El banquer anarquista

El financer Marc Andreessen explicava dimarts en aquest article perquè creu en el futur dels Bitcoin. Els Bitcoins són la moneda electrònica que alguns consideren que acabarà essent dominant al segle XXI. Recordem que enlloc de ser un paper imprès com els euros, els Bitcoins són una sèrie de nombres que es guarden dins la memòria del teu ordinador. Fabricats per informàtics repartits per mig món, els Bitcoins són una moneda que funciona sense bancs ni governs. La gent fabrica els diners, la gent els fa servir. Aquest és el tercer article que escric sobre aquest fenomen (Un i dos articles anteriors) i cada vegada que m'hi poso la llista d'usuaris de Bitcoin va en augment: l'equip de la NBA Sacramento Kings, l'empresa que enviarà els multimilionaris a l'espai, Virgin Galactics o el diari Chicago Tribune són empreses que recentment els fan servir i fins i tot polítics nord-americans es miren ara si poden acceptar donacions en Bitcoins. En fi, el Bitcoin, que semblaven ser una moneda d'estranys informàtics, és ara una moneda que s'obre pas i guanya adeptes i Marc Andreessen tan solament n'és un darrer cas. Un cas interessant.

Anderseen no és un okupa, ni un membre de l'extrema esquerra, ni un anarquista partidari d'evitar bancs i governs. Anderseen és un home que té un empresa de capital risc i si algú representa el sistema és ell. En l'article que publicava aquest dimarts l'home explicava perquè la seva empresa invertia 50 milions de dòlars en starts-up relacionades amb aquesta novíssima moneda electrònica. Anderseen hi creu, en els bitcoins, i vol convèncer al lector. Per això explica els motius pràctics, no ideològics, que fan que la gent faci servir cada cop més Bictoins.

Primer: els Bitcoins eliminen les comissions perquè no hi ha bancs involucrats. No hi ha banc, no hi ha comissió. Tan senzill com això. Aalgunes botigues de Nova York ,per exemple, venen els seus productes un 10% més barat si pagues amb Bitcoin que si ho fas amb targeta de crèdit. Sense bancs pel mig, no hi ha comissió, i els productes surten més barats.

Segon: els Bitcoins arriben a mercats que no tenen un sistema bancari modern en funcionament. Segons Anderseen només 20 països a tot el món tenen un sistema bancari totalment equiparable als Estats Units. Amb els Bitcoins pots tenir clients a l'Àfrica o l'Àsia sense necessitat que aquest clients tinguin targeta de crèdit. Només cal que tinguin connexió a Internet. Els bitcoins permeten comprar i vendre a llocs on no hi ha bancs.

Tercer: Els Bitcoins eviten el frau de les targetes de crèdit, perquè no hi ha targetes de crèdit involucrades.

Quart: Mini pagaments. Per mi, l'apartat més interessant. A dia d'avui no podem fer mini pagaments d'1 cèntim. Ni de 5 cèntims. No podem fer-los perquè la comissió que et cobren al banc per fer la hipotètica transferència ja és d'1 dòlar. Amb els Bitcoins, en canvi, sí que es poden fer transfarències d'1 cèntim aquí, 3 cèntims allà, 10 cèntims més enllà. Potser, diu Anderseen, aquest petit detall canvia el model de negoci de moltes empreses online, sobretot diaris i mitjans de comunicació. Amb els bitcoins podràs pagar 1 cèntim per llegir un article i prou. No cal pagar tot el diari sencer. Com les cançons que alguna gent paga a Itunes. 1O cèntims aquí, 1 cèntim allà. Això, milions de vegades. Potser aquest és el model de negoci dels diaris a Internet. Els micropagaments. Els bitcoins s'hi adapten de meravella.

i cinquè: Anderseen creu que en un moment com l'actual, ple de mobilitzacions ciutadanes, revoltes, mostres de solidaritat, els bitcoins poden tornar a superar les targetes de crèdit com a moneda que intervingui en aquests moviments. Avui si vols ajudar a Julian Assange i Wikileaks, per exemple, et trobes que VISA i companyia van decidir fer-li censura. Les institucions financeres no permeten que li envïs diners. Amb els Bitcoins això no passa perquè és un sistema que permet a les persones donar i rebre diners directament, sense els bancs fent d'intermediari entre ells.

Però tampoc exagerem: mira que hi ha botigues a Nova York. Doncs només 60 accepten Bitcoins. Vull dir que a mi em sembla imparable, tot plegat, però petit també. Tot just comença. I ves que els Bitcoin no siguin el primer i humil cas d'un fenomen que ha vingut per quedar-se: les monedes nascudes dins els ordinadors.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Empreses de capital risc aposten pels Bitcoin, la moneda electrònica que funciona sense bancs ni governs.