Si no hi ha pressupost no hi ha política
Ni els tres governs autonòmics ni els dos governs estatals no han pogut aprovar un pressupost enguany, i sembla que no en seran capaços. I això és una degradació molt perillosa del sistema democràtic
No hi ha regles per a saber quan cal fer servir ela geminada, però sí que podem tenir en compte unes quantes regles per a no haver d’aprendre una llista gaire llarga
El català és una llengua amb tirada a l’escatologia? Repassem els derivats i composts de ‘cagar’ per comprovar la riquesa que amaga el nostre registre col·loquial
Quins noms i adjectius tenen una terminació i quins en tenen dues? · Guia ràpida i completa per a resoldre els dubtes sobre masculins i femenins
Una guia per a entendre quan hem de fer servir 'llançar', 'llençar' i 'tirar' · La confusió és deguda a la influència del castellà i a la diversitat d'usos dialectals
Presentem deu castellanismes semàntics, mots formalment catalans però que es fan servir amb el significat que és propi del castellà · Aquest article és la segona part del "Ras i curt" publicat ara fa quinze dies
Els castellanismes semàntics són mots formalment catalans, però que, per influència del castellà, es fan servir amb un significat que no els és propi · Avui en presentem deu casos i en el "Ras i curt" següent, deu més
És necessari l'anglicisme 'spoiler' o el català ja té recursos propis per a prescindir-ne?
Hi ha casos en què l’ús de “per” i de “per a” no és simple ni evident, sinó subtil · Els expliquem, amb tots els matisos i amb exemples
El qui fa servir el llenguatge de purpurina sap que no diu res, però vol convèncer l’interlocutor que diu molt, que en sap molt, i que si l’altre no l’entén és perquè no arriba al seu nivell
El mot “postureig”, probablement pres del castellà, es pot evitar perfectament amb solucions genuïnes · Les repassem i en posem exemples
Normes i exemples per a entendre quan hem de fer servir “fins” i quan hem de fer servir “fins a” · La gramàtica ens ensenya un truc per a no errar mai
Totes les llengües són aptes per a expressar tots els conceptes: el català té recursos de sobres per a evitar el castellanisme ‘cutre’
El pronom feble 'hi', que moltes vegades se suprimeix inapropiadament, també hi ha qui el fa servir massa · En parlem amb exemples i explicacions
El català té moltes expressions –vulgars– en què intervé el mot “merda” · En repassem significats figurats, locucions, frases fetes i refranys
El català té una munió d’interjeccions per a expressar sorpresa, enuig, admiració, espant, conformitat… · Fem una tria de les més genuïnes, amb el propòsit de preservar-les
El “Ras i curt” d’aquesta setmana serveix per a commemorar el primer Dia de la Ce Trencada
"Arri, arri, tatanet", "Aquest és el pare", "Mixinetes"...: els jocs de falda són un petit tresor cultural i lingüístic · N'hi ha de propis d'un territori i de comuns a tots els Països Catalans
La ela catalana és diferent de l’espanyola i la francesa · Aquests darrers anys, per imitació de la pronúncia forana, ha anat reculant aquest tret propi de la nostra llengua
El refranyer conté centenars de dites referides al mes de gener · N’hem seleccionades quinze que ens parlen de l’oratge, dels arbres, del bestiar, del menjar, de l’amor…
'Brutejar', 'amplejar', 'verdejar', 'rossejar'...: el sufix '-ejar' és un tresor per a crear mots nous i intraduïbles
Quina és la norma general en l’ús de la preposició "a" davant el complement directe i quines excepcions té? · Us ho expliquem amb exemples
Hi ha moltes alternatives per a evitar el castellanisme ‘follar’ · “Cardar” és un verb necessari, amb molts significats de registre vulgar
Com ho podem fer per a saber quan hem de dir "gran" i quan hem de dir "gros"? · Consells i exemples per a mantenir aquesta distinció
Cada vegada s'estén més la confusió entre "d'ací a cinc minuts" i "en cinc minuts" · Us presentem consells breus per a no equivocar-se a l'hora de fer servir aquestes dues construccions
Un article breu per a aclarir una confusió força estesa, sobretot en català central