Sergi Unanue explica com és la vida en dos pobles miners de Quirguísia que es van anar despoblant d'ençà de la caiguda de la Unió Soviètica
Quirguísia és un país desconegut per a molta gent. I no solament és aliena de l’imaginari col·lectiu, sinó que la seva cultura ens sembla d’un altre planeta
La regió de Quirguísia que més migració dungan va rebre és, lògicament, la de l’est, on hi ha la frontera amb la província de Xinjiang, llar dels uigurs, a la Xina
Quirguísia, o el Quirguisistan, és el tercer país més pobre d’aquestes repúbliques que acaben amb -stan. Per sota només hi ha l’Afganistan i el Tadgiquistan
Tot i viure a centenars de metres o quilòmetres dels seus veïns, hi ha una sensació innegable de comunitat entre els qui viuen a les iurtes
Sergi Unanue posa punt final a la travessia pel Líban a peu, després de més de cinc-cents quilòmetres
Sergi Unanue visita el pare Escobar, un professor colombià de vuitanta-vuit anys que ha renunciat a totes les comoditats per lliurar-se a l'oració i la meditació
L'alta muntanya no perdona, ni tan sols ben entrada la primavera
El Líban és ple de ruïnes romanes i patrimoni històric, sovint massa oblidat per les autoritats
La Bíblia esmenta fins a 77 vegades els cedres del Líban. Malauradament, la desforestació i el canvi climàtic n’han reduït molt la població
Durant la meva travessa pel Líban, em vaig trobant municipis on el drusisme es practica i professa amb llibertat
D’ençà que havia començat aquesta expedició per a travessar tot el Líban a peu, aquest va ser el dia més difícil de tots
Segona part de la sèrie de Sergi Unanue, que recorre el Líban a peu
El desafiament físic i mental és una bona excusa per a aprendre tant de mons exòtics com dels límits propis
