Opinió

 

<2/88>

Vicent Partal

14.07.2008

Convergents

Després de perdre el govern de la Generalitat, molta gent els donava per desfets. Fins i tot dubtava de si continuarien existint com a partit. Però aquest cap de setmana els convergents han fet visible una realitat, ben palpable anys després: no pensen pas desaparèixer. Ben altrament, es troben en un procés de transformació interessant, que m'agradaria que fos més agosarat i concret, però que és clar. En aquest conclave han fet passos endavant cap al sobiranisme i han plasmat una idea interessant, molt obamiana, de la pluralitat com a centralitat. Haurem de veure on porta això.

On porta i com ho gestionen. Convergència vol traure's del damunt la imatge de partit obsedit pel retorn al poder, i és bo que ho faça. Encara que tots sabem que la prova de foc li arribarà el dia que puga tornar a governar i trie què vol fer. En la tria, aquell dia, veurem si realment Convergència ha canviat tant com sembla o si tornen els vells tics del peix al cove. Mentrestant, deixem-la fer.

Dels conceptes que Mas va invocar ahir, en la cerimònia de cloenda del congrés, em va cridar molt l'atenció el que dóna valor a la pluralitat interna i externa, una actualització del pal de paller. Honestament, no sé si m'atreviria a dir que ja no hi ha dretes i esquerres; vaja, sé que no ho diria així. Però em va semblar entendre què volia dir Mas, quan en parlava: que les línies ja no són tan gruixudes per a justificar canonades de sal a l'adversari i projectes de rendició incondicional de l'altre. I si és això que deia, em sembla interessant que ho diga quan les esquerres que ara detenen el poder a Catalunya i a Espanya fan tanta política de dretes.

Però, després, Artur Mas no va concretar quin horitzó polític volia per a Catalunya. Els seus deien que això ja havia estat objecte d'una extensa conferència sobre el dret de decidir, fa mesos, i que el congrés havia aprovat la incorporació d'aquest concepte (el dret de decidir) com a eix ideològic del partit. És tot cert, però jo, personalment, haguera apreciat molt una referència pública i solemne en aquest sentit, una més.

Siga com siga, amb el congrés de Convergència i el d'Esquerra acabats, ara s'obre una nova etapa en les relacions entre els dos grans partits del nacionalisme, que cal esperar que milloren notablement. Ahir Ridao va ser ben aplaudit pels disciplinats militants de CDC, però des de la trona es van amollar algunes ironies que es podien haver evitat. Van ser molt poques, sí. Però la casa gran que CDC diu que vol construir ha de ser còmoda per a tothom, tant si hi resideix com si no, i trobar la comoditat entre ERC i CDC és essencial per al futur del país. Paradoxalment, els dos partits són més a prop que mai, ara que CDC ha assumit públicament el sobiranisme i l'experiència de govern ha fet veure a ERC que amb els eslògans i prou no es pot viure. Quan Puigcercós reivindica el liberalisme i Mas la social-democràcia és que hi ha joc. Esperem-ho.

Editorial