Opinió
-
JPF
Andreu Barnils
01.03.2015
-
El nostre 'caloret' de cada dia
Xavi Sarrià
27.02.2015
-
El júnior, la mediocritat i la nostra missió
Pere Cardús
26.02.2015
-
Tu pagaries, per aquest article?
Marta Rojals
24.02.2015
-
L'arbitrarietat en l'estat de dret
Oriol Izquierdo
23.02.2015
-
Wanted
Andreu Barnils
22.02.2015
-
Viure sense por
Xavi Sarrià
20.02.2015
-
La promiscuïtat de Lluís Llach
Pere Cardús
19.02.2015
-
Senyores i senyors de la ràdio: no ens abandoneu
Marta Rojals
17.02.2015
-
El nostre amic bielorús
Joan-Lluís Lluís
16.02.2015
-
El mètode Martí Anglada
Andreu Barnils
15.02.2015
-
Quan Son Goku ensenyava valencià
Xavi Sarrià
13.02.2015
-
No el reconeixerà ni la mare que el va parir
Pere Cardús
12.02.2015
Josep Usó
08.11.2013
Els valencians no érem morts, es veu que només fèiem vacances
No sé de què parlareu demà. Però hui estic una miqueta sorprès. Ho estic perquè, com a valencià, feia molts anys que no veia la programació de Canal 9. I hui l'he mirada una estona. I m'he sorprès. Perquè, després de tota la vida ofrenant glòries al governant de torn, ara l'estan fustigant de mala manera.
Jo recorde quan va aparèixer. El primer director fou Amadeu Fabregat (PSOE) i el president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma. El mateix Joan Lerma que hui afirmava que Canal 9 no ha de desaparèixer perquè és una eina d'autogovern de tots els valencians. Al mateix temps, els presentadors i treballadors conten i no acaben les misèries dels governs, dels directors generals, de les implicacions penals, dels casos d'assetjament sexual dins la casa, i fins i tot, la corresponsal a Madrid, ara s'escandalitza de totes les mentides que li han fet dir des de fa tants i tants anys. Disculpeu-me, però del que em sorprenc és que totes aquestes afirmacions es facen hui. No ahir, o fa un mes, o fa un any, o cinc, o deu, o vint-i-tres.
Perquè jo seguesc pensant que Canal 9 desapareix perquè ja ha acomplert la seua missió. Quan l'estrenaren, la connectaren just en la mateixa freqüència en què es veia TV3, que ja feia anys que es veia gràcies a la xarxa de repetidors d'Acció Cultural. Aleshores, Amadeu Fabregat, presumpte home progressista, d'esquerres, culte i amb interès per la llengua, afirmà que tant se li'n donava, que ja no es pogués veure més TV3. I no es recordà de la cobertura que TV3 donà a les inundacions de València, Alzira, la Ribera, etc, un parell d'anys abans. Just mentre TV1
obria els informatius amb el resultat del Reial Madrid.
Immediatament, Joan Monleón començà amb aquell programa de la paella giratòria, amb la carxofa, les 'mamaciccio' aquelles i una coentor inenarrable. Una còpia del Filiprim amb esperit lamentable. Però, després, aparegué Punt 2 i allà ja es podien veure documentals interessants.
Però, des del principi, des del primer dia, els dibuixos animats es tornaven a doblar, per tal que els xiquets no veieren aquell 'Bola de Drac' en oriental. I les pel·lícules, per descomptat, sempre en castellà. Sempre. I cada vegada pitjor. Fins que, amb el passar dels anys, ara en fa dos i mig, aconseguiren que es tanqués TV3 ací. Des d'aleshores, jo, a ma casa, puc veure sense problemes Canal Sur però no TV3. I com ara, ja no hi ha el perill que la gent vegem la televisió en català, especialment El Temps, perquè es veu que el mapa dels Països Catalans, o del país sencer, molesta molt a segons quines instàncies, doncs aquell instrument caríssim que era RTVV ja no cal. Ja es pot tancar. I au! Els valencians ja podem seguir sense escola en valencià, sense televisió ni ràdio públiques en valencià, i sense cap perra. Perquè els projectes faraònics amb què els nostres pèssims governants ens han anat obsequiant, ens han enfonsat en una misèria de la qual ens costarà molt eixir.
Per això ara estic sorprès. Perquè tard, però els treballadors de RTVV s'han mobilitzat. I també perquè sembla que aconsegueixen mobilitzar la població de València i de tot el País Valencià (encara que en continuen dient comunitat). I això també em sorprèn. Que la gent, la mateixa gent que jo ja em pensava que no reaccionaria mai, feren el que feren els que manen, s'estiguen movent.
Tot plegat em fa ser optimista. Al capdavall, els valencians no érem morts. Es veu que només fèiem vacances. I estem tornant a la feina.
Josep Usó, escriptor (Plana Baixa).
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015