Opinió
-
Barcelona, ciutat del Pirineu
Andreu Barnils
23.06.2015
-
Valencians, mallorquins i nosaltres d'aquí dalt
Joan-Lluís Lluís
22.06.2015
-
Les tres idees de bomber d'Artur Mas
Andreu Barnils
21.06.2015
-
La independència no fa presoners
Pere Cardús
19.06.2015
-
La samarreta i la corbata
Bel Zaballa
17.06.2015
-
Independència sí, però amb tu no
Marta Rojals
16.06.2015
-
De la seguretat jurídica i altres incerteses
Oriol Izquierdo
15.06.2015
-
Ancestres i enemics
Andreu Barnils
14.06.2015
-
2.200 euros el mes
Mercè Ibarz
13.06.2015
-
La llista del president Mas el 27-S
Pere Cardús
11.06.2015
-
No abaratiu el somni
Bel Zaballa
10.06.2015
-
El barcelonista encaixista
Marta Rojals
09.06.2015
-
Si jo fos d'Unió...
Joan-Lluís Lluís
08.06.2015
Vicent Partal
11.02.2009
I ara seus
Durant anys els has vistos actuar de prop. Fan política, sí. Però ben poc els importa quina. Hi són per a guanyar diners. Molts. Tants com siga possible i tan ràpidament com puguen. Van passant els anys i sembla que siguen intocables, immensos, imbatibles. Però, de sobte, hi ha un jutge, manat pels altres, que es posa a furgar una miqueta. I la gomina es glaça de por. I comencen les explicacions improbables. I tu seus. Per allò de veure passar el cadàver...
Ara és l'hora de seure. Has vist com es menjaven bancal rere bancal fins a deixar la casa convertida en una autopista tan espessa com col·lapsada i absurda. Han aixecat hotels siderals a la porta de la ciutat que ara no saben si tancar, símbols d'una opulència de fang. Han fet córrer diners, substàncies, projectes, lleis i mercadeigs. Han fet creure a alcaldes que eren ministres i a ministres que eren lliures. Ho han passat bé. I tant, que ho han passat bé! Amb el talonari fluix i la papada ben oberta.
I ara ens toca de seure a nosaltres i de mirar amb calma, sense gens de pressa. Ara corren a cremar i a amagar papers. S'interroguen si aquell dia no foren massa poc previnguts. Es miren de reüll per veure qui estirarà la manta i què sap de mi. Repassen les frases que cal dir a l'opinió pública, la careta de bona gent que han d'aprendre a fer. I maleeixen, amb raó, el mercenari que els ha posats contra les cordes. Perquè sí. Perquè li han dit que ara tocava això i som-hi! Es pensaven que la bona vida era eterna. Ha durat molt i durarà encara per a alguns. A uns altres, en canvi, els ha arribat l'hora de seure a l'ombra. Tan fresquets com inquiets d'haver descobert que això de la política, quan solament hi ets per a fer diners, a voltes és un negoci ingrat.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015