Més enllà del Castor

Escolte els representants de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i aplaudisc per dins: 'Nosaltres, l'any 2007, ja vam dir que si injectaven gas hi hauria terratrèmols. I això que no érem tècnics sinó pobra gent de poble que ens vam informar', diu Evelio Montfort amb eixa senzillesa carregada d'indignació.

Aleshores em ve la ràbia. Com és possible que les administracions no feren cas dels perills del Castor? Que no es van informar? Amb quina mena d'estudis comptaven? Com a Sheldon Cooper, a mi tampoc no m'agrada la geologia, però no calia ser cap llumenera per a entrar a internet i prendre consciència de les conseqüències d'injectar gas a les costes del Sénia. La gent de la plataforma ho va fer. I no va dubtar a alçar la veu.

Molts es van unir al rebuig i a les mobilitzacions. Alguns altres es van esforçar a desprestigiar-los. Els arguments, els de sempre: que si fóra per vosaltres viuríem a l'edat de pedra, que si són llocs de treball o que si només sou un colla de radicals. Després dels cinc-cents cinquanta moviments sísmics, el senyor Florentino Pérez, l'amo de l'invent, encara tenia la barra d'afegir allò de tranquils, que sou uns alarmistes i que per quatre tremolors no s'acabarà el món (mireu ací les declaracions senceres).

Han hagut de ser dos estudis de l'Instituto Geográfico Nacional i de l'Instituto Geológico y Minero de España que han tapat les boques. Dos estudis que, d'una altra banda, han cartografiat una nova falla originada possiblement pel Castor. Però això no és tot: resulta que el Ministeri d'Indústria ens ha ocultat durant mesos aquests treballs. Que simpàtics. Encara sort que tenim periodistes com Jordi Marsal, que ja havia constatat amb pèls i senyals la relació directa entre sismes i injeccions de gas al llibre 'Castor, la bombolla sísmica'. Però el mal ja és fet. I com a prova ens quedarà una cicatriu d'acer a l'horitzó i una factura de 1.700 milions d'euros que Flonterino i els seus amiguets esperen cobrar.

És trist. Però també és ben trist que siguen projectes com el Castor que posen d'actualitat les terres oblidades dels Països Catalans: Sénia, Ebre, Maestrat, Ports... Paisatges on la desocupació, el despoblament o la falta d'inversions creix de la mateixa manera que el trinxament del territori i la contaminació ambiental. Transvasaments, 'fracking', plagues, nuclears, terratrèmols o residus químics. Aquests són els titulars de premsa habituals sobre aquestes terres. I les monedes del progrés que han de pagar els seus habitants pel simple fet de viure lluny d'on es talla el bacallà.

xavisarria@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El mal ja és fet. Ens quedarà una cicatriu d'acer a l'horitzó i una factura de 1.700 milions d'euros que Florentino i els seus amiguets esperen cobrar.

És ben trist que siguen projectes com el Castor que posen d'actualitat les terres oblidades dels Països Catalans: Sénia, Ebre, Maestrat, Ports...