De banderes i draps
Espanya pot obligar a penjar la seua bandera, però no ens podrà obligar mai a sentir-la com a pròpia. Pot imposar el símbol, però no el significat. I encara menys l'emoció
Moltes criatures badalonines ens hem passat hores jugant en els badius de cals avis. Un joc freqüent era fer curses de paparoles
Als qui mai no han de canviar de llengua, només els demanaria que fossin conscients del privilegi que tenen
El català és una llengua rica en el seu registre acadèmic, però no és prou visible quan fem trobades acadèmiques internacionals; per això, a vegades la invisibilitzem o fins i tot l’amaguem
Ahir es va fer l’acte inaugural d'aquesta campanya de defensa de la llengua, a la Universitat de Barcelona, amb una taula rodona i la lectura del manifest
La Carme també va dedicar molts esforços a favor de la revitalització lingüística i a favor de la igualtat de totes les llengües, una manera ben clara de lluitar per la dignitat de tots els éssers humans
Carme Junyent recorda al govern que morir-se en català és un dret dels catalans i que l'administració hi té coses a dir i a fer · Això ho diu mentre ens explica amb què es troba ella en aquests darrers dies de la seva vida
El que cal justificar –i resulta força injustificable– és tota la violència que s’aplica a destruir llengües
En la situació actual d’amenaça extrema de la diversitat lingüística del món, la revitalització lingüística hauria de tenir una importància cabdal
"Una comunitat que lluita pel reconeixement, la dignitat i el respecte a la identitat de cadascú, no hauria de ser més sensible a la lluita per la preservació de la diversitat lingüística?"
Caldria canviar la mirada centrada en l’entorn, i no en la discapacitat
"L’evidència que les llengües són un patrimoni a preservar és tan clamorosa que ni els militants del monolingüisme més recalcitrant no ho han pogut impedir"
"En els encontres efímers, les normes socioculturals no escrites dicten que diguem les paraules justes per a preservar la nostra intimitat, però també la de l’altre"
"Tot i que la situació de la diversitat lingüística del món és desesperada, no hi ha conscienciació al carrer sobre aquest desastre"
"Una alumna que es va presentar en català acaba disculpant-se per fer-ho. La disculpa és un senyal de vergonya, de repressió exercida i de càstig, en aquest cas infligit de manera natural i subtil quan se li va demanar que es presentés en una llengua que no era la que ella havia triat"
"L’objectiu que persegueix no és ‘ensenyar diversitat lingüística’, sinó obrir un espai per a escoltar-la. Un espai que permeti d’aplegar les vivències, els sentiments, els reptes, les preocupacions, el dolor de llengua"
«El primer pas per a la mort d'una llengua es produeix quan una llengua majoritària entra en un territori i la pròpia del territori passa a quedar subordinada»
«Som uns afortunats, i potser encara molts no ho saben: amb la seva novel·la 'Entre l’infern i la glòria', Àlvar Valls erigeix un gran cant a la diversitat interna de la llengua amb motiu de la vida i l’obra de Jacint Verdaguer»
«Aquests darrers mesos estem immersos en les mitges mentides contínuament. D'exemples n’hi ha a cabassos»
«Per fer front a les dues emergències, la climàtica i la lingüística –i per moltes altres raons–, necessitem les poblacions indígenes»
L'Institut Ramon Llull ha lliurat el 29è Premi Internacional Ramón Llull de Catalanística i Diversitat Cultural, al doctor Ko Tazawa, un intel·lectual que ha dedicat més de quaranta anys de la seva vida a promoure el coneixement mutu entre Catalunya i el Japó
«És molt preocupant que tots els participants coincidissin que el sistema educatiu actual no aconsegueix que tots els adolescents facin un ús actiu de la llengua, i que caldria crear més àmbits d'ús»
«La campanya #NoEmCanviïsLaLlengua ens posa un mirall davant. Fa palès que hi ha molta gent sàvia i amb sensibilitat lingüística que s’ha adonat que les llengües fan créixer»
«Indubtablement el món canvia, i aquesta és la tendència. Una cosa no ha canviat, tanmateix, i és que l'argot en català continua sent subsidiari, dependent, una còpia de l'espanyol»
«Invertim i invertim, diners públics i diners privats, per aconseguir que tota la població catalana tingui competència lingüística... en anglès. I cap ni un ciutadà hi troba cap indici de malbaratament»
«Una sola persona pot despertar l’interès per la llengua i fer-la irradiar cap a nous aprenents i contrades»
«Des d'allà on són i cadascú a la seva manera, segueixen treballant pels objectius fundacionals del GELA: donar a conèixer la diversitat lingüística i el seu valor»
«Segurament la vida més real i autèntica per a tot mestre és tot allò que en guarden els seus alumnes, per tot el que ha volgut ensenyar i per tot el que ha transmès més enllà dels seus propòsits»
«No cal saber psicolingüística per entendre que la traducció consecutiva és impensable en un context judicial quan hi ha en joc la presó»
«De la mateixa manera que a Catalunya hi ha una sensibilitat especial envers altres llengües minoritzades o amenaçades, en general els amazics entenen fàcilment la realitat catalana i hi empatitzen»
«La llengua és un element cultural tan potent que és capaç de fer alquímia: converteix allò que podria ser una aculturació en una apropiació»
«Les llengües moren perquè els seus parlants deixen d'usar-les. I els motius que els duen a fer-ho no tenen res de natural. La repressió per motius de llengua no és precisament un fet anecdòtic en la història de la humanitat»
«Els discursos que es van sentir al primer programa eren molt correctes des del punt de vista lingüístic i es fa difícil de trobar-hi errors bàsics de llengua oral. No estem tan malament, doncs; al contrari del que solen afirmar les veus d'alarma sobre el nivell de català dels nostres joves»
«Quan diem que tenim la negra, o que tot ho veiem negre, o que el dia que van empresonar els Jordis va ser un dia molt negre, o que hi ha gent que ha de tenir l'ànima molt negra, això no té res a veure amb els africans, més ben dit, a ells també els passa»
«Fabra no va escriure de la seva mà gairebé ni una ratlla sobre la seva relació amb les llengües, però, en canvi, sí que va tenir una biografia lingüística de gran relleu, que va bastant més enllà de la imatge del lingüista dedicat de ple al català i a la seva codificació»
«El gènere biogràfic ens ha ofert durant molts segles la vida d'individus escollits, cèlebres per la seva activitat o les seves idees, l'existència dels quals aportava uns ensenyaments o un testimoni considerat memorable»
«Hi ha parts del cos que són 'privades' i resulta fins i tot violent que te les explorin sense que t'entenguin si els parles en català»
«Hauríem d’interpretar el declivi de la lingüística a les llibreries com un símptoma del declivi de la lingüística?»
«El que fa més difícil la tasca d’introduir el wichí a l’escola són les actituds dels mestres no indígenes, molts dels quals no veuen amb bons ulls la presència dels docents wichís»
«Quina és la nostra oferta, la dels contraris a l’estandardisme estatista? La meva idea és que la diversitat és inclusiva per naturalesa; la uniformitat és excloent per naturalesa»
«Un dels conceptes més recurrents a les comunicacions sobre sociolingüística, estudis literaris, estudis culturals i arts visuals va ser l’autenticitat. Què passa amb tanta autenticitat? Per què és un dels temes importants en l’estudi de la cultura catalana i la xarcuteria?»