07.07.2022 - 21:40
Que la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) és una de les poques anomenades “infrastructures d’estat” que ha funcionat com a tal, fins i tot molt abans que s’encunyés el concepte, poc es pot qüestionar. Ho demostra el fet que els programes d’ajuts i subvencions que ofereix són per a ciutadans de tots els Països Catalans; i també que a l’hora de promocionar la literatura catalana la concep com allò que és, un conjunt que no entén en fronteres administratives. Ara ha fet un pas més i ha aconseguit d’aplegar per a un programa ambiciós, “Lletres compartides”, tres institucions molt diverses: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Fundació Mallorca Literària i l’Institut Menorquí d’Estudis. Amb el temps, no renuncia a incorporar més territoris i institucions a un programa que vol donar la màxima projecció pública als escriptors de tot el país.
Això són les paraules, és clar, però quins són els fets? Com es tradueixen aquests bons desigs en accions concretes? Doncs el programa es divideix en quatre blocs, pensats per fomentar el coneixement i l’intercanvi d’autors de tots els territoris. D’una banda, s’han preparat unes sessions informatives virtuals adreçades a bibliotecaris, docents i més mediadors del món literari per a parlar sobre diversos autors que, per circumstàncies diverses, no són tan coneguts a la resta del país.
Cada territori n’ha triat deu, que sumen en total trenta creadors, entre els quals hi ha representats estils i gèneres diversos: poesia, literatura infantil i juvenil, novel·la, contes… La informació sobre els autors es podrà consultar a la web, on hi haurà dossiers informatius amb les dades bàsiques de cadascun. Aquests seminaris ja s’han començat a fer al Principat per raons de calendari, atès que la tornada avançada a l’escola tant a primària com a secundària ha fet impossible de deixar-los per al setembre, que és quan es faran a Mallorca. Al País Valencià, les sessions començaran el 12 de juliol.
Una selecció d’aquest grup inicial tindrà programades activitats literàries a biblioteques, escoles i festivals i es mourà per tot el país per fer-se conèixer i establir lligams amb més altres autors i institucions en una fase més avançada del projecte.
Aquests trenta escriptors han estat triats pels prescriptors que s’ocupen de les sessions virtuals. En el cas de València, l’encarregada de la selecció ha estat Anna Ballester; Mallorca i Menorca comparteixen sessió, impartida per Jaume C. Pons Alorda a Mallorca i Ismael Pelegrí a Menorca; i els autors del Principat els defensa la periodista cultural Anna Guitart.
La segona fase del projecte seran les visites dels autors. Aquestes sessions, que es faran entre l’octubre i el desembre d’enguany, consistiran en estades de tres dies en territoris diferents del lloc d’origen. Es programaran activitats literàries a biblioteques, escoles i festivals i cadascun dels quatre territoris rebrà tres autors de manera esglaonada. A més a més, gràcies a la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), els escriptors també podran relacionar-se amb autors locals, traductors, editors i més agents del món del llibre.
El tercer bloc del programa “Lletres compartides” consisteix en un club virtual de lectura adreçat a tots els estudiants universitaris del Principat, les Illes Balears i el País Valencià que es desenvoluparà en col·laboració amb la Xarxa Vives d’Universitats. Aquesta serà la manera que s’ha pensat per a arribar a un segment de població tradicionalment poc lector, el dels joves entre 18 anys i 25. D’aquesta manera, la Xarxa Vives s’adhereix al projecte i mirarà d’afegir el concepte intergeneracional al programa de “Lletres compatides”.
El quart bloc és el de la comunicació del projecte: la Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Mallorca Literària, l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua van creant dossiers amb fitxes dels trenta autors seleccionats, una pàgina web, càpsules de vídeo, difusió a les xarxes i postals literàries, que són algunes de les accions que es faran en aquesta primera fase del programa.
“Fer normal el que és normal”: aquest és el resum que n’ha fet Verònica Cantó, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’objectiu és treballar perquè la literatura catalana sigui coneguda a tot el país i superar les fronteres administratives. El pressupost d’aquesta primera edició de “Lletres compartides” és de 40.000 euros. Totes les administracions participants n’hi han aportat una part, però la de la ILC és més gran.
Izaskun Arretxe, directora de la ILC, explica d’on ha sortit la idea: “Havíem detectat una necessitat, que era fer més coneguts els autors de parla catalana en el conjunt del territori. Aquest programa és la primera resposta a aquesta necessitat, una resposta cohesionada, més enllà de les limitacions administratives.” Carme Castells, directora de la Fundació Mallorca Literària, hi afegeix: “Hem treballat junts per construir una eina de promoció de la literatura catalana a tot arreu del territori.” Pere Gomila, de l’Institut Menorquí d’Estudis, diu: “El que hem fet és el que hauria de ser natural i lògic per a les nostres institucions.” I la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, defensa la diversitat del projecte: “És imprescindible que creguem en el nostre talent literari; si no ho fem nosaltres no ho farà ningú i som territoris molt importants que llegim en diferents accents. Això servirà per a mostrar la multitud d’accents de la nostra llengua.”
La llista dels trenta autors
Aquests són els trenta autors seleccionats per a formar part del programa.
De Catalunya: Cinta Arasa, Marta Buchaca, Roser Cabré-Verdiell, Oriol Canosa, Antoni Clapés, Pol Guasch, Anna Manso, Núria Perpinyà, Albert Pijuan, Joan Todó. Del País Valencià: Pasqual Alapont, Teresa Broseta, Carles Cano, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Joan Garí, Francesc Gisbert, Anna Moner, Raquel Ricart, Silvestre Vilaplana. I de Mallorca i Menorca: Maria Escalas, Clara Fiol, Carlos Minuchin, Mònica Ortega, Llucia Palliser, Josep Pons, Miquel Rayó, Àngel Terrón, Caterina Valriu i Antoni Vidal Ferrando.
