Qui dia passa...

És difícil de fer una crítica més dura del govern d'Entesa que no la que féu divendres el conseller Castells. Castells és conegut pel seu rigor i el seu seny a prova de negociacions i, quan s'expressa amb tanta tristor com va fer ell, cal escoltar-lo. Però el seu avís va passar ràpid, perquè dissabte Esquerra tenia congrés, un congrés que semblava que havia de calmar la tensió interna i que, en canvi, sembla que l'ha disparada encara més. Tot plegat reforça la sensació que el cicle del govern Montilla es va esgotant entre la indiferència o la impaciència del país. I qui dia passa any empeny...

Els governs, qualsevol govern, viuen en allò que acostumem a dir-ne cicles. De primer hom els deixa cent dies de treva, després els comença a demanar responsabilitats, hi ha un punt en què han de fer el do de pit i, finalment, caminen cap a l'esgotament, noves eleccions i sant-tornem-hi. No hi ha cap govern perfecte i sempre hi ha moments bons i moments dolents. Generalment, és sobre els bons moments que s'articula el futur i la imatge que projecten. I els dolents proven de dissimular-los.

Partint d’aquests cicle hom pot argumentar, amb relació al govern de la Generalitat, que encara ha passat poc temps o que les coses més importants, les que el definiran davant la història, encara han de venir. I és veritat, en aquest sentit, que encara mereix la confiança, ni que siga protocol·lària, d’esperar si aquest estiu no aconseguirà una signatura històrica sobre el finançament o si sabrà reaccionar a la sentència sobre l'estatut i esdevenir el capdavanter d'aquesta societat aparentment cansada. Però mentre no arriba el moment de comprovar-ho, la veritat és que el dia a dia dels seus integrants no anima gens. Van passant les setmanes i els mesos i el govern de la Generalitat se'ns apareix, ara i adés, com un govern sense iniciativa pròpia ni rumb, superat pels esdeveniments, incapaç de forjar un missatge sòlid, de tenir un discurs clar sobre el seu projecte de país, feble a l'hora de marcar línia en un moment especialment dur i difícil. I és per tot això que la divisió interna que reflecteix el congrés d'Esquerra o els dubtes monumentals que exposa el conseller Castells resulten tan preocupants.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet