haaretz, un diari jueu de llarga tradició i força reputació (tot i que potser en té més a fora que dins). En qualsevol cas, és un dels diaris grans del país. La seva columna va sortir divendres passat: hi parla dels dies que ha estat per aquí i el títol escollit és 'Sayed Kashua rep una lliçó sobre identitat política - en català'.


La mirada de Kashua és, per mi, preciosa, no tant per acurada (va venir dos dies!), sinó per fresca i honesta. Tot eren sorpreses, per ell. Al final, veure quines coses sorprenen els altres sobre tu mateix no saps si defineix l'altre o et defineix a tu. L'article, per exemple, té aquest subtítol: 'Per a sorpresa de l'escriptor, el matrimoni mixt entre catalans i espanyols és força comú.' Això ens defineix a nosaltres o el defineix a ell?


Sayed, de qui em llegiré el llibre segur, transcriu una conversa a Barcelona entre ell i un tal Miguel. És un dels moments màgics de l'article. Miguel és l'home que el va portar d'entrevista en entrevista durant dos dies. Miguel és el nostre ambaixador.


'Digues --vaig demanar al Miguel--: com saps qui és català i qui és espanyol?'


'Què vols dir? --va respondre--. Català és tothom que pot parlar català, encara que sigui espanyol.'


'Què? --vaig dir. I Miguel em va explicar que hi ha molta gent d'origen espanyol a Barcelona, i també molts immigrants, i que tal com ho veu ell n'hi ha prou que la gent vulgui aprendre la llengua catalana. Això ja el fa prou català.'


Pel que jo veig, i denota l'article, per aquest senyor de fora si dius que consideres català qui vol aprendre català (i per tant qui no, no) no és pas vist com un signe de tancament, sinó d'obertura. De tolerància. Sembla que digui, tot fos tan fàcil com aprendre una llengua. I a sobre es casen ells amb ells. 


El nostre debat, etern, vist amb ulls d'un àrab que escriu en hebreu. Un joc de miralls molt interessant.

Editorial