Resum: Les lliçons de Nova Caledònia per a l’independentisme català
Resum en cinc-centes paraules de l'editorial de Vicent Partal
«Un pressentiment de coses llunyanes arriba fins al meu cap ple de connectors en punt.»
«Si esper les coses com cal vendran per si mateixes, no ho poden fer d’altra manera.»
«Tanc els ulls del cap i veig la interdependència que hi ha entre els éssers i les coses.»
«I amb el mínim indispensable: el cel a dalt, la terra vermella als peus, l’ànim dins el cos i una caminera d’un parell d’hores»
«L’odi d’un mateix és molt vulgar»
«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»
«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»
«L’escriptura és aquesta veu que jutja la vida des d’una consciència sempre present de la mort»
«Acaron amb el pensament detalls d’un no-res que esdevenen els instants d’una vida que s’escapa per les escletxes del temps»
«El vaig veure: un ropit, un pit roig, que semblava caigut dins la mort des d’un vers de la Dickinson»
«Ser un agent secret que no fa coses més que per compte propi, sense sou de partit, de nació, d’estat o d’ideologia, qualsevol»
«L’acceptació dels meus límits, una compassió major cap als altres, una atenció més alta a les necessitats dels que m’envolten»
«He vist una fotografia de Jeff Wall titulada 'Destroyed Room'. La compraria. I, a més a més, m'ha donat un títol»
Biel Mesquida ens ofereix el capítol XXXVI de Closcadelletra · Fotografia de Jean-Marie del Moral
Closcadelletra XXXI
Text de Biel Mesquida i fotografia de Jean-Marie del Moral
Amb text de Biel Mesquida i fotografia de Jean-Marie del Moral
Un nou lliurament de Closcadelletra, amb text i veu de Biel Mesquida i fotografia de Jean Marie del Moral
Closcadelletra XXIV, per Biel Mesquida, amb fotografia de Jean-Marie del Moral
Closcalletra (XXIII). Cada dilluns, Biel Mesquida a VilaWeb
«Abans de res vull declarar que la bondat ha esdevingut per a mi l’única regla moral»
«L’infern és cada vegada més mut, deslletrat i paralític. El paradís és cada vegada més trebolí, parlador i musical»
«Era una naixença, era un enterrament, era la monotonia dels treballs incansables, era l'alegria esqueixada»
Cada dilluns un article de Biel Mesquida a VilaWeb