El País Valencià tracta d’assimilar la magnitud de la tragèdia que ens ha colpejat. En el moment d’escriure aquestes línies, la xifra oficial de víctimes mortals supera les dues-centes persones, però tots sabem que n’hi ha moltes més
La comunitat i l’estat que l’estructura políticament no es poden assentar sobre una societat calidoscòpica de lleialtats enfrontades
La valoració de la llengua atenyé les cotes més altes els anys vint i trenta. Durant la dictadura de Primo de Rivera, malgrat les restriccions de l’ús del català, cap escriptor de nivell no hi renuncià
No hauria de sorprendre ningú que de bon principi el projecte nacional espanyol combatés l’estandardització del català, insistint en la dialectalització i els localismes
"A mi, aquest Obama em treu de polleguera. En la seva candidatura, hi ha frau a manta"
Després de la revolució neolítica, les religions s’havien convertit en formes de control social i, d’aleshores ençà, encara ens trobem en el regne dels dogmes. Enfront del coneixement, els gustos i les fes. És a dir, el debat impossible.
Els molinencs i molinenques, aquest passat diumenge, ens vam despertar amb els grups de WhatsApp que treien fum amb els vídeos de les destrosses que s’havien produït la nit de festa major de dissabte
Ell n'estava enamorat, es pensava que era la seva parella, i ella, en realitat, cobrava de l'estat per tenir-hi relacions. Cobrava de l'estat proxeneta que entrena policies per ficar-se al llit i als sentiments de les persones
Com diria Estellés, Porta, greument, va escollir. I caminà decididament cap on el menava el seu compromís
La mentida té mala premsa i els mentiders encara més i, en canvi, tots mentim contínuament i sort en tenim
Recordatori de la carrera política de Jaume Collboni (PSC), que avui podria ser el més votat a Barcelona
Enguany votaré a les eleccions municipals, i ho faré convençut; però això tampoc no té cap mèrit, perquè fa temps que no estic empadronat a Catalunya i l’ajuntament que trio és el de Trondheim
Potser aquesta seria una bona feina per a creadors, actors, artistes; barrejar-nos entre la plebs que espera torn en una oficina d’Hisenda, per alegrar-los la vida
Són elles les qui calmen el neguit i la culpa que sentim moltes mares i molts pares cada vegada que ens adonem que vivim en una societat, a l’estat de la qual la criança tant li fot
El coneixement sobre els peixos sol ser intermitent –i acumulatiu, també– al llarg de l'existència. Un saber perifèric que apareix com de casualitat
Primer capítol del relat de Julià de Jódar per aquest estiu
"El meu jo de vint anys vol sobreviure a l'edat i per això surt cada nit a cridar 'Hasel' per tota la ciutat"
