Opinió
-
Nietzsche, Graupera, i altres animals
Andreu Barnils
02.11.2014
-
Ni muts ni a la gàbia
Xavi Sarrià
31.10.2014
-
Quatre fases i quatre condicions per a evitar el fracàs
Pere Cardús
30.10.2014
-
L'energia no es crea ni es destrueix: es paga
Marta Rojals
28.10.2014
-
Ha de ser clar: qui no voti votarà Espanya
Joan-Lluís Lluís
27.10.2014
-
Lockout millor que vaga?
Andreu Barnils
26.10.2014
-
Segura llar europea
Xavi Sarrià
24.10.2014
-
Prou batusses: la història ens convoca
Pere Cardús
23.10.2014
-
Fins a la menopausa i més enllà
Marta Rojals
21.10.2014
-
No te'n vagis, David.
Andreu Barnils
19.10.2014
-
#18OsetgealCIE
Xavi Sarrià
17.10.2014
-
Tractant-se de la independència de Catalunya, no s'hi valen excuses
Pere Cardús
16.10.2014
-
Les dones tenen 'problemes'
Marta Rojals
14.10.2014
Vicent Partal
05.06.2007
Fotografiats per Google
Estic sorprès del darrer invent de Google, l'anomenat Street View. És una evolució, si volem lògica, del Google Earth i del Google Maps, però portada a l'extrem. Street View fotografia tots els racons d'una ciutat, tots, des d'una furgoneta en marxa i permet, després, de caminar-hi virtualment. Això és interessant, però el mal ve quan atrapa gent fent coses que no hauria de fer, que no vol que se sàpiga que fan o que simplement no vol ser retratada. La privacitat és un element, com més va, més sensible i delicat, i el nou invent de Google voreja, crec jo, allò que és acceptable.
La doctrina tradicional en el món del periodisme i del dret diu que qualsevol cosa que passa al carrer és d'àmbit públic i per tant pot ser subjecte informatiu. Els darrers anys, però, han anat incorporant-se a aquesta doctrina tota mena de matisos importants. Per exemple que fotografiar xiquets sense permís no és permès. La lògica que impera al darrere d'aquestes restriccions, que en la majoria dels casos jo considere correctes, és que una cosa és l'àmbit públic del món tradicional, on tot era retratable però no es podia publicar tot i una altra de ben diferent ho és en un món on tot és publicable, fins i tot de forma automàtica.
I això és el que em causa recel del nou invent de Google. De moment només funciona en algunes ciutats americanes però la furgoneta que ho fabrica ja ha recorregut per exemple tot Nova York o tot San Francisco, que no és poca cosa. I quin ha estat el resultat? Un puzzle tecnològicament fascinant i brillant però políticament i socialment discutible. Com no podia ser menys ja hi ha tota una llarga sèrie de casos on el Street Viewer ha fotografiat gent fent coses que no vol que siguen públiques. Des del cul d'una xicona que ha esdevingut un símbol sexual sense pretendre-ho ella a la matrícula de diversos cotxes en llocs on han d'explicar a tercers què hi feien, passant per algú que se'l veu entrar a una tenda on vol entrar però on alguns dels seues pròxims no volen que entre o, fins i tot, per escenes domèstiques dins de casa que es veuen a través de finestres obertes.
La polèmica que ha generat tot això i el morbo de la ciutadania ha portat ja a crear pàgines web des d'on es posen de relleu les escenes més cridaneres, que no sempre són les menys edificants. I això, al seu torn, ha desencadenat un allau d'afectats que han començat a inundar Google de queixes per la violació de la seua intimitat. Val a dir que Google crea aquest servei usant una furgoneta molt discreta que, en cap moment, avisa que està fotografiant i fent pública una fotografia del lloc per on passa. Davant aquestes reclamacions Google argumenta que el carrer és un espai públic, en consonància amb la tradició però, sincerament, no sé què pensar i hi desconfie. Igual que trobe fascinant el servei el trobe perillós, delicat, complicat. Em sembla que en aquest temps que vivim el dret a la privacitat i el respecte a la vida privada dels nostres veïns és i serà cada volta més una reivindicació important i aquest tipus d'iniciatives tecnològiques requeriran de més debat públic i consens.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015